Ordis fa un pas més per ser un municipi ecosostenible amb la instal·lació d'un molí de vent

El municipi preveu la construcció d'una planta de biogàs que aprofitarà els purins de vuit granges de vaques

El micro-aerogenerador, que s'ha construït a Estats Units, fa uns 13 metres d'alçada -10 de màstil i 3 més de base- i té forma helicoïdal. No té aspes i un dels avantatges que té és que és "molt silenciós", segons explica Crehuet. S'ha decidit instal·lar-lo al costat de les escoles perquè generi electricitat al centre i la previsió és que en un futur també pugui alimentar de forma puntual l'enllumenat públic de la zona. La idea és que "complementi" l'energia que es necessita per aquests dos indrets, ja que té una potència d'1 Kw. Això vol dir que si de dia genera electricitat, anirà a l'escola, mentre que si ho fa de nit, l'electricitat aniria a l'enllumenat públic.

Amb la seva instal·lació, l'Ajuntament persegueix dos objectius. Per una banda, veure quina capacitat eòlica té aquesta zona, que és de les més altes del municipi, i per l'altra, "poder ensenyar a la gent com funciona el molí i com proporciona electricitat", explica l'alcaldessa, que recorda que el projecte per convertir-se en un municipi ecosostenible necessita de la col·laboració dels seus habitants.

El projecte ha comptat amb la subvenció de la Diputació de Girona per adquirir el molí, que val 20.000 euros, mentre que l'Ajuntament ha pagat els 4.000 euros per construir la base. La previsió és que comenci a produir energia a mitjans del mes de gener.

Una prova pilot amb resultats per tota la comarca

Aquest aerogenerador forma part del projecte "De l'ecopoble a l'ecocomarca", el document que recull els passos que ha de seguir Ordis per convertir-se en un municipi ecosostenible i que té com a data de termini el 2020. Si es demostra la seva viabilitat, es podria estendre a la resta de municipis de l'Alt Empordà.

L'alcaldessa recorda que el que es pretén no és "desenganxar-se" de la xarxa elèctrica sinó construir una "xarxa intel·ligent". "El projecte d'Ordis no és de venda d'energia, sinó d'autoproducció, autoconsumi i intercanvi amb la companyia energètica", assenyala Crehuet, que afegeix que a nivell europeu no hi ha cap més poble que ho hagi aconseguit fins ara.

Un sistema innovador per "socialitzar" l'electricitat

I és que el que el fa novedós és que no es tracta de produir energia i vendre-la a la companyia elèctrica, ni tampoc de poder-la acumular per gastar-la quan faci falta, sinó de canviar el sistema de facturació amb un contador d'anada i tornada d'electricitat. És a dir, si es genera electricitat en un moment en què no es necessita, s'evoca a la xarxa però si no se'n genera i es necessita es pot estirar de la xarxa. Això obliga a la companyia elèctrica a final de mes calcular la diferència de l'energia que s'ha evocat a la xarxa i la que s'ha estirat amb un cost final que serà el que haurà de pagar el municipi.

Tècnicament, segons l'alcaldessa, ja és possible però a nivell legal no està encara regularitzat. "Si tenim una estructura consolidada per tirar endavant això -amb plaques, molí de vent, etc-, serà el moment de demanar a l'administració que faci una excepció com a prova pilot si és que no aposten per canviar de forma definitiva la normativa, que ja tocaria".

Crehuet defensa que aquest sistema pot interessar a totes dues bandes -elèctriques i usuris- ja que també reduirà la necessitat de producció energètica llunyana, amb sistemes com les centrals nuclears o la crema de gas o petroli, amb la millora que això representa per al medi ambient.

A dia d'avui és molt difícil poder produir tota l'electricitat que una casa necessita perquè cada cop són més els aparells que van endollats i per tant és necessari estirar de la xarxa. I per altra banda, també es pot donar el cas que generes electricitat quan no en necessites o a la inversa: "Si a la nit no hi ha vent i no tens el sol, hauràs d'agafar de la xarxa".

En definitiva, el que es proposen és el que anomenen "socialitzar l'electricitat" i al mateix temps, "demostrar a la pràctica que és viable", explica l'alcaldessa, perquè la teoria ja està escrita.

La planta de biogàs

De forma paral·lela, s'està treballant en el projecte de construcció d'una planta de biogàs al municipi. De moment, ja hi ha un estudi científic elaborat per la Universitat de Barcelona on es confirma que els residus de les vuit granges de vaques que hi a al municipi són òptims per a la producció d'energia. A finals d'any, es preveu haver decidit ja els terrenys on s'instal·larà, ja que s'està mirant quina és la zona més adequada per reduir al màxim la distància entre les granges així com l'impacte del transport dels residus. Els seus promotors calculen que a finals de l'any que ve ja estigui acabada.

Per altra banda, també hi ha prevista una segona fase del projecte, que inclou l'aprofitament de l'aigua que s'utilitza per refrigerar la maquinària de la planta per convertir-la en calefacció pel poble en el que s'anomena tècnicament 'discrict heating'. A Alemanya ja hi ha indrets on funciona però aquí encara no.

La instal·lació de plaques a edificis públics

L'Ajuntament també ha donat llum verda per treure a concurs públic la instal·lació de plaques solars al sostre del centre cívic, que fa 150 metres quadrats, i el de la pista poliesportiva, de 100 metres quadrats.

Cal recordar que des de fa quatre anys que el municipi compta amb un parc solar fotovoltaic pioner - va ser el primer a l'Alt Empordà- que fa 7.621 metres quadrats, té una pòtència de 920 kWh i està repartit amb 12 llicències, una de les quals pertany a l'ajuntament. Aquesta instal·lació permet al consistori ingressar 9.000 euros a l'any.