Marc Estarriola.- La gran saga de la 'Rueda del Tiempo' sembla que punxa en la segona entrega 'La gran cacería' on Robert Jordan posa el pilot automàtic i es pren un Mojito mentre els personatges deambulen pel seu món de fantasia.
La millor novetat de tot plegat és que les dones tenen, per primera vegada, un fil argumental propi i no depenen del que fan o deixen de fer els personatges masculins. Tot plegat atorga de més contingut una trama que es va ampliant i tornant més complexa però que, per contrapartida, no avança i té un ritme infernalment lent.
Jordan a més segueix amb la mania de descriure fins el més ínfim detall, fins arribar al punt d'analitzar les cases que, curiosament, són totes iguals. Però això no el frena a l'hora de repetir com són la seva estructura, de quins materials estan fetes o quina és la distribució de les habitacions, entre d'altres.
Afortunadament el final del llibre ofereix una interessant batalla, si fa no fa, com en la primera entrega. Es podria dir que l'autor està agafant impuls al llarg de les més de 700 pàgines per acabar donant un gran salt i llançar el lector de caps al tercer capítol; 'El dragón renacido'.
