Les aigües subterrànies de la Selva presenten concentracions elevades d'arsènic, antimoni i altres elements contaminants, segons conclou un estudi científic de la UPC i la UB publicat a la revista 'Geothermics' i recollit pel Servei d'Informació i Notícies Científiques (SINC).
El motiu es troba en el fet que quan les aigües fredes s'escalfen es carreguen de diòxid de carboni i "probablement també de metalls", segons explica el professor de la UPC i coautor del treball, Andrés Navarro, per això que les aigües acumulen de forma natural contaminants. Els investigadors han trobat valors alts d'arsènic, plata, plom, antimoni, zinc i altres metalls en els dipòsits hidrotermals, especialment a l'entorn de Caldes de Malavella.
Els resultats revelen que les aigües subterrànies presenten en algunes zones nivells d'arsènic de fins a 0,069 mg/l, quan el límit legal a l'estat espanyol i la resta de la Unió Europea és de 0,01 mg/l per a aigües de consum humà. "Afortunadament fa uns anys es va legislar sobre aquest tema, i des de llavors l'aigua mineral que s'embotella està controlada", apunta el professor. A més, a Caldes de Malavella s'ha construït recentment una planta per eliminar l'arsènic de les aigües públiques.
L'estudi fa recomanacions com evitar la sobreexplotació de les aigües subterrànies fredes prop de fonts termals (per evitar el procés de barreja de les aigües i l'aparició dels contaminants), i controlar l'extracció d'aigua mineral, sobretot en una comarca on, a part de balnearis, també hi ha plantes embotelladores. Pel mateix motiu es desaconsella la construcció de pous prop de les surgències geotermals, especialment els il·legals destinats al reg o al proveïment particular. A més es proposa estudiar les sortides de fluids geotermals com per exemple en zones humides.
Concentracions altes d'urani al massís Montseny-Guilleries
"El que caldria fer és un model de gestió de tot l'aqüífer per racionalitzar l'extracció i el consum de l'aigua", resumeix Navarro, que també destaca la necessitat d'actuar enfront d'un altre dels contaminants naturals de les aigües, que és l'urani. Les anàlisis a la Selva revelen valors "relativament alts" d'aquest element, especialment en mostres recollides en fonts i pous no associats directament amb l'activitat termal.
La mobilització d'urani s'associa a roques granítiques i és freqüent en sòls de les serralades costaneres catalanes, on els mateixos investigadors han realitzat un altre estudi específic sobre aquest assumpte. Les mostres s'han pres en pous i sondejos de fins a més de 100 metres de profunditat.
Els resultats es publiquen a la revista 'Tecnologia de l'aigua' i mostren "concentracions significatives" d'urani en aigües subterrànies que es destinen al proveïment públic i a l'embotellat, com les situades en algunes parts del massís del Montseny-Guilleries.
No existeixen límits legals sobre concentració d'urani a les aigües a la Unió Europea, però les anàlisis realitzades a les serralades costaneres catalanes superen amb escreix les recomanacions de l'OMS o, per exemple, la norma que estableix l'Agència de Protecció Ambiental (EPA) dels Estats Units.
Tant l'EPA com l'OMS fixen un valor màxim d'urani de 30 microg/l, mentre que en algunes zones del massís Montseny-Guilleries, per exemple, se superen els 140 microg/l. Així mateix, l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) està valorant establir un valor guia sobre aquest element, però de moment roman el buit legal.
Afectacions al ronyó i alteracions reproductives i en el desenvolupament
La toxicitat de l'urani es relaciona amb la solubilitat del compost que ho contingui, de manera que com més soluble és, més tòxic. Experiments realitzats en animals i en persones reflecteixen que l'òrgan més afectat és el ronyó, encara que també s'han documentat alteracions reproductives i en el desenvolupament quan aquest element es presenta en concentracions altes.
El motiu es troba en el fet que quan les aigües fredes s'escalfen es carreguen de diòxid de carboni i "probablement també de metalls", segons explica el professor de la UPC i coautor del treball, Andrés Navarro, per això que les aigües acumulen de forma natural contaminants. Els investigadors han trobat valors alts d'arsènic, plata, plom, antimoni, zinc i altres metalls en els dipòsits hidrotermals, especialment a l'entorn de Caldes de Malavella.
Els resultats revelen que les aigües subterrànies presenten en algunes zones nivells d'arsènic de fins a 0,069 mg/l, quan el límit legal a l'estat espanyol i la resta de la Unió Europea és de 0,01 mg/l per a aigües de consum humà. "Afortunadament fa uns anys es va legislar sobre aquest tema, i des de llavors l'aigua mineral que s'embotella està controlada", apunta el professor. A més, a Caldes de Malavella s'ha construït recentment una planta per eliminar l'arsènic de les aigües públiques.
L'estudi fa recomanacions com evitar la sobreexplotació de les aigües subterrànies fredes prop de fonts termals (per evitar el procés de barreja de les aigües i l'aparició dels contaminants), i controlar l'extracció d'aigua mineral, sobretot en una comarca on, a part de balnearis, també hi ha plantes embotelladores. Pel mateix motiu es desaconsella la construcció de pous prop de les surgències geotermals, especialment els il·legals destinats al reg o al proveïment particular. A més es proposa estudiar les sortides de fluids geotermals com per exemple en zones humides.
Concentracions altes d'urani al massís Montseny-Guilleries
"El que caldria fer és un model de gestió de tot l'aqüífer per racionalitzar l'extracció i el consum de l'aigua", resumeix Navarro, que també destaca la necessitat d'actuar enfront d'un altre dels contaminants naturals de les aigües, que és l'urani. Les anàlisis a la Selva revelen valors "relativament alts" d'aquest element, especialment en mostres recollides en fonts i pous no associats directament amb l'activitat termal.
La mobilització d'urani s'associa a roques granítiques i és freqüent en sòls de les serralades costaneres catalanes, on els mateixos investigadors han realitzat un altre estudi específic sobre aquest assumpte. Les mostres s'han pres en pous i sondejos de fins a més de 100 metres de profunditat.
Els resultats es publiquen a la revista 'Tecnologia de l'aigua' i mostren "concentracions significatives" d'urani en aigües subterrànies que es destinen al proveïment públic i a l'embotellat, com les situades en algunes parts del massís del Montseny-Guilleries.
No existeixen límits legals sobre concentració d'urani a les aigües a la Unió Europea, però les anàlisis realitzades a les serralades costaneres catalanes superen amb escreix les recomanacions de l'OMS o, per exemple, la norma que estableix l'Agència de Protecció Ambiental (EPA) dels Estats Units.
Tant l'EPA com l'OMS fixen un valor màxim d'urani de 30 microg/l, mentre que en algunes zones del massís Montseny-Guilleries, per exemple, se superen els 140 microg/l. Així mateix, l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) està valorant establir un valor guia sobre aquest element, però de moment roman el buit legal.
Afectacions al ronyó i alteracions reproductives i en el desenvolupament
La toxicitat de l'urani es relaciona amb la solubilitat del compost que ho contingui, de manera que com més soluble és, més tòxic. Experiments realitzats en animals i en persones reflecteixen que l'òrgan més afectat és el ronyó, encara que també s'han documentat alteracions reproductives i en el desenvolupament quan aquest element es presenta en concentracions altes.
