El mosquit que transmet la malaltia de la leishmània no necessita bassals d'aigua ni molta humitat per poder desenvolupar-se. Aquest insecte creix enmig de les fulles dels boscos, als clots o als arbres. Per aquest motiu, les zones rurals, forestals i periurbanes són els hàbitats perfectes per als mosquits i, al mateix temps, són els llocs on apareixen més animals afectats per aquesta malaltia. Segons el Col·legi de Veterinaris de Girona, en comparació amb la resta del territori català, la demarcació gironina és una de les zones amb més alta prevalença de leishmània.
Un 20% dels gossos censats a la demarcació de Girona pateixen la malaltia
El Col·legi de Veterinaris de Girona calcula que, de mitjana, un 20% dels gossos censats a les comarques gironines pateixen aquesta malaltia. Aquests percentatges però poden variar segons les comarques i fins i tot per zones més concretes. Per exemple, a determinats sectors de la ciutat de Girona com Montilivi, Montjuïc o la Devesa, els percentatges s'enfilen fins al 80% d'animals malalts i a determinades comarques gironines com la Selva o el Baix Empordà el nombre de gossos que pateixen leishmània arriba al 35%. Els veterinaris també han detectat que la conca del riu Tordera és una de les zones amb més nombre d'animals de companyia afectats per aquesta patologia. El Col·legi ha subratllat que tant Catalunya, com l'estat espanyol són territoris amb una alta prevalença de leishmània com també succeeix a altres països mediterranis com França, Itàlia i Grècia.
Aquest petit mosquit que transmet el paràsit habita zones boscoses inferiors als 1.500 metres, amb una bona climatologia, i on no hi hagi vent ja que aquest factor atmosfèric dificulta la seva activitat. Per tots aquests motius, la demarcació de Girona s'ha convertit en un dels millors hàbitats possibles.
Una malaltia crònica
La malaltia de la leishmània és una afecció crònica que afecta sobretot gossos tot i que altres animals de companyia com els gats també poden patir-la. En el cas dels gossos, quan el mosquit que transmet el paràsit els pica, els animals es converteixen en un reservori i font d'infecció per a altres animals o fins i tot, per a persones humanes. La leishmània és la tercera malaltia parasitària més important en humans després de la malària i la filariosis. El paràsit només infecta els humans mitjançant la pessigada del mosquit que transmet la malaltia o d'un altre mosquit que anteriorment hagi picat un animal infectat.
Segons dades aportades pel Col·legi, 15 milions de persones a tot el món pateixen aquesta malaltia. Concretament a Espanya, cada any es detecten 100 casos nous. La leishmània només afecta persones que tenen el sistema immunitari molt alterat perquè pateixen sida, càncer o es troben en tractament de quimioteràpia o radiologia. També pot afectar nadons o infants que no tenen el sistema immunitari suficientment desenvolupat i humans que pateixen desnutrició severa. En el cas de les persones la malaltia té cura i els veterinaris destaquen que no ha de ser "un motiu d'alarma" per a la població.
Determinats animals poden rebutjar els paràsits
Pel que fa als animals de companyia, els veterinaris detallen que el mosquit actua sobretot al vespre i normalment les seves fonts d'alimentació són gossos que habiten a l'exterior de les cases rurals o en urbanitzacions periurbanes. "Estan molt més exposats els animals que vigilen una masia o passegen pels jardins i patis d'una casa que no pas el gos que habita al centre de Girona", detalla el veterinari i portaveu del sector de petits animals del Col·legi de Veterinaris de Girona, Jose Luis Martínez.
El veterinari subratlla que no tots els gossos infectats amb el paràsit desenvolupen la malaltia perquè tot depèn del sistema immunitari de l'animal. "Determinats gossos tenen un sistema immunitari capaç de rebutjar el paràsit durant les primeres fases de la malaltia", detalla Martínez. Un dels principals problemes que troben els especialistes amb aquesta malaltia és el llarg procés d'incubació de la patologia, des de tres mesos fins a vuit anys, i la gran diversitat de símptomes que pot causar en els animals.
La malaltia pot afectar els òrgans interns dels animals
La leishmània pot causar dos tipus bàsics de símptomes en els gossos. En primer lloc, els símptomes dermatològics inicials com caspa gruixuda, úlceres a la pell, nòduls, vòmits o febre. Posteriorment, la malaltia afecta òrgans interns i apareixen altres símptomes més greus com diarrea crònica, inflamacions del fetge i la melsa, coixeses o alteracions en els ronyons. No obstant això, els veterinaris alerten que existeixen molts animals que no presenten cap símptoma inicial fins que la malaltia ja es troba tant avançada que és impossible fer res per salvar-li la vida. La taxa de mortalitat dels animals que presenten complicacions i alteracions en els òrgans interns se situa entre el 80 i el 90 per cent.
Detectar a temps la patologia
Per això, el Col·legi de Veterinaris alerta que és molt important detectar a temps la patologia i iniciar els tractaments necessaris. Tot i que no existeix una cura total, els tractaments permeten controlar les conseqüències i millorar el nivell de vida de l'animal malalt.
Per altra banda, des de fa dos mesos, existeix una vacuna contra aquesta malaltia que té un 93% d'efectivitat i que es pot posar a tots els gossos sans a partir dels sis mesos d'edat. La vacuna, que té un cost de 50 euros la dosi, protegeix l'animal però cal fer un recordatori cada any per mantenir la seva efectivitat. Actualment també existeix un xarop que protegeix els gossos durant quatre mesos. Els veterinaris recomanen que durant un any es realitzin tres tractaments per poder prevenir eficaçment tots els animals.
Els especialistes es mostren "preocupats" per l'augment del nombre de mosquits durant els últims anys. Els veterinaris auguren que el canvi climatològic i les altes temperatures enregistrades en el territori faran que aquest proper estiu hi hagi un major nombre d'insectes i, per tant, més possibilitats que els animals de companyia puguin patir aquesta malaltia.
Un 20% dels gossos censats a la demarcació de Girona pateixen la malaltia
El Col·legi de Veterinaris de Girona calcula que, de mitjana, un 20% dels gossos censats a les comarques gironines pateixen aquesta malaltia. Aquests percentatges però poden variar segons les comarques i fins i tot per zones més concretes. Per exemple, a determinats sectors de la ciutat de Girona com Montilivi, Montjuïc o la Devesa, els percentatges s'enfilen fins al 80% d'animals malalts i a determinades comarques gironines com la Selva o el Baix Empordà el nombre de gossos que pateixen leishmània arriba al 35%. Els veterinaris també han detectat que la conca del riu Tordera és una de les zones amb més nombre d'animals de companyia afectats per aquesta patologia. El Col·legi ha subratllat que tant Catalunya, com l'estat espanyol són territoris amb una alta prevalença de leishmània com també succeeix a altres països mediterranis com França, Itàlia i Grècia.
Aquest petit mosquit que transmet el paràsit habita zones boscoses inferiors als 1.500 metres, amb una bona climatologia, i on no hi hagi vent ja que aquest factor atmosfèric dificulta la seva activitat. Per tots aquests motius, la demarcació de Girona s'ha convertit en un dels millors hàbitats possibles.
Una malaltia crònica
La malaltia de la leishmània és una afecció crònica que afecta sobretot gossos tot i que altres animals de companyia com els gats també poden patir-la. En el cas dels gossos, quan el mosquit que transmet el paràsit els pica, els animals es converteixen en un reservori i font d'infecció per a altres animals o fins i tot, per a persones humanes. La leishmània és la tercera malaltia parasitària més important en humans després de la malària i la filariosis. El paràsit només infecta els humans mitjançant la pessigada del mosquit que transmet la malaltia o d'un altre mosquit que anteriorment hagi picat un animal infectat.
Segons dades aportades pel Col·legi, 15 milions de persones a tot el món pateixen aquesta malaltia. Concretament a Espanya, cada any es detecten 100 casos nous. La leishmània només afecta persones que tenen el sistema immunitari molt alterat perquè pateixen sida, càncer o es troben en tractament de quimioteràpia o radiologia. També pot afectar nadons o infants que no tenen el sistema immunitari suficientment desenvolupat i humans que pateixen desnutrició severa. En el cas de les persones la malaltia té cura i els veterinaris destaquen que no ha de ser "un motiu d'alarma" per a la població.
Determinats animals poden rebutjar els paràsits
Pel que fa als animals de companyia, els veterinaris detallen que el mosquit actua sobretot al vespre i normalment les seves fonts d'alimentació són gossos que habiten a l'exterior de les cases rurals o en urbanitzacions periurbanes. "Estan molt més exposats els animals que vigilen una masia o passegen pels jardins i patis d'una casa que no pas el gos que habita al centre de Girona", detalla el veterinari i portaveu del sector de petits animals del Col·legi de Veterinaris de Girona, Jose Luis Martínez.
El veterinari subratlla que no tots els gossos infectats amb el paràsit desenvolupen la malaltia perquè tot depèn del sistema immunitari de l'animal. "Determinats gossos tenen un sistema immunitari capaç de rebutjar el paràsit durant les primeres fases de la malaltia", detalla Martínez. Un dels principals problemes que troben els especialistes amb aquesta malaltia és el llarg procés d'incubació de la patologia, des de tres mesos fins a vuit anys, i la gran diversitat de símptomes que pot causar en els animals.
La malaltia pot afectar els òrgans interns dels animals
La leishmània pot causar dos tipus bàsics de símptomes en els gossos. En primer lloc, els símptomes dermatològics inicials com caspa gruixuda, úlceres a la pell, nòduls, vòmits o febre. Posteriorment, la malaltia afecta òrgans interns i apareixen altres símptomes més greus com diarrea crònica, inflamacions del fetge i la melsa, coixeses o alteracions en els ronyons. No obstant això, els veterinaris alerten que existeixen molts animals que no presenten cap símptoma inicial fins que la malaltia ja es troba tant avançada que és impossible fer res per salvar-li la vida. La taxa de mortalitat dels animals que presenten complicacions i alteracions en els òrgans interns se situa entre el 80 i el 90 per cent.
Detectar a temps la patologia
Per això, el Col·legi de Veterinaris alerta que és molt important detectar a temps la patologia i iniciar els tractaments necessaris. Tot i que no existeix una cura total, els tractaments permeten controlar les conseqüències i millorar el nivell de vida de l'animal malalt.
Per altra banda, des de fa dos mesos, existeix una vacuna contra aquesta malaltia que té un 93% d'efectivitat i que es pot posar a tots els gossos sans a partir dels sis mesos d'edat. La vacuna, que té un cost de 50 euros la dosi, protegeix l'animal però cal fer un recordatori cada any per mantenir la seva efectivitat. Actualment també existeix un xarop que protegeix els gossos durant quatre mesos. Els veterinaris recomanen que durant un any es realitzin tres tractaments per poder prevenir eficaçment tots els animals.
Els especialistes es mostren "preocupats" per l'augment del nombre de mosquits durant els últims anys. Els veterinaris auguren que el canvi climatològic i les altes temperatures enregistrades en el territori faran que aquest proper estiu hi hagi un major nombre d'insectes i, per tant, més possibilitats que els animals de companyia puguin patir aquesta malaltia.
