L'objectiu final del projecte és intentar ser "més eficients" a nivell de gestió de recursos i també a nivell ecològic, en àmbits com és l'enllumenat públic, la mobilitat i la millora de la qualitat ambiental i de la recollida d'escombraries. Un dels avantatges d'aquest tipus de tecnologia és que és "molt dinàmic" i que té un ampli ventall de possibilitats, de manera que cada vegada que es posa en marxa una nova aplicació apareixen noves idees de gestió, explica Vila.
El 'paquet' més important que s'inclou en el projecte és el dedicat a la gestió de la mobilitat, segons ha reconegut el gerent d'Urbanisme, Xavier Ludevid, que ha defensat la gran eficiència d'un sistema com aquest. I és que amb uns cost de 12.000 euros destinats a col·locar els sensors de trànsit soterrats -el mes de febrer se'n posaran 76-, et permet tenir dades de "tota la mobilitat del centre", amb informació com ara velocitat dels vehicles de mitjana i la seva mida. Així mateix, permet veure l'afectació de modificacions com ara el canvi de sentit d'un carrer i poder treballar amb "dades reals al segon" i no pas estimacions i mitjanes d'uns dies concrets com es fa habitualment.
Alguns dels dispositius
Figueres compta amb una vintena de carrers intel·ligents, que ja compten amb algun mecanisme per recollir dades però la idea és que se n'afegeixin més. Així, actualment, ja està controlat el 90% del trànsit del centre històric; hi ha cinc cruïlles semafòriques sincronitzades a l'Avinguda Salvador Dalí i unes 100 places d'aparcament amb censors, un total de 21, que detecten i envien imatges sobre l'ocupació de l'espai. També destaca la instal·lació d'una desena de sensors de llum per veure quin és el moment més adequat per apagar i encendre l'enllumenat públic i reduir la factura elèctrica o els deu sensors de contenidors d'escombraries.
Entre les actuacions previstes en els pròxims mesos, hi ha la instal·lació de setze càmeres de seguretat; tres sensors d'humitat del sòl; entre 7 i 10 sensors de soroll i una xifra igual de sensors de gasos contaminants, així com una estació meteorològica.
Segons ha explicat Vila, un cop finalitzi la primera fase d'implementació aquest trimestre, es revisarà la feina feta i quina ha estat la capacitat de donar resposta a la informació obtinguda. "És un tema que no té final, contínuament pots anar posant noves mesures", conclou.
El 'paquet' més important que s'inclou en el projecte és el dedicat a la gestió de la mobilitat, segons ha reconegut el gerent d'Urbanisme, Xavier Ludevid, que ha defensat la gran eficiència d'un sistema com aquest. I és que amb uns cost de 12.000 euros destinats a col·locar els sensors de trànsit soterrats -el mes de febrer se'n posaran 76-, et permet tenir dades de "tota la mobilitat del centre", amb informació com ara velocitat dels vehicles de mitjana i la seva mida. Així mateix, permet veure l'afectació de modificacions com ara el canvi de sentit d'un carrer i poder treballar amb "dades reals al segon" i no pas estimacions i mitjanes d'uns dies concrets com es fa habitualment.
Alguns dels dispositius
Figueres compta amb una vintena de carrers intel·ligents, que ja compten amb algun mecanisme per recollir dades però la idea és que se n'afegeixin més. Així, actualment, ja està controlat el 90% del trànsit del centre històric; hi ha cinc cruïlles semafòriques sincronitzades a l'Avinguda Salvador Dalí i unes 100 places d'aparcament amb censors, un total de 21, que detecten i envien imatges sobre l'ocupació de l'espai. També destaca la instal·lació d'una desena de sensors de llum per veure quin és el moment més adequat per apagar i encendre l'enllumenat públic i reduir la factura elèctrica o els deu sensors de contenidors d'escombraries.
Entre les actuacions previstes en els pròxims mesos, hi ha la instal·lació de setze càmeres de seguretat; tres sensors d'humitat del sòl; entre 7 i 10 sensors de soroll i una xifra igual de sensors de gasos contaminants, així com una estació meteorològica.
Segons ha explicat Vila, un cop finalitzi la primera fase d'implementació aquest trimestre, es revisarà la feina feta i quina ha estat la capacitat de donar resposta a la informació obtinguda. "És un tema que no té final, contínuament pots anar posant noves mesures", conclou.
