El president de l'Associació Leader del Ripolllès Ges Bisaura, Miquel Rovira, ha destacat la tasca del Punt d'InfoEnergia perquè vol esdevenir un gestor de consums "no només elèctrics, sinó també d'aigua i de combustible". Rovira, a més, també ha assenyat "la importància que té que tots els ajuntaments treballin conjuntament per aconseguir fer possible l'estalvi energètic".
Per la seva banda, el cap de la divisió de Relacions Externes de l'Institut Català d'Energia, Juanjo Escobar, ha assenyalat que la gestió energètica per aconseguir que els ajuntaments estalviïn "ha de ser un mirall" pel sector privat.
Durant l'acte, la tècnica del Punt d'InfoEnergia del Ripollès, Carina Creixans, ha donat a conèixer els resultats dels nou primers mesos de treball que s'ha començat a establir amb alguns ajuntaments com Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, Campdevànol, Ribes de Freser i Vallfogona del Ripollès. Creixans ha explicat que la principal tasca ha estat de comptabilitat energètica, amb la revisió de pòlisses contractades per cada ajuntament dels últims dos anys i l'entrada de dades a un programa per identificar els centres consumidors i ajudar a determinar si les contractacions amb les diferents companyies eren correctes o no.
A més, també s'ha començat a fer un inventariat dels punts de llum i altres centres consumidors municipals i s'ha establert una diagnosi i s'ha elaborat propostes per reduir el consum dels ajuntaments a curt termini.
Segons la tècnica, els principals errors detectats han estat de càlcul de la pròpia companyia, la no discriminació horària en l'enllumenat públic, tenint en compte que una correcta aplicació pot suposar l'estalvi de fins a un 41% en un sola pòlissa, excessos o dèficits de potència contractada o proporcions inadequades entre el cost de l'energia i la potència.
A tall d'exemple, Creixans ha explicat que només fent correccions sobre aquests errors, sense aplicar encara mesures d'estalvi, s'ha aconseguit a Ripoll un estalvi de gairebé 1500 euros en la factura mensual. Pel què fa a les estimacions d'estalvi anual en la facturació elèctrica de Sant Joan de les Abadesses i Campdevànol amb la correcció dels errors detectats s'estima un estalvi que ronda el 13%, mentre que a Ribes de Freser, on ja s'estaven aplicant mesures correctives, seria d'un 5%.
Tot i que aquest dijous han estat set els ajuntaments que han signat el conveni, els municipis de Campelles, Sant Pau de Segúries, Llanars, Ogassa i Planoles s'hi adheriran properament un cop el projecte s'hagi aprovat a través del ple.
L'estalvi de Llanars gràcies a la biomassa
El municipi de Llanars és el primer poble del Ripollès que ha posat en marxa una xarxa de calor, amb una caldera de biomassa de 133 Kw de potència que, a través d'una xarxa de distribució, escalfa tres equipaments municipals. Així, l'Ajuntament, l'escola i la cooperativa reben calor a través de la caldera situada al centre del nucli urbà.
L'alcalde de Llanars ha ensenyat la xarxa als diferents alcaldes signants del convenni i ha explicat el gran estalvi que suposa pel municipi, al marge de la disminució de l'impacte ambiental. Amb la posada en marxa de la caldera, Llanars ha passat de pagar tretze euros per Kw/hora a tres. Amb tot, però, la xifra encara disminuirà més quan s'utilitzi estella provinent dels boscos propietat del municipi.
A banda de la caldera de Llanars, el Ripollès té en funcionament calderes municipals a Planoles, Ribes de Freser, Vallfogona de Ripollès i Ripoll. Campdevànol n'instal·larà una properament i s'espera poder-ne engegar set més en els propers anys.
Per la seva banda, el cap de la divisió de Relacions Externes de l'Institut Català d'Energia, Juanjo Escobar, ha assenyalat que la gestió energètica per aconseguir que els ajuntaments estalviïn "ha de ser un mirall" pel sector privat.
Durant l'acte, la tècnica del Punt d'InfoEnergia del Ripollès, Carina Creixans, ha donat a conèixer els resultats dels nou primers mesos de treball que s'ha començat a establir amb alguns ajuntaments com Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, Campdevànol, Ribes de Freser i Vallfogona del Ripollès. Creixans ha explicat que la principal tasca ha estat de comptabilitat energètica, amb la revisió de pòlisses contractades per cada ajuntament dels últims dos anys i l'entrada de dades a un programa per identificar els centres consumidors i ajudar a determinar si les contractacions amb les diferents companyies eren correctes o no.
A més, també s'ha començat a fer un inventariat dels punts de llum i altres centres consumidors municipals i s'ha establert una diagnosi i s'ha elaborat propostes per reduir el consum dels ajuntaments a curt termini.
Segons la tècnica, els principals errors detectats han estat de càlcul de la pròpia companyia, la no discriminació horària en l'enllumenat públic, tenint en compte que una correcta aplicació pot suposar l'estalvi de fins a un 41% en un sola pòlissa, excessos o dèficits de potència contractada o proporcions inadequades entre el cost de l'energia i la potència.
A tall d'exemple, Creixans ha explicat que només fent correccions sobre aquests errors, sense aplicar encara mesures d'estalvi, s'ha aconseguit a Ripoll un estalvi de gairebé 1500 euros en la factura mensual. Pel què fa a les estimacions d'estalvi anual en la facturació elèctrica de Sant Joan de les Abadesses i Campdevànol amb la correcció dels errors detectats s'estima un estalvi que ronda el 13%, mentre que a Ribes de Freser, on ja s'estaven aplicant mesures correctives, seria d'un 5%.
Tot i que aquest dijous han estat set els ajuntaments que han signat el conveni, els municipis de Campelles, Sant Pau de Segúries, Llanars, Ogassa i Planoles s'hi adheriran properament un cop el projecte s'hagi aprovat a través del ple.
L'estalvi de Llanars gràcies a la biomassa
El municipi de Llanars és el primer poble del Ripollès que ha posat en marxa una xarxa de calor, amb una caldera de biomassa de 133 Kw de potència que, a través d'una xarxa de distribució, escalfa tres equipaments municipals. Així, l'Ajuntament, l'escola i la cooperativa reben calor a través de la caldera situada al centre del nucli urbà.
L'alcalde de Llanars ha ensenyat la xarxa als diferents alcaldes signants del convenni i ha explicat el gran estalvi que suposa pel municipi, al marge de la disminució de l'impacte ambiental. Amb la posada en marxa de la caldera, Llanars ha passat de pagar tretze euros per Kw/hora a tres. Amb tot, però, la xifra encara disminuirà més quan s'utilitzi estella provinent dels boscos propietat del municipi.
A banda de la caldera de Llanars, el Ripollès té en funcionament calderes municipals a Planoles, Ribes de Freser, Vallfogona de Ripollès i Ripoll. Campdevànol n'instal·larà una properament i s'espera poder-ne engegar set més en els propers anys.
