Les restes de la vil·la romana de Vilablareix es van descobrir durant una campanya arqueològica portada a terme a finals del 2008. El jaciment es troba en uns terrenys compresos entre l'església parroquial i el mausoleu de la Torratxa. El moment de construcció de la vil·la se situa en plena època republicana, al segle I aC, i la seva vida útil es va allargar més de quatre segles (fins als segles III-IV dC).
Després que la primera campanya posés al descobert diverses traces de murs, estances i part d'una canonada, els arqueòlegs han continuat excavant l'esplanada per descobrir noves restes. En aquesta ocasió, els treballs han permès posar al descobert part d'unes termes romanes corresponents als segles I i II dC. En concret, s'ha trobat part d'un caldarium i d'un tepidarium (dues estances on els romans prenien banys calents i tebis).
Tot i que la vil•la estigui bastant arranada a conseqüència de les ocupacions de terreny posteriors, el fet que aquestes estances estiguessin soterrades ha permès conservar-les. 'Tot el nivell de paviments ha desaparegut, però en canvi, aquestes zones termals s'han conservat perquè tenien una càmera de calor subterrània, i a més des les estances també hem trobat les boques dels forns que les alimentaven', concreta Lluís Palahí.
A més, l'arqueòleg de la UdG explica que la troballa confirma la importància que tenia la vil·la. 'Per poc que podien, els romans benestants es construïen unes termes; i encara més en el cas de les vil·les importants, sobretot les que es trobaven a prop de les ciutats', concreta Palahí.
Paviment republicà
Una altra de les troballes destacades d'aquesta segona campanya ha estat la localització de part d'un paviment amb tessel·les, corresponent a la primera etapa de construcció de la vil·la. 'Es tracta d'un tipus de pavimentació que a partir de l'època augustal es va abandonar, i que ens confirma que els orígens del jaciment es troben al segle I abans de Crist', explica Lluís Palahí.
A més, aquesta descoberta té una doble importància. I és que confirma que, en paral·lel a la fundació de l'antiga Gerunda, els romans van construir vil·les al voltant de la ciutat. 'Si posem en relació la de Vilablareix amb la vil·la del Pla de l'Horta, a Sarrià de Ter, veiem com aquestes es van aixecar juntament amb la fundació i ocupació de l'antiga Gerunda', indica l'arqueòleg.
Fins ara, els arqueòlegs han excavat entre quatre i cinc estances de la vil·la romana de Vilablareix. 'En superfície hem abastat molt tros, però el problema és que, com que el jaciment està molt arranat, costa trobar estances conservades', indica Palahí. En properes campanyes, la intenció és buscar restes a la zona situada més a tocar de l'església i també excavar al voltant del monument funerari de la Torratxa, on ja hi ha documentada l'existència d'una necròpolis romana.
Després que la primera campanya posés al descobert diverses traces de murs, estances i part d'una canonada, els arqueòlegs han continuat excavant l'esplanada per descobrir noves restes. En aquesta ocasió, els treballs han permès posar al descobert part d'unes termes romanes corresponents als segles I i II dC. En concret, s'ha trobat part d'un caldarium i d'un tepidarium (dues estances on els romans prenien banys calents i tebis).
Tot i que la vil•la estigui bastant arranada a conseqüència de les ocupacions de terreny posteriors, el fet que aquestes estances estiguessin soterrades ha permès conservar-les. 'Tot el nivell de paviments ha desaparegut, però en canvi, aquestes zones termals s'han conservat perquè tenien una càmera de calor subterrània, i a més des les estances també hem trobat les boques dels forns que les alimentaven', concreta Lluís Palahí.
A més, l'arqueòleg de la UdG explica que la troballa confirma la importància que tenia la vil·la. 'Per poc que podien, els romans benestants es construïen unes termes; i encara més en el cas de les vil·les importants, sobretot les que es trobaven a prop de les ciutats', concreta Palahí.
Paviment republicà
Una altra de les troballes destacades d'aquesta segona campanya ha estat la localització de part d'un paviment amb tessel·les, corresponent a la primera etapa de construcció de la vil·la. 'Es tracta d'un tipus de pavimentació que a partir de l'època augustal es va abandonar, i que ens confirma que els orígens del jaciment es troben al segle I abans de Crist', explica Lluís Palahí.
A més, aquesta descoberta té una doble importància. I és que confirma que, en paral·lel a la fundació de l'antiga Gerunda, els romans van construir vil·les al voltant de la ciutat. 'Si posem en relació la de Vilablareix amb la vil·la del Pla de l'Horta, a Sarrià de Ter, veiem com aquestes es van aixecar juntament amb la fundació i ocupació de l'antiga Gerunda', indica l'arqueòleg.
Fins ara, els arqueòlegs han excavat entre quatre i cinc estances de la vil·la romana de Vilablareix. 'En superfície hem abastat molt tros, però el problema és que, com que el jaciment està molt arranat, costa trobar estances conservades', indica Palahí. En properes campanyes, la intenció és buscar restes a la zona situada més a tocar de l'església i també excavar al voltant del monument funerari de la Torratxa, on ja hi ha documentada l'existència d'una necròpolis romana.
