Marc Estarriola.- La proliferació de novel·les històriques ambientades en la Segona Guerra Mundial és habitual, sobretot entre autors que no han viscut aquella època. La gran quantitat de fets que van tenir lloc en el període de sis anys de lluita contra els nazis han estat protagonistes d'innombrables històries i aquí, Janet Skeslien Charles presenta a "La biblioteca de París" una narració més dins l'univers bèl·lic que fascina encara avui en dia a milions de persones.
La nostra protagonista, Odile Souchet, és una jove amb moltes ganes de treballar a la Biblioteca Americana per envoltar-se de la seva passió; els llibres. El seu pare, un policia malhumorat i la seva mare, no veuen amb bons ulls l'afició de la seva filla pel treball fora de casa mentre que Rémy -el seu germà- li dona suport incondicional. Aquest és un llibre de costums i de segones oportunitats on els personatges lluiten contra les adversitats d'una guerra ferotge contra els alemanys al mateix temps que fan front a les vicissituds de l'amor, l'amistat, l'honor i la supervivència.
Souchet retrata l'acció en els anys 40 a París i els 80 a EUA, on Odile recorda amb nostàlgia els seus anys a França en un país on li és estrany i antipàtic. Amb tot, la seva jove veïna Lily l'ajuda a recuperar les ganes de viure, fet que el lector no n'és completament conscient fins els passatges finals de la narració amb un sorprenent cop argumental.
Les pàgines de la novel·la discorren fàcilment en un teixit de personatges entranyables que giren entorn de la biblioteca. Russos, jueus, aristòcrates, escriptors i ciutadans de carrer es barregen en un argument carregat de moments durs i d'altres que desborden dolçor. Disponible des d'avui en castellà per l'editorial Salamandra és una molt bona recomanació de cara a aquest Sant Jordi.
