Marc Estarriola.- Middlemarch, publicada originalment en vuit entregues entre 1871 i 1872, és considerada una de les grans obres mestres de la literatura anglesa. Escrita per Mary Ann Evans sota el pseudònim de George Eliot, aquesta novel·la ofereix un fresc, profund i matisat de la societat provincial anglesa de principis del segle XIX. L’edició en català de La Casa dels Clàssics, amb la traducció extraordinària de Xavier Pàmies, ha sabut capturar la riquesa lingüística i emocional de l’obra, oferint al lector contemporani una experiència literària única. Aquesta, guardonada amb el Premi Ciutat de Barcelona 2024, destaca per la seva capacitat de conjugar un català modern amb tocs antics que doten el text de solemnitat i bellesa.
L’argument de Middlemarch gira al voltant de diverses trames entrellaçades en un poble fictici d’Anglaterra, on els conflictes interns dels personatges i les seves lluites morals són el nucli de la narració. Dorothea Brooke, una jove idealista, somia amb una vida plena de sentit i decideix casar-se amb Edward Casaubon, un erudit molt més gran que ella, amb l’esperança de participar en la seva obra intel·lectual. Tanmateix, aviat descobreix la fredor emocional i la manca d’empatia del seu marit, fet que l’aboca a una vida de desil·lusions profundes. Paral·lelament, la història de Tertius Lydgate, un metge innovador, i el seu matrimoni amb Rosamond Vincy, una dona superficial i vanitosa, reflecteix la tensió entre l’ambició professional i les expectatives socials.
Eliot teixeix una trama complexa, plena de personatges secundaris memorables, cadascun amb les seves pròpies contradiccions i desitjos. L’obra explora temes universals com la hipocresia, el poder dels diners, la corruptibilitat i la recerca del bé comú, oferint al lector una mirada profunda sobre la condició humana.
L’època i l’ambient social i polític
L’acció de Middlemarch se situa entre 1829 i 1832, en plena agitació política pel debat sobre la Reforma Electoral que va culminar amb la Reform Act de 1832, un moment clau per a l’expansió dels drets polítics a Anglaterra. Eliot descriu amb precisió les tensions entre les classes socials, la influència de l’aristocràcia terratinent, l’ascens de la burgesia industrial i la precarietat dels treballadors rurals. L’ambient és marcat per l’immobilisme i les resistències al canvi, així com per les lluites internes dels personatges, atrapats entre els seus ideals i les constriccions de la societat.
L’autora aprofita aquest context per fer una crítica subtil però contundent dels privilegis de classe i la manca de veu política de les dones, reivindicant un paper més actiu per a aquestes en la vida pública i intel·lectual.
Una autora rere un pseudònim masculí
Mary Ann Evans va optar per publicar sota el nom de George Eliot per evitar els prejudicis contra les escriptores de l’època i assegurar que la seva obra fos valorada per la seva profunditat i complexitat. Middlemarch va aparèixer originalment en vuit entregues abans de ser publicada en un sol volum el 1874. Aquesta estratègia permetia a Eliot ajustar la trama segons la reacció dels lectors, enriquint així la seva estructura coral i oferint una visió panoràmica de la societat.
El pseudònim, a més, li va permetre explorar amb llibertat temes considerats inapropiats per a una dona, com la religió, la ciència i la política, tot oferint una crítica subtil però incisiva de la hipocresia moral de la societat victoriana.
La psicologia dels personatges
Una de les característiques més admirables de Middlemarch és la profunditat psicològica dels seus personatges. Eliot utilitza un narrador omniscient per oferir una mirada íntima i comprensiva sobre les seves motivacions, desitjos i contradiccions. La seva capacitat per descriure les lluites internes dels protagonistes, com la culpa, l’ambició i el sacrifici, fa que aquests resultin profundament humans i universals.
Dorothea Brooke, per exemple, encarna la tensió entre l’ideal d’una vida significativa i la realitat de les limitacions socials, mentre que Tertius Lydgate exemplifica la tragèdia de l’ambició frustrada per les convencions i les expectatives familiars. L’autora també retrata amb precisió la complexitat moral dels personatges secundaris, oferint un mosaic complet de la condició humana.
L’actualitat de Middlemarch
Malgrat estar ambientada en el segle XIX, Middlemarch aborda temes d’una vigència sorprenent, com la cobdícia, la vanitat i el compromís amb la veritat. La crítica d'Eliot a la hipocresia social i a la falta de coratge moral ressona encara avui, en un món marcat per les aparences i la superficialitat. En una època en què els valors semblen cada cop més difusos, els dilemes morals que afronten els personatges ens recorden la importància de la integritat i l’honor, conceptes que, a diferència de la societat actual, eren defensats fins a les últimes conseqüències.
L’obra també reflecteix la complexitat de les relacions humanes i la dificultat d’actuar d’acord amb els mateixos ideals en un món ple de contradiccions, fent que les reflexions d’Eliot sobre la vida i la naturalesa humana siguin atemporals.
La traducció de Pàmies: una obra d’art
La versió catalana de Middlemarch, a càrrec de Xavier Pàmies, mereix una menció especial. La seva traducció destaca per l’habilitat de traslladar la bellesa de la llengua anglesa del segle XIX a un català que manté l’elegància i la solemnitat de l’original. Pàmies aconsegueix crear un equilibri perfecte entre un llenguatge ric i arcaïtzant, i una sintaxi moderna i fluida, que facilita la lectura sense perdre l’essència de l’obra.
El reconeixement amb el Premi Ciutat de Barcelona 2024 certifica l’excel·lència d’aquesta traducció, que aconsegueix captar la profunditat emocional i la complexitat narrativa d’Eliot amb una precisió envejable. La seva versió de Middlemarch és, sens dubte, una aportació fonamental per als lectors catalans que volen gaudir d’aquesta obra mestra en la seva llengua.
Una lectura imprescindible
Middlemarch és molt més que una novel·la sobre la vida provincial anglesa: és una exploració magistral dels dilemes morals i emocionals que defineixen la condició humana. La precisió amb què George Eliot dissecciona els seus personatges i el seu món fa que aquesta sigui una lectura imprescindible per a qualsevol amant de les grans històries i les belles lletres. La nova edició en català, a càrrec de La Casa dels Clàssics, és una oportunitat única per redescobrir aquest clàssic atemporal, que ens recorda, amb cada pàgina, la força de l’honor, l’amor veritable i la lluita per mantenir la integritat en un món ple de contradiccions.
