Gambes de Tarragona i lluç de França a les peixateries gironines per la veda d'arrossegament

Des de dilluns les barques d'arrossegament del Port de la Selva, Llançà, Roses, Palamós i Blanes es troben amarrades

Des d'aquest dilluns, les barques d'arrossegament del Port de la Selva, Llançà, Roses, Palamós i Blanes es troben amarrades a port. Aquest és el primer cop que les confraries de la Costa Brava fan veda biològica per permetre que les captures es regenerin. L'aturada durarà fins al 2 de març i, durant aquest temps, el personal de les embarcacions cobrarà de l'atur, mentre que els armadors rebran una ajuda econòmica.

Entre les espècies que s'han deixat de pescar hi ha la gamba, el lluç, el rap, el roger, la molla o el sard. La manca d'aquestes captures a les llotges ha obligat els proveïdors a canviar la procedència del gènere que porten a les peixateres gironines. Durant tot aquest mes, aquests peixos vindran dels ports de Tarragona (on es continua feinejant), del Golf de Lleó i de la zona nord de la Península.

'Els mateixos proveïdors s'han espavilat, i el que em portava peix del Port de la Selva ara me'n duu de França i de Tarragona', explica la Mercè Andreu, que regenta una peixateria al mercat. I afegeix: 'En alguns dels casos hi ha menys varietat, perquè al golf de Lleó no hi ha tant peix de roca, però aquesta manca també se supleix amb el peix del nord'.

Entre el gènere que s'exposa als aparadors, en molts casos s'han canviat els cartells que anunciaven la procedència del peix. Ara ja no s'hi esmenten llotges de la Costa Brava, sinó ports com els de Tarragona, Sant Carles de la Ràpita (Montsià), Finisterre, Portvendres (Catalunya del Nord) o Port-la-nouvelle, al sud de França.

Depenent de les espècies, aquestes vénen d'una zona o d'una altra. Així, en el cas de les gambes, totes les que s'exposaven aquest matí a Girona venien de Tarragona. A les diferents peixateries, els seus preus oscil·laven entre els 32 i els 38 euros per quilo.

Precisament, permetre que les gambes de la Costa Brava creixin ha estat un dels eixos que ha guiat l'aturada de l'arrossegament. I és que, entre els mesos de gener i febrer, les que es capturen al litoral gironí tenen una mida petita, fet que en baixava el valor comercial.

Pel que fa al lluç, el llucet o les palaies, aquestes vénen o bé de Galícia o bé de l'altra banda dels Pirineus. 'Les cues de rap són de Finisterre, així com també les cloïsses o els musclos', explica la Juani Rodríguez, de 'Peixos Isabel i Maria'. Per la seva banda, Xavier Arbusà, de 'Peixos Arbusà', concreta: 'Gairebé tot el que tenim, menys en el cas del peix blau que no hi va veda, ve del Cantàbric, com ara el capellà, les palaies, el lluç o la sèpia'.

El preu no varia

Les peixateries del mercat coincideixen a afirmar que, en general, aquest canvi de procedència no ha fet variar els preus. Alguns exemples que es veuen a les parades són palaies de Potvendres a 14 euros, lluç de Finisterre a 12 o llucet de Port-la-Nouvelle a 14 el quilo.

'La procedència del peix no es reflexa en el preu', indica la Juani Rodríguez. Per la seva banda, la Mercè Andreu indica que, 'tot i que en alguns casos, com és lògic, potser han pujat una mica, la tònica general ha estat la de mantenir-los'.

Tot i que el gènere està assegurat, el que s'haurà de veure ara, però, és si les preferències dels clients es mantenen sabent que el peix ve de fora'. 'Ara la gent mira més els calers, i hi ha clients que en alguns casos no compren gambes de Tarragona perquè prefereixen les d'aquí; s'haurà de veure a mesura que avanci el mes', concreta la Jessica, de la parada 'Peixos Pere i Rosa'.