Aquest és el desè any consecutiu que el departament porta a terme aquest cens d'aus aquàtiques hivernants. Aquests censos formen part del seguiment que anualment realitza el parc i demostren que aquesta zona és un dels punts del país de major presència d'algunes espècies emblemàtiques del litoral català.
Els resultats del cens posen de manifest que el parc natural ha resultat ser un dels punts del país amb major presència de baldrigues, unes espècies pelàgiques que troben al cap de Creus un dels millors punts d'alimentació i hivernada del litoral català.
Entre les dades del cens destaca el fet que s'hi detecten bones concentracions de baldrigues, especialment de la baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan), amb 535 exemplars comptabilitzats, en un any en què també se n'han vist alguns centenars al Baix Empordà i la Selva; mentre que la baldriga balear (Puffinus mauretanicus) s'hi observa en menor nombre, amb només 27 exemplars. Aquesta xifra és, però, força més nombrosa que la d'anys anteriors.
A més, també s'han observat elevades concentracions d'altres ocells marins com el mascarell (Morus bassanus), amb 203 exemplars, xifra molt més quantiosa que en anys anteriors (l'any passat se'n van observar 40) o espècies com la gavineta de tres dits (Rissa trydactyla), amb quatre exemplars, el paràsit gros (Stercorarius skua), amb un exemplar, i fins a 17 exemplars de gavot (Alca torda), hivernant a la punta del cap de Creus.
Totes aquestes espècies tenen al cap de Creus un dels indrets més bons de Catalunya per a la seva presència hivernal producte de les característiques d'aquest cap i de la singularitat ecològica combinada de la presència del canó submarí del cap de Creus, àrea d'aflorament de nutrients també especialment rellevant per als cetacis.
Cau el nombre de gavians observats
Les xifres de gavians argentats (Larus michahellis), amb 1.427 exemplars, són inferiors a la de l'any anterior (1.843), però semblants als recomptats l'any 2010 (1.499). Això fa pensar als experts que la tendència a la baixa de l'espècie es fa evident al cap de Creus durant l'hivern, atès que durant anys anteriors el recompte va ser superior als 2.300 exemplars.
L'estudi també preveu que la causa de la davallada sigui les altes temperatures registrades al gener que hagin fet que vinguin menys exemplars forans i, per tant, la població local sigui més baixa.
Altres espècies de gavines també han estat presents al parc natural, on destaquen les 136 gavines vulgars (Larus ridibundus) (dades similars als anys 2010 i 2011), sis gavines capnegres (Larus melanocephalus) i els 27 xatracs becllargs (Sterna sandvicensis), per 23 durant l'any 2011. També s'han observat els habituals corbs marins, amb xifres similars a altres anys, amb un total de 98 exemplars de corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo) per 101 l'any 2011 i 110 l'any 2010.
Els resultats del cens posen de manifest que el parc natural ha resultat ser un dels punts del país amb major presència de baldrigues, unes espècies pelàgiques que troben al cap de Creus un dels millors punts d'alimentació i hivernada del litoral català.
Entre les dades del cens destaca el fet que s'hi detecten bones concentracions de baldrigues, especialment de la baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan), amb 535 exemplars comptabilitzats, en un any en què també se n'han vist alguns centenars al Baix Empordà i la Selva; mentre que la baldriga balear (Puffinus mauretanicus) s'hi observa en menor nombre, amb només 27 exemplars. Aquesta xifra és, però, força més nombrosa que la d'anys anteriors.
A més, també s'han observat elevades concentracions d'altres ocells marins com el mascarell (Morus bassanus), amb 203 exemplars, xifra molt més quantiosa que en anys anteriors (l'any passat se'n van observar 40) o espècies com la gavineta de tres dits (Rissa trydactyla), amb quatre exemplars, el paràsit gros (Stercorarius skua), amb un exemplar, i fins a 17 exemplars de gavot (Alca torda), hivernant a la punta del cap de Creus.
Totes aquestes espècies tenen al cap de Creus un dels indrets més bons de Catalunya per a la seva presència hivernal producte de les característiques d'aquest cap i de la singularitat ecològica combinada de la presència del canó submarí del cap de Creus, àrea d'aflorament de nutrients també especialment rellevant per als cetacis.
Cau el nombre de gavians observats
Les xifres de gavians argentats (Larus michahellis), amb 1.427 exemplars, són inferiors a la de l'any anterior (1.843), però semblants als recomptats l'any 2010 (1.499). Això fa pensar als experts que la tendència a la baixa de l'espècie es fa evident al cap de Creus durant l'hivern, atès que durant anys anteriors el recompte va ser superior als 2.300 exemplars.
L'estudi també preveu que la causa de la davallada sigui les altes temperatures registrades al gener que hagin fet que vinguin menys exemplars forans i, per tant, la població local sigui més baixa.
Altres espècies de gavines també han estat presents al parc natural, on destaquen les 136 gavines vulgars (Larus ridibundus) (dades similars als anys 2010 i 2011), sis gavines capnegres (Larus melanocephalus) i els 27 xatracs becllargs (Sterna sandvicensis), per 23 durant l'any 2011. També s'han observat els habituals corbs marins, amb xifres similars a altres anys, amb un total de 98 exemplars de corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo) per 101 l'any 2011 i 110 l'any 2010.
