El director de l'entitat -que és voluntari i està en el càrrec des del setembre de l'any passat- reconeix que estan davant una de les situacions més complicades de les darreres dècades. Per això, volen saber de quins recursos podran disposar aquest 2012 per poder fer front a les necessitats de la gent més desvalguda. Això, però, no els serà fàcil perquè, segons ha explicat, encara tenen pendents de cobrar uns 300.000 euros de conveni vigents de l'any passat. "Els convenis es compleixen però els diners no arriben, hi ha una retirada parcial de l'administració", ha reconegut Barnera que assegura que no només tenen pendents pagaments de l'administració sinó també d'altres entitats i empreses.
Barnera ha dit que viuen amb angoixa la situació perquè, a més, no saben de quins diners disposaran aquest 2012. "Tenim compromisos verbals però molt pocs concretats", ha manifestat Barnera. Segons el director de Càritas Girona, hores d'ara no saben ni amb qui poden comptar ni tampoc de quants diners disposaran.
"Feina de contenció emocional"
A tot plegat, s'hi suma els canvis organitzatius que Càritas es veu obligat a impulsar. Barnera ha indicat que ja no es fa l'atenció individual que tradicionalment feien perquè tenen molta gent que els va a demanar ajuda. "Estem fent grups d'acollida que serveixen també per fer tallers d'autoestima", ha detallat. Segons ha manifestat, cada vegada és més complicat oferir una sortida a curt termini per la gent que té problemes econòmics i, per això, han fet un gir i ara comencen a fer teràpies de grups perquè la gent "no perdi l'esperança".
"Abans podíem fer tallers per ensenyar com fer un currículum o com buscar feina però ara és impossible, si no hi ha feina ni per la gent formada", ha lamentat Barnera. Per això, Càritas ha decidit destinar els recursos que, principalment, anaven als tallers de reinserció laboral a d'altres camps, com les teràpies de grup. "Amb aquest treball en grup podem reforçar tot el col·lectiu, fer una feina de contenció emocional, i de passada, també atendre més persones de cop", ha assenyalat.
A més, Barnera ha explicat que el pla estratègic que havien elaborat amb vista el 2013 ha quedat "desfasat" i que hauran d'actualitzar-lo. El pla tenia vigència per a sis anys però amb la crisi el perfil del beneficiari ha canviat. Fa quatre anys, el 80% dels atesos eren immigrants amb unes necessitats concretes i que ara, el perfil ha evolucionat i el 40% dels atesos ja són persones del país que s'han quedat, entre d'altres, sense feina.
Demandes a l'administració
Càritas considera que hi ha dos aspectes que el Govern ha d'afrontar. Per una banda, el director de l'entitat ha fet una crida a les administracions per tal que facin de mitjanceres entre els bancs i els ciutadans per aconseguir solucionar el problema creixent dels desnonaments. "Cal que els bancs donin a conèixer el parc d'habitatges buit que hi ha i que l'administració aconsegueixi que els posin al servei de les persones sense recursos, en forma de lloguer social", ha demanat el secretari general de l'entitat Martí Batllori.
Batllori també ha denunciat que el Govern de la Generalitat "fa mesos" que té expedients per valorar de persones susceptibles de cobrar la Renda Mínima d'Inserció. "Parlem de casos de persones que estan en l'estament més baix, que són els més dèbils i que no poden estar mesos esperant", ha denunciat. Per això, han demanat al Govern que acceleri els tràmits i que resolgui favorablement els expedients de persones que compleixin els requisits.
Barnera ha dit que viuen amb angoixa la situació perquè, a més, no saben de quins diners disposaran aquest 2012. "Tenim compromisos verbals però molt pocs concretats", ha manifestat Barnera. Segons el director de Càritas Girona, hores d'ara no saben ni amb qui poden comptar ni tampoc de quants diners disposaran.
"Feina de contenció emocional"
A tot plegat, s'hi suma els canvis organitzatius que Càritas es veu obligat a impulsar. Barnera ha indicat que ja no es fa l'atenció individual que tradicionalment feien perquè tenen molta gent que els va a demanar ajuda. "Estem fent grups d'acollida que serveixen també per fer tallers d'autoestima", ha detallat. Segons ha manifestat, cada vegada és més complicat oferir una sortida a curt termini per la gent que té problemes econòmics i, per això, han fet un gir i ara comencen a fer teràpies de grups perquè la gent "no perdi l'esperança".
"Abans podíem fer tallers per ensenyar com fer un currículum o com buscar feina però ara és impossible, si no hi ha feina ni per la gent formada", ha lamentat Barnera. Per això, Càritas ha decidit destinar els recursos que, principalment, anaven als tallers de reinserció laboral a d'altres camps, com les teràpies de grup. "Amb aquest treball en grup podem reforçar tot el col·lectiu, fer una feina de contenció emocional, i de passada, també atendre més persones de cop", ha assenyalat.
A més, Barnera ha explicat que el pla estratègic que havien elaborat amb vista el 2013 ha quedat "desfasat" i que hauran d'actualitzar-lo. El pla tenia vigència per a sis anys però amb la crisi el perfil del beneficiari ha canviat. Fa quatre anys, el 80% dels atesos eren immigrants amb unes necessitats concretes i que ara, el perfil ha evolucionat i el 40% dels atesos ja són persones del país que s'han quedat, entre d'altres, sense feina.
Demandes a l'administració
Càritas considera que hi ha dos aspectes que el Govern ha d'afrontar. Per una banda, el director de l'entitat ha fet una crida a les administracions per tal que facin de mitjanceres entre els bancs i els ciutadans per aconseguir solucionar el problema creixent dels desnonaments. "Cal que els bancs donin a conèixer el parc d'habitatges buit que hi ha i que l'administració aconsegueixi que els posin al servei de les persones sense recursos, en forma de lloguer social", ha demanat el secretari general de l'entitat Martí Batllori.
Batllori també ha denunciat que el Govern de la Generalitat "fa mesos" que té expedients per valorar de persones susceptibles de cobrar la Renda Mínima d'Inserció. "Parlem de casos de persones que estan en l'estament més baix, que són els més dèbils i que no poden estar mesos esperant", ha denunciat. Per això, han demanat al Govern que acceleri els tràmits i que resolgui favorablement els expedients de persones que compleixin els requisits.
