D'aquí a les eleccions, a curt termini, què en veurem del Pla de l'Acció Exterior?
Aquest pla és per al 2010-2015 i és independent de la legislatura. És un pla de país. Però sí que hi ha coincidències molt importants sobre el que podem fer abans que s'acabi la legislatura. Estem treballant en aquest moment i estem fent una memòria econòmica de les coses que surten del pla en les que podem assignar un pressupost. El que ja em fet, coincideix amb el que defineix el pla. En un 80% coincidim amb els països prioritaris, que són els que hem estat treballant. També hem començat a definir una estratègia per consolidar la marca Catalunya. També estem treballant ja amb especialistes en relacions internacionals. Són coses que es poden anar desenvolupant fins al final de la legislatura.
Altres coses no tindrem temps de fer-les, com per exemple promoure una llei d'Exteriors. Això necessita un temps i el pla ha identificat aquesta necessitat. També constituir una possible conselleria o dotar de més pressupost el departament d'Exteriors.
Vostè és la promotora d'aquest pla. Suposo que per a ERC aquest pla serà molt important a l'hora de formar govern.
Això serà un punt molt important a tenir en compte i a negociar amb uns possibles socis de govern. L'important és que CiU tenia aquesta necessitat i ja l'expressava el 2006 en el seu programa electoral i els nostres socis de govern han aprovat aquesta necessitat per a un futur.
Els socis de govern ho han aprovat, però s'ho creuen?
Els socis no aproven res si no s'ho creuen. Començant pel president, que va dir públicament que l'acció exterior era molt important. Una de les coses que estem molt orgullosos és el consens que hem tingut en aquest pla. Hem treballat amb forces polítiques diferents i amb diversos agents de la societat civil. Està molt consensuat. Hem parlat amb persones com Miquel Roca o Josep Piqué. I jo li he explicat directament al portaveu de CiU.
La resposta que n'ha tingut és bona?
La resposta és molt positiva. Moltes coses coincideixen amb el seu programa electoral, com la llei i el departament d'acció exterior. Ells encara van més enllà. Contemplen la possibilitat que les oficines d'Acció depenguin d'aquesta conselleria i per tant la doten d'un àmbit econòmic molt important.
Ara la secretaria per a la Unió Europea depèn del departament de Presidència i està separada d'Exteriors. Això és un error?
Ara és així pel repartiment de competències, perquè som un tripartit. El pla identifica la necessitat que la secretaria per a la Unió Europea estigui sota d'aquesta possible conselleria.
Ara veiem que la conselleria i la Secretaria per a la Unió Europea no van pel mateix camí. S'ha vist, per exemple, amb les declaracions del nou secretari, Albert Moreno, sobre que Espanya estava complint tots els acords sobre el català. Això evitaria aquetes coses?
Pensem que donarà molta més coherència a l'acció exterior si tot queda sota un mateix departament. La repartició de les competències sobre la Unió Europea depèn de Presidència i té una forma de gestionar diferent a la nostra. Si això quedés més englobat sota un mateix departament, penso que aquestes coses no passarien.
En el moment d'elaborar el Pla de l'Acció Exterior, amb qui ha trobat més simpaties, amb Convergència o amb els socis de govern?
Jo vaig anar a Govern a presentar-lo per primera vegada. Juguem amb un avantatge mnolt gran, que és un pla molt consensuat i no hi va haver un conflicte de discutir coses, perquè són tres àmbits molt potents que estan dient el que volen, la societat, la societat civil i nosaltres des del comissionat. A més, aquest pla s'ha demanat des de tots els departaments. Tots els departaments hi han expressat les seves necessitats. Amb els socis de govern el que he fet és explicar el pla i obtenir l'aprovació d'aquest pla. Amb CiU no he esperat cap aprovació, simplement l'he exposat. No puc dir ni que amb uns ni amb els altres em senti més proper. Està aprovat pel govern i moltes de les coses que CiU proposa coincideixen amb el que diu el pla, per tant em sento tan propera d'uns com dels altres.
Per què es va ajornar l'obertura de la delegació de Mèxic?
Jo tenia un pressupost de 2,2 milions per desplegar les delegacions. En un moment donat ens quedava obrir la de Mèxic. Aleshores vam pensar que amb el pressupost que ens quedava per obrir Mèxic, el podíem destinar a ser més eficaços i consolidar les cinc que ja teníem. Pensem que a Alemanya només hi havia el delegat, sense cap persona que li pogués donar suport. Així que vam decidir reforçar Alemanya en comptes d'obrir Mèxic.
A què és comparable el pressupost que té la Generalitat per obrir delegacions?
És el que costa construir una carretera de 2,5 quilòmetres o comprar una residència a Mallorca o Menorca. Crec que se'ns hauria de felicitar per la feina que estem fent amb aquests 2,2 milions d'euros. La Maison de la Catalogne ens costava 376.000 euros l'any. Amb aquests diners, hem obert quatre delegacions, entre elles la de Nova York. Per què hem anat al Rockefeller Center? Nosaltres volem donar una imatge que projecte prosperitat. Els nostres veïns són la delegació del Quebec, la cambra de comerç Argentina als Estats Units, els consolats d'Holanda i d'Egipte, l'oficina comercial de la índia i uns 70 consultoris mèdics. És que Catalunya es mereix menys? Que no som un país de cultura mil·lenària, el país de la indústria, de la innovació, de la recerca... Som referents en gastronomia, en art, en esport. Recuperem l'orgull de qui som i estiguem satisfets de poder projectar aquesta imatge.
Si hagués de triar una acció prioritària del pla de l'acció exterior, quina seria?
La creació d'un possible departament. Si aconseguim una màxima estructura i aquesta màxima estructura es diu conselleria, tota la resta es desplega amb facilitat.
Si n'està tan convençuda per què el pla només n'obre la porta?
Jo l'hagués fet des del primer dia. Crec que en un moment de crisi el que hem de fer és sortir al món i defensar els nostres interessos. És la manera d'atraure inversions. Si no ens expliquem prou i bé, qui voldrà ser soci nostre? Aquesta és la meva opinió personal. El que surt del pla és que deixem la porta oberta perquè el Govern de la propera legislatura pugui decidir.
Per què el pla defineix unes futures delegacions i no unes altres?
Ens quedaria per fer la delegació de Mèxic, que ja estava prevista. També la del Marroc, ja que Barcelona és seu de la Unió per la Mediterrània i perquè es tracta del grup d'immigració més important de Catalunya. L'altra seria a l'Àsia, segurament a la Xina.
El pla ha d'ajudar a millorar la capacitat de reacció i de gestió en casos de crisi?
Després del terratrèmol de Xile, va ser el departament de Vicepresidència i no pas el ministeri d'Exteriors qui va moure els fils perquè poguessin tornar de seguida els companys del jove d'Alella mort en els sisme.
És una eina que dóna suport a tota l'acció que puguem fer. Però sense pla, des d'Afers Exteriors ja hem mogut tots els fils que han fet falta tant a Xile, com Haití com amb el tema dels segrestats. Sí es cert que aquest pla, si es desenvolupa, ens donarà una cobertura amb un marc jurídic més potent. Però la responsabilitat hi és igualment.
Un dels objectius del pla és desenvolupar mecanismes de col·laboració en aquells àmbits de política exterior on l'Estat té competència exclusiva. Això com es traduiria?
Tindríem les mateixes competències, que ara ja mirem de desplegar-les al màxim. Jo formo part d'una subcomissió que negocia les competències d'exteriors. Fins ara la relació és fluida però ineficaç. Hi ha temes que han quedat pendents i que costen molt de resoldre. No acaben d'entendre que Catalunya suma i no resta, que el que és bo per a Catalunya també ho és per a la resta de l'Estat. Sempre es justifiquen dient que han d'anar amb cura perquè si ens donen el que volem, la resta de comunitats autònomes voldran el mateix cinc minuts després. El pla demana uns instruments amb els que puguem demanar a l'Estat que faciliti aquesta relació. Perquè puguem dur a terme la nostra acció exterior sense dificultats. Amb els funcionaris costa. El ministre Moratinos entén el que estem fent, entén que no trepitgem les competències que té l'Estat.
Com han estat les relacions amb el ministeri d'Exteriors pel que fa a la gestió del segrest dels cooperants catalans?
N'estic satisfeta. Hem estat informats del que havíem i podíem estar informats en tot moment. Hem tingut el nostres contactes amb l'estat i seguim la tònica de discreció i prudència perquè hi ha dues vides en joc. S'ha especulat molt sobre si els alliberaven, si hi havia rescat... Això fa molt de mal a les famílies i interfereix en la negociació. Per això deixem la feina per als que estan negociant, a les organitzacions internacionals i els serveis d'intel·ligència.
En quina fase estan les negociacions?
Crec que estem en una fase final però no sabem el que pot durar. No puc parlar-ne més.
En cas que Catalunya fos independent, com creu que reaccionaria Espanya quan Catalunya demanés l'ingrés a la Unió Europea?
Aquesta conversa la vaig tenir amb l'Alex Salmond. Si Catalunya fos independent, la primera gestió que hauríem de fer es mirar d'entrar a la Unió Europea. Això els escocesos ja ho han parlat amb Brussel·les i Brussel·les els va dir que els acceptaria com a membre de la Unió Europea. Així que Catalunya no tindria per què ser diferent.
Aquest pla és per al 2010-2015 i és independent de la legislatura. És un pla de país. Però sí que hi ha coincidències molt importants sobre el que podem fer abans que s'acabi la legislatura. Estem treballant en aquest moment i estem fent una memòria econòmica de les coses que surten del pla en les que podem assignar un pressupost. El que ja em fet, coincideix amb el que defineix el pla. En un 80% coincidim amb els països prioritaris, que són els que hem estat treballant. També hem començat a definir una estratègia per consolidar la marca Catalunya. També estem treballant ja amb especialistes en relacions internacionals. Són coses que es poden anar desenvolupant fins al final de la legislatura.
Altres coses no tindrem temps de fer-les, com per exemple promoure una llei d'Exteriors. Això necessita un temps i el pla ha identificat aquesta necessitat. També constituir una possible conselleria o dotar de més pressupost el departament d'Exteriors.
Vostè és la promotora d'aquest pla. Suposo que per a ERC aquest pla serà molt important a l'hora de formar govern.
Això serà un punt molt important a tenir en compte i a negociar amb uns possibles socis de govern. L'important és que CiU tenia aquesta necessitat i ja l'expressava el 2006 en el seu programa electoral i els nostres socis de govern han aprovat aquesta necessitat per a un futur.
Els socis de govern ho han aprovat, però s'ho creuen?
Els socis no aproven res si no s'ho creuen. Començant pel president, que va dir públicament que l'acció exterior era molt important. Una de les coses que estem molt orgullosos és el consens que hem tingut en aquest pla. Hem treballat amb forces polítiques diferents i amb diversos agents de la societat civil. Està molt consensuat. Hem parlat amb persones com Miquel Roca o Josep Piqué. I jo li he explicat directament al portaveu de CiU.
La resposta que n'ha tingut és bona?
La resposta és molt positiva. Moltes coses coincideixen amb el seu programa electoral, com la llei i el departament d'acció exterior. Ells encara van més enllà. Contemplen la possibilitat que les oficines d'Acció depenguin d'aquesta conselleria i per tant la doten d'un àmbit econòmic molt important.
Ara la secretaria per a la Unió Europea depèn del departament de Presidència i està separada d'Exteriors. Això és un error?
Ara és així pel repartiment de competències, perquè som un tripartit. El pla identifica la necessitat que la secretaria per a la Unió Europea estigui sota d'aquesta possible conselleria.
Ara veiem que la conselleria i la Secretaria per a la Unió Europea no van pel mateix camí. S'ha vist, per exemple, amb les declaracions del nou secretari, Albert Moreno, sobre que Espanya estava complint tots els acords sobre el català. Això evitaria aquetes coses?
Pensem que donarà molta més coherència a l'acció exterior si tot queda sota un mateix departament. La repartició de les competències sobre la Unió Europea depèn de Presidència i té una forma de gestionar diferent a la nostra. Si això quedés més englobat sota un mateix departament, penso que aquestes coses no passarien.
En el moment d'elaborar el Pla de l'Acció Exterior, amb qui ha trobat més simpaties, amb Convergència o amb els socis de govern?
Jo vaig anar a Govern a presentar-lo per primera vegada. Juguem amb un avantatge mnolt gran, que és un pla molt consensuat i no hi va haver un conflicte de discutir coses, perquè són tres àmbits molt potents que estan dient el que volen, la societat, la societat civil i nosaltres des del comissionat. A més, aquest pla s'ha demanat des de tots els departaments. Tots els departaments hi han expressat les seves necessitats. Amb els socis de govern el que he fet és explicar el pla i obtenir l'aprovació d'aquest pla. Amb CiU no he esperat cap aprovació, simplement l'he exposat. No puc dir ni que amb uns ni amb els altres em senti més proper. Està aprovat pel govern i moltes de les coses que CiU proposa coincideixen amb el que diu el pla, per tant em sento tan propera d'uns com dels altres.
Per què es va ajornar l'obertura de la delegació de Mèxic?
Jo tenia un pressupost de 2,2 milions per desplegar les delegacions. En un moment donat ens quedava obrir la de Mèxic. Aleshores vam pensar que amb el pressupost que ens quedava per obrir Mèxic, el podíem destinar a ser més eficaços i consolidar les cinc que ja teníem. Pensem que a Alemanya només hi havia el delegat, sense cap persona que li pogués donar suport. Així que vam decidir reforçar Alemanya en comptes d'obrir Mèxic.
A què és comparable el pressupost que té la Generalitat per obrir delegacions?
És el que costa construir una carretera de 2,5 quilòmetres o comprar una residència a Mallorca o Menorca. Crec que se'ns hauria de felicitar per la feina que estem fent amb aquests 2,2 milions d'euros. La Maison de la Catalogne ens costava 376.000 euros l'any. Amb aquests diners, hem obert quatre delegacions, entre elles la de Nova York. Per què hem anat al Rockefeller Center? Nosaltres volem donar una imatge que projecte prosperitat. Els nostres veïns són la delegació del Quebec, la cambra de comerç Argentina als Estats Units, els consolats d'Holanda i d'Egipte, l'oficina comercial de la índia i uns 70 consultoris mèdics. És que Catalunya es mereix menys? Que no som un país de cultura mil·lenària, el país de la indústria, de la innovació, de la recerca... Som referents en gastronomia, en art, en esport. Recuperem l'orgull de qui som i estiguem satisfets de poder projectar aquesta imatge.
Si hagués de triar una acció prioritària del pla de l'acció exterior, quina seria?
La creació d'un possible departament. Si aconseguim una màxima estructura i aquesta màxima estructura es diu conselleria, tota la resta es desplega amb facilitat.
Si n'està tan convençuda per què el pla només n'obre la porta?
Jo l'hagués fet des del primer dia. Crec que en un moment de crisi el que hem de fer és sortir al món i defensar els nostres interessos. És la manera d'atraure inversions. Si no ens expliquem prou i bé, qui voldrà ser soci nostre? Aquesta és la meva opinió personal. El que surt del pla és que deixem la porta oberta perquè el Govern de la propera legislatura pugui decidir.
Per què el pla defineix unes futures delegacions i no unes altres?
Ens quedaria per fer la delegació de Mèxic, que ja estava prevista. També la del Marroc, ja que Barcelona és seu de la Unió per la Mediterrània i perquè es tracta del grup d'immigració més important de Catalunya. L'altra seria a l'Àsia, segurament a la Xina.
El pla ha d'ajudar a millorar la capacitat de reacció i de gestió en casos de crisi?
Després del terratrèmol de Xile, va ser el departament de Vicepresidència i no pas el ministeri d'Exteriors qui va moure els fils perquè poguessin tornar de seguida els companys del jove d'Alella mort en els sisme.
És una eina que dóna suport a tota l'acció que puguem fer. Però sense pla, des d'Afers Exteriors ja hem mogut tots els fils que han fet falta tant a Xile, com Haití com amb el tema dels segrestats. Sí es cert que aquest pla, si es desenvolupa, ens donarà una cobertura amb un marc jurídic més potent. Però la responsabilitat hi és igualment.
Un dels objectius del pla és desenvolupar mecanismes de col·laboració en aquells àmbits de política exterior on l'Estat té competència exclusiva. Això com es traduiria?
Tindríem les mateixes competències, que ara ja mirem de desplegar-les al màxim. Jo formo part d'una subcomissió que negocia les competències d'exteriors. Fins ara la relació és fluida però ineficaç. Hi ha temes que han quedat pendents i que costen molt de resoldre. No acaben d'entendre que Catalunya suma i no resta, que el que és bo per a Catalunya també ho és per a la resta de l'Estat. Sempre es justifiquen dient que han d'anar amb cura perquè si ens donen el que volem, la resta de comunitats autònomes voldran el mateix cinc minuts després. El pla demana uns instruments amb els que puguem demanar a l'Estat que faciliti aquesta relació. Perquè puguem dur a terme la nostra acció exterior sense dificultats. Amb els funcionaris costa. El ministre Moratinos entén el que estem fent, entén que no trepitgem les competències que té l'Estat.
Com han estat les relacions amb el ministeri d'Exteriors pel que fa a la gestió del segrest dels cooperants catalans?
N'estic satisfeta. Hem estat informats del que havíem i podíem estar informats en tot moment. Hem tingut el nostres contactes amb l'estat i seguim la tònica de discreció i prudència perquè hi ha dues vides en joc. S'ha especulat molt sobre si els alliberaven, si hi havia rescat... Això fa molt de mal a les famílies i interfereix en la negociació. Per això deixem la feina per als que estan negociant, a les organitzacions internacionals i els serveis d'intel·ligència.
En quina fase estan les negociacions?
Crec que estem en una fase final però no sabem el que pot durar. No puc parlar-ne més.
En cas que Catalunya fos independent, com creu que reaccionaria Espanya quan Catalunya demanés l'ingrés a la Unió Europea?
Aquesta conversa la vaig tenir amb l'Alex Salmond. Si Catalunya fos independent, la primera gestió que hauríem de fer es mirar d'entrar a la Unió Europea. Això els escocesos ja ho han parlat amb Brussel·les i Brussel·les els va dir que els acceptaria com a membre de la Unió Europea. Així que Catalunya no tindria per què ser diferent.
