La majoria dels ciutadans de Girona fa anys que consumeixen aigua embotellada i, poc a poc, han perdut el costum d'anar a buscar aigua a la font. Aquesta deixadesa ha fet que les fonts cada vegada s'hagin controlat menys i, per exemple, en el cas de la font del Bisbe, situada a Sant Daniel, fa 25 anys que no s'hi fa cap estudi ni s'intervé a la mina de la font.
Aquesta setmana, tècnics municipals han netejat la mina i la deu de la font del Bisbe, situada a la vall de Sant Daniel –en la part més pròxima a la ciutat- per contribuir a què l'aigua surti més neta. S'ha tret les plantes que havien crescut a dins, s'han arrencat les arrels dels arbres que té a sobre i cal encara revestir de cal la deu i també enrajolar la mina. Feia 25 anys que no s'actuava en aquest font, que també té l'aigua contaminada.
Segons ha explicat el regidor de Medi Ambient, Enric Pardo, en el cas de la font del Bisbe –la més concorreguda de la ciutat- la contaminació pot venir o bé per l'aigua d'escorrentia que es filtra dins la font o bé per filtracions que provenen d'una falla propera. Per això, els tècnics estan revisant les foses sèptiques de les cases del costat ja que, tot i que la zona disposa de clavegueram fa uns anys, hi podria haver esquerdes en alguna fosa sèptica que no s'hagués buidat i això provocaria alteracions en la qualitat de l'aigua.
Pardo confia que durant aquest mes de gener podran aconseguir que l'aigua que brolla d'aquesta font sigui potable i també podrien recuperar la font dels Lleons, situada a la mateixa vall. En aquest cas, Pardo ha indicat que és 'relativament fàcil' recuperar-la perquè la contaminació la genera la pròpia degradació i falta de neteja de la font. Pardo ha indicat la contaminació de les fonts l'han causat la deixadesa dels darrers anys però també canvis en el règim de pluges.'Cada vegada plou menys i això fa que hi hagi menys aigua i que els nivells de contaminació siguin més importants', ha indicat. Tot i això, Pardo ha dit que no hi ha 'cap focus greu' i que els nivells de contaminació no han causat problemes de salut coneguts entre la població.
A la mateixa vall de Sant Daniel també hi ha la font d'en Pericot, una de les més difícils de recuperar, segons ha explicat Pardo. En aquest cas, la contaminació prové de les filtracions de les foses sèptiques de les cases del voltant, en un sector on no hi ha clavegueram. Per tant, la solució seria dotar de xarxa de clavegueram el sector i anar inutilitzant les foses sèptiques, un procés que és més llarg. No obstant això, Pardo confia que al llarg del 2010 podran actuar a totes les fonts.
Sense moure'ns de Sant Daniel, també trobem la font d'en Fita. En aquest cas, la font presenta una contaminació per nitrats, provocada pels fertilitzants que usen els pagesos per treballar els seus camps. El regidor ha explicat que s'ha parlat ja amb els agricultors dels voltants i s'han compromès en no fer un ús tan acusat d'aquests productes. La darrera font de la vall, la del Ferro, és la única que és apta pel consum humà, tot i que el fet de tenir uns nivells molt elevats de ferro fa que la composició no sigui bona per a determinades persones amb problemes de salut.
Al barri de Domeny, a l'altre punta de la ciutat, l'ajuntament ha recuperat fa uns mesos una font que estava pràcticament desapareguda. Es tracta de la font de la teula, on s'ha reformat la deu i han recuperat l'aspecte original de la font ja que l'aigua torna a brollar per una teula. En aquest cas, l'ajuntament està en fase d'estudi de saber l'origen de la contaminació.
Cartells informatius
El regidor ha explicat que hi ha 'el costum popular' d'arrencar els cartells que indiquen que l'aigua d'una font no és potable. 'Hi ha gent que ha begut tota la vida d'aquella aigua i que, malauradament, arrenca els cartells', ha indicat. De fet, cap de les fonts contaminada llueix actualment aquests cartells.
Per això, el consistori opta ara per posar uns panells informatius on explica la composició de l'aigua per tal que cada ciutadà pugui escollir quina mineralització li convé més i anar a buscar l'aigua a una o altra font segons aquests criteris. Amb aquesta campanya, el consistori pretén afavorir que la gent torni a buscar aigua a les fonts i, d'altra banda, evitar riscos per la salut d'aquells que han continuat usant-les.
Aquesta setmana, tècnics municipals han netejat la mina i la deu de la font del Bisbe, situada a la vall de Sant Daniel –en la part més pròxima a la ciutat- per contribuir a què l'aigua surti més neta. S'ha tret les plantes que havien crescut a dins, s'han arrencat les arrels dels arbres que té a sobre i cal encara revestir de cal la deu i també enrajolar la mina. Feia 25 anys que no s'actuava en aquest font, que també té l'aigua contaminada.
Segons ha explicat el regidor de Medi Ambient, Enric Pardo, en el cas de la font del Bisbe –la més concorreguda de la ciutat- la contaminació pot venir o bé per l'aigua d'escorrentia que es filtra dins la font o bé per filtracions que provenen d'una falla propera. Per això, els tècnics estan revisant les foses sèptiques de les cases del costat ja que, tot i que la zona disposa de clavegueram fa uns anys, hi podria haver esquerdes en alguna fosa sèptica que no s'hagués buidat i això provocaria alteracions en la qualitat de l'aigua.
Pardo confia que durant aquest mes de gener podran aconseguir que l'aigua que brolla d'aquesta font sigui potable i també podrien recuperar la font dels Lleons, situada a la mateixa vall. En aquest cas, Pardo ha indicat que és 'relativament fàcil' recuperar-la perquè la contaminació la genera la pròpia degradació i falta de neteja de la font. Pardo ha indicat la contaminació de les fonts l'han causat la deixadesa dels darrers anys però també canvis en el règim de pluges.'Cada vegada plou menys i això fa que hi hagi menys aigua i que els nivells de contaminació siguin més importants', ha indicat. Tot i això, Pardo ha dit que no hi ha 'cap focus greu' i que els nivells de contaminació no han causat problemes de salut coneguts entre la població.
A la mateixa vall de Sant Daniel també hi ha la font d'en Pericot, una de les més difícils de recuperar, segons ha explicat Pardo. En aquest cas, la contaminació prové de les filtracions de les foses sèptiques de les cases del voltant, en un sector on no hi ha clavegueram. Per tant, la solució seria dotar de xarxa de clavegueram el sector i anar inutilitzant les foses sèptiques, un procés que és més llarg. No obstant això, Pardo confia que al llarg del 2010 podran actuar a totes les fonts.
Sense moure'ns de Sant Daniel, també trobem la font d'en Fita. En aquest cas, la font presenta una contaminació per nitrats, provocada pels fertilitzants que usen els pagesos per treballar els seus camps. El regidor ha explicat que s'ha parlat ja amb els agricultors dels voltants i s'han compromès en no fer un ús tan acusat d'aquests productes. La darrera font de la vall, la del Ferro, és la única que és apta pel consum humà, tot i que el fet de tenir uns nivells molt elevats de ferro fa que la composició no sigui bona per a determinades persones amb problemes de salut.
Al barri de Domeny, a l'altre punta de la ciutat, l'ajuntament ha recuperat fa uns mesos una font que estava pràcticament desapareguda. Es tracta de la font de la teula, on s'ha reformat la deu i han recuperat l'aspecte original de la font ja que l'aigua torna a brollar per una teula. En aquest cas, l'ajuntament està en fase d'estudi de saber l'origen de la contaminació.
Cartells informatius
El regidor ha explicat que hi ha 'el costum popular' d'arrencar els cartells que indiquen que l'aigua d'una font no és potable. 'Hi ha gent que ha begut tota la vida d'aquella aigua i que, malauradament, arrenca els cartells', ha indicat. De fet, cap de les fonts contaminada llueix actualment aquests cartells.
Per això, el consistori opta ara per posar uns panells informatius on explica la composició de l'aigua per tal que cada ciutadà pugui escollir quina mineralització li convé més i anar a buscar l'aigua a una o altra font segons aquests criteris. Amb aquesta campanya, el consistori pretén afavorir que la gent torni a buscar aigua a les fonts i, d'altra banda, evitar riscos per la salut d'aquells que han continuat usant-les.
