Feia anys que la capital del Pla de l'Estany esperava poder obrir una nova escola. El seu alcalde, Miquel Noguer (CiU), ha explicat com la ciutat ha anat creixent en els últims anys, especialment el 2009 i 2010, en què les "puntes" de natalitat eren gairebé el doble de la mitjana catalana. Això ha provocat una "saturació" a les aules que, sumat a una "diversitat important" de l'alumnat, ha obligat a posar línies noves -el que es coneix per 'bony'- des de fa vuit anys, a banda de dues ampliacions a les escoles de Can Puig i La Draga.
Precisament aquest augment de la natalitat és el que més ha pesat a l'hora que el Departament d'Ensenyament decidís fer-hi la nova escola, l'única de tota la demarcació per al curs que ve. El context de crisi és el que és però, segons ha explicat el seu director territorial a Girona, Albert Bayot, en el cas de Banyoles l'escola està "més que justificada" i la prova és que obre amb dues línies, el que en xifres vol dir una capacitat de cinquanta alumnes per curs. Uns alumnes, explica el director, que s'haurien hagut de recol·locar per "novena vegada consecutiva" en els quatre altres centres d'infantil i primària que hi ha.
El comportament demogràfic ha quedat recollit en un estudi elaborat ara fa tres anys per encàrrec de l'ajuntament on es preveia, entre altres coses, que la ciutat necessitarà un 31% més de places escolars d'aquí al 2021. Aquest ha estat el fet "tècnic" que ha acabat de convèncer Ensenyament per impulsar la nova escola, segons ha reconegut el mateix Bayot, que ha dit que la realitat de la ciutat "pot enganyar", ja que a banda de tenir un "entorn natural" i una "pau social al carrer i ciutat", amaga un comportament demogràfic diferent a la gran majoria de ciutats mitjanes catalanes com és l'augment de natalitat. "La tendència demogràfica del país no es d'alça en els cursos de P-3, sinó que és una singularitat molt especifica de la ciutat de Banyoles", ha dit.
Uns barracons en terrenys "idonis"
La nova escola s'ubicarà de forma provisional a uns terrenys de la zona industrial de la Farga, concretament el que fa cantonada amb el carrer Concòrdia de les aigües de l'Estany amb el carrer Bassa del Cànem. Es tracta d'un dels terrenys que fins ara acollien una part del recinte firal de Les Barraques que ara passarà a quedar ocupat per la nova escola. Un dels aspectes que el fa especialment d'interès per a aquest tipus d'instal·lació educativa és que té molt a prop un pavelló poliesportiu i una pista ja construïda per a jocs, uns espais que no acostumen a haver-hi a tocar de barracons i per tant, segons Bayot, el fan un indret "idoni" i una decisió municipal molt "encertada".
Per altra banda, Bayot ha demanat "confiança" als pares que optin per portar els seus fills a la nova escola - que encara no té nom- pel "valor humà" dels seus professionals, ja que són docents amb experiència a la comarca que voluntàriament s'han ofert a tirar endavant el projecte. La futura directora, Carme Güell, és actualment la cap d'estudis de l'Escola Baldiri Reixach i la que serà la cap d'estudis és Lourdes Terrades, procedent de l'Escola de la Draga. La secretària serà Alícia Vilarnau, que actualment treballa a Cornellà, i faltarà encara una quarta persona.
Entre els objectius a perseguir en el projecte pedagògic, hi ha treballar per "l'èxit acadèmic" - Bayot ha dit que es demanarà "solvència en els resultats d'aprenentatge"-, fent especial èmfasi en l'ensenyament del català i la detenció precoç de les dificultats d'aprenentatge.
Una escola nova en temps de crisi
L'alcalde de Banyoles ha agraït al Departament d'Ensenyament la "sensibilitat" que han demostrat en comprendre la necessitat de l'escola, especialment en l'època de dificultats econòmiques que viuen les administracions. I ha afegit que feia anys que ho reclamaven, fins i tot en èpoques no tant complicades a nivell econòmic, i la resposta sempre va ser negativa. Noguer s'ha compromès a "optimitzar molt bé" els recursos i ha assenyalat que l'indret on s'ubicarà l'escola de forma definitiva no està encara decidit.
Precisament aquest augment de la natalitat és el que més ha pesat a l'hora que el Departament d'Ensenyament decidís fer-hi la nova escola, l'única de tota la demarcació per al curs que ve. El context de crisi és el que és però, segons ha explicat el seu director territorial a Girona, Albert Bayot, en el cas de Banyoles l'escola està "més que justificada" i la prova és que obre amb dues línies, el que en xifres vol dir una capacitat de cinquanta alumnes per curs. Uns alumnes, explica el director, que s'haurien hagut de recol·locar per "novena vegada consecutiva" en els quatre altres centres d'infantil i primària que hi ha.
El comportament demogràfic ha quedat recollit en un estudi elaborat ara fa tres anys per encàrrec de l'ajuntament on es preveia, entre altres coses, que la ciutat necessitarà un 31% més de places escolars d'aquí al 2021. Aquest ha estat el fet "tècnic" que ha acabat de convèncer Ensenyament per impulsar la nova escola, segons ha reconegut el mateix Bayot, que ha dit que la realitat de la ciutat "pot enganyar", ja que a banda de tenir un "entorn natural" i una "pau social al carrer i ciutat", amaga un comportament demogràfic diferent a la gran majoria de ciutats mitjanes catalanes com és l'augment de natalitat. "La tendència demogràfica del país no es d'alça en els cursos de P-3, sinó que és una singularitat molt especifica de la ciutat de Banyoles", ha dit.
Uns barracons en terrenys "idonis"
La nova escola s'ubicarà de forma provisional a uns terrenys de la zona industrial de la Farga, concretament el que fa cantonada amb el carrer Concòrdia de les aigües de l'Estany amb el carrer Bassa del Cànem. Es tracta d'un dels terrenys que fins ara acollien una part del recinte firal de Les Barraques que ara passarà a quedar ocupat per la nova escola. Un dels aspectes que el fa especialment d'interès per a aquest tipus d'instal·lació educativa és que té molt a prop un pavelló poliesportiu i una pista ja construïda per a jocs, uns espais que no acostumen a haver-hi a tocar de barracons i per tant, segons Bayot, el fan un indret "idoni" i una decisió municipal molt "encertada".
Per altra banda, Bayot ha demanat "confiança" als pares que optin per portar els seus fills a la nova escola - que encara no té nom- pel "valor humà" dels seus professionals, ja que són docents amb experiència a la comarca que voluntàriament s'han ofert a tirar endavant el projecte. La futura directora, Carme Güell, és actualment la cap d'estudis de l'Escola Baldiri Reixach i la que serà la cap d'estudis és Lourdes Terrades, procedent de l'Escola de la Draga. La secretària serà Alícia Vilarnau, que actualment treballa a Cornellà, i faltarà encara una quarta persona.
Entre els objectius a perseguir en el projecte pedagògic, hi ha treballar per "l'èxit acadèmic" - Bayot ha dit que es demanarà "solvència en els resultats d'aprenentatge"-, fent especial èmfasi en l'ensenyament del català i la detenció precoç de les dificultats d'aprenentatge.
Una escola nova en temps de crisi
L'alcalde de Banyoles ha agraït al Departament d'Ensenyament la "sensibilitat" que han demostrat en comprendre la necessitat de l'escola, especialment en l'època de dificultats econòmiques que viuen les administracions. I ha afegit que feia anys que ho reclamaven, fins i tot en èpoques no tant complicades a nivell econòmic, i la resposta sempre va ser negativa. Noguer s'ha compromès a "optimitzar molt bé" els recursos i ha assenyalat que l'indret on s'ubicarà l'escola de forma definitiva no està encara decidit.
