Només la gent gran del municipi recorda haver-se passejat per la mina a tall d'aventura quan eren petits. Des que al segle XX es va substituir el sistema de clavegueram per l'actual, la mina va quedar en desús i el seu accés es va tancar. A partir del 2003, però, el llavors alcalde del municipi, Carles Negre, va posar sobre la taula la necessitat de recuperar-la pel seu interès patrimonial però no ha estat fins a l'actualitat que el projecte comença a prendre força. Fa pocs dies, l'Ajuntament va aprovar per ple declara-la Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) com a primer pas per protegir-la i al mateix temps buscar finançament per fer-la visitable.
El que es vol, en primer lloc, és fer un estudi exhaustiu a nivell topogràfic per conèixer en detall la seva configuració i al mateix temps dur-hi a terme els treballs de consolidació de l'estructura per poder fer-la visitable almenys en els primers 40 metres. La idea, però, és poder arribar als 130 que té en el primer tram, que comença a sota del Palau del Mirador. Si tot va sobre el previst, s'espera tenir enllestit l'estudi el 2013.
La mina està a uns quatre metres per sota del sòl i té una alçada d'uns 1,80 centímetres aproximadament, tot i que hi ha trams que encara és més baix. El terra és argilós i les parets tenen forma de volta, conservant el format original. En un punt, fins i tot, es topa amb la muralla medieval, i amb la llosa que feia de filtre de l'aigua.
L'aigua, l'origen de la vila
Un dels elements que converteixen la mina en una estructura de gran interès és el fet que podria haver estat l'origen de la vila. Aquesta és la hipòtesi amb què es treballa i que es basa en la idea de que la presència d'aigua d'una deu, que recollia l'aigua subterrània procedent de la muntanya del Mongrí, va fer que s'hi construís el Palau del Mirador. De fet, la ciutat està documentada al segle IX i el palau comença a construir-se cap a aquella època. "Aquí hi havia la deu que permetia no només alimentar el palau dels senyors feudals sinó a tota la població", explica el director del Museu de la Mediterrània, Toni Roviras.
És per això que no és d'estranyar que el creixement de la mina vagi en paral·lel del de la vila, perquè permet continuar abastint d'aigua els nouvinguts cap a la zona sud del municipi. El segle XIII esdevé vila reial -va ser residència de Jaume I- i passa a ser una de les més importants del Baix Empordà i de tota la demarcació, en estar situat en una zona estratègica. "La història de la mina és també la història de Torroella", conclou Roviras, però malhauradament encara se sap molt poca cosa d'aquesta construcció.
De l'aigua de muntanya a la plaça major
La mina és una galeria subterrània artificial que recull l'aigua que baixava dels torrents naturals del Montgrí i després es canalitzava cap a la vila per al seu aprofitament a través de pous i fonts. Comença a l'exterior de la muralla i després de recórrer per sota el passeig de l'Església acaba a la plaça major, on hi havia una cisterna i alimentava la font dels Gossos, encara conservada. Aquesta era l'única font pública de la qual es té constància.
Vídeo: ACN
El que es vol, en primer lloc, és fer un estudi exhaustiu a nivell topogràfic per conèixer en detall la seva configuració i al mateix temps dur-hi a terme els treballs de consolidació de l'estructura per poder fer-la visitable almenys en els primers 40 metres. La idea, però, és poder arribar als 130 que té en el primer tram, que comença a sota del Palau del Mirador. Si tot va sobre el previst, s'espera tenir enllestit l'estudi el 2013.
La mina està a uns quatre metres per sota del sòl i té una alçada d'uns 1,80 centímetres aproximadament, tot i que hi ha trams que encara és més baix. El terra és argilós i les parets tenen forma de volta, conservant el format original. En un punt, fins i tot, es topa amb la muralla medieval, i amb la llosa que feia de filtre de l'aigua.
L'aigua, l'origen de la vila
Un dels elements que converteixen la mina en una estructura de gran interès és el fet que podria haver estat l'origen de la vila. Aquesta és la hipòtesi amb què es treballa i que es basa en la idea de que la presència d'aigua d'una deu, que recollia l'aigua subterrània procedent de la muntanya del Mongrí, va fer que s'hi construís el Palau del Mirador. De fet, la ciutat està documentada al segle IX i el palau comença a construir-se cap a aquella època. "Aquí hi havia la deu que permetia no només alimentar el palau dels senyors feudals sinó a tota la població", explica el director del Museu de la Mediterrània, Toni Roviras.
És per això que no és d'estranyar que el creixement de la mina vagi en paral·lel del de la vila, perquè permet continuar abastint d'aigua els nouvinguts cap a la zona sud del municipi. El segle XIII esdevé vila reial -va ser residència de Jaume I- i passa a ser una de les més importants del Baix Empordà i de tota la demarcació, en estar situat en una zona estratègica. "La història de la mina és també la història de Torroella", conclou Roviras, però malhauradament encara se sap molt poca cosa d'aquesta construcció.
De l'aigua de muntanya a la plaça major
La mina és una galeria subterrània artificial que recull l'aigua que baixava dels torrents naturals del Montgrí i després es canalitzava cap a la vila per al seu aprofitament a través de pous i fonts. Comença a l'exterior de la muralla i després de recórrer per sota el passeig de l'Església acaba a la plaça major, on hi havia una cisterna i alimentava la font dels Gossos, encara conservada. Aquesta era l'única font pública de la qual es té constància.
Vídeo: ACN
