Marc Estarriola.- La sinopsis de Minessota ens trasllada a Mineàpolis, 2016, on un delinqüent habitual sospitós de tràfic d’armes és abatut a trets en ple carrer. Totes les pistes apunten a Tomas Gomez, un home reservat, amb un passat misteriós i vincles amb una banda criminal important. Però Gomez ha desaparegut. Mentre la ciutat intenta digerir el crim, s’hi acumulen més assassinats, i tot indica que el mateix home en podria ser el responsable. En paral·lel, Bob Oz, un detectiu suspès i amb un historial ple d’ombres, s’obsessiona amb el cas i amb la idea de caçar un assassí en sèrie que només ell sembla comprendre. La seva persecució es converteix en una croada personal, on la frontera entre justícia i revenja es difumina.
El relat salta després al 2022, quan un home enigmàtic arriba des d’Europa. Té vincles antics amb Minnesota, un estat amb forta tradició migratòria noruega, i es presenta com a autor de true crime. El seu objectiu és investigar el cas Gomez per escriure’n un llibre, però a mesura que avança en la seva recerca, la seva suposada neutralitat es trenca. La història l’arrossega, i els límits entre observador i protagonista s’esvaeixen.
Publicada en català per Proa amb traducció de Laura Segarra, la novel·la manté el ritme dens i cinematogràfic propi de Nesbø. Tot i això, la versió catalana presenta errades de transcripció que de vegades fan la lectura confusa, i alguns anglicismes no corregits —com l’ús de peus en lloc de metres— que trenquen l’adaptació al sistema mètric europeu. Són detalls menors però notoris en una obra que exigeix immersió total per seguir-ne l’acció i la tensió.
El gran valor de Minessota és com Nesbø aprofita la trama policial per retratar la relació malaltissa de la societat nord-americana amb les armes. L’acció s’ubica en un estat amb lleis especialment permissives, on la possessió i venda d’armes de foc és gairebé un fet cultural. A Minnesota, no cal permís per tenir rifles o pistoles, i la NRA (National Rifle Association) hi exerceix una influència política i mediàtica profunda. En aquest context, els assassinats que inicien la trama no són només crims individuals: són una metàfora del sistema que els permet.
L’autor reflecteix un país on les armes formen part de la identitat col·lectiva. Pagesos, caçadors, veterans i joves creixen amb la idea que portar una pistola és una forma de llibertat. Però la novel·la mostra com aquesta llibertat pot convertir-se en amenaça quan el mercat negre i les bandes criminals es confonen amb el negoci legal. Minnesota és aquí un microcosmos de la violència estructural dels Estats Units: un lloc on els tirotejos es converteixen en notícia diària i on la por ha deixat de sorprendre.
El personatge de Tomas Gomez encarna aquesta ambigüitat. Excriminal i víctima alhora, representa l’individu que, immers en una societat armada fins a l’absurd, acaba convertint-se en el monstre que combat. La seva figura de “llop solitari” reflecteix els nombrosos casos reals d’homes que, marginats o obsessionats, canalitzen la seva frustració a través d’una arma. Nesbø no justifica les seves accions, però tampoc les condemna sense matisos: les contextualitza dins un sistema que tolera —i fins i tot fomenta— la violència com a resposta natural al conflicte.
Bob Oz, per la seva banda, és el contrapunt moral. Un detectiu degradat que busca redempció perseguint un home que potser entén massa bé. La seva obsessió esdevé un mirall de la mateixa cultura que intenta denunciar: una cultura on la força, el control i la possessió d’un arma defineixen la masculinitat i l’autoritat.
Amb Minessota, Jo Nesbø ofereix una obra més social que policial. El ritme és intens, ple de salts temporals, escenes de tensió i reflexions sobre la culpa i la justícia. Però el que realment colpeja és la radiografia d’un país que viu atrapat entre la llibertat i la violència. La seva crítica a la NRA i al poder econòmic que sosté la indústria armamentística travessa tota la novel·la com un tret de bala que no s’atura.
Tot i les petites mancances de la traducció, Minessota és una lectura recomanable per a qui vulgui entendre —a través de la ficció— com una societat pot arribar a normalitzar la por. Una novel·la negra impecable en la seva construcció, amb un rerefons polític i humà que va molt més enllà del crim.
