Gairebé la meitat del centenar llarg de municipis que han fet una auditoria hidràulica en els últims mesos perden més d’un 20% de l’aigua que entra a la xarxa a causa de fuites, trencament de canonades, desbordaments de dipòsits i similars.
És una de les conclusions d’una anàlisi de les auditories municipals, obligatòries per les entitats subministradores d’aigua en serveis amb més de 5.000 abonats. Els informes revelen que Amposta i Alcanar són les poblacions que perden més aigua per fuites, amb un 60% i un 56% del total que entra a la xarxa. Totes dues confien revertir les abundants pèrdues en la renovació dels contractes del servei. Àger també supera el 50% i Ripoll és la segona capital de comarca amb més desaprofitament hídric.
Segons dades de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), l’organisme que ha determinat uns indicadors per estandarditzar les auditories, 133 municipis havien de publicar els resultats dels estudis abans del 31 de març del 2024.
De moment, 12 encara no ho han fet, segons la mateixa font, entre les quals algunes capitals de comarca: Balaguer (Noguera), Banyoles (Pla de l’Estany), la Seu d’Urgell (Alt Urgell) i Vielha i Mijaran (Vall d'Aran).
101 municipis sí que han publicat el document, a banda de 17 més que també hi estan obligats i que donen dades agregades, ja que hi opera en tots ells Aigües de Barcelona, i de 15 més que no hi estaven obligats. Les auditories de cadascun d’ells reflecteix que en 61 casos dels 133 es perd més d’un 20% del total de l’aigua introduïda a la xarxa a causa de les fuites i problemes amb les canonades.
De fet, la mitjana de totes les poblacions és del 22%, mentre que els 17 municipis que depenen d’Agbar, com ara Barcelona, Badalona l’Hospitalet de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat o Castelldefels, es queden en el 7,7%.
A les comarques gironines, Santa Pau (Garrotxa) és el municipi amb unes pèrdues més notables per fuites (el 47% del que entra), per bé que no estava obligat a fer l’auditoria. Ripoll (Ripollès) és la segona capital de comarca amb un desaprofitament més gran pel mateix motiu, després d’Amposta (prop d’un 45%). L’Escala (Alt Empordà) és el tercer de la llista al mateix àmbit territorial. Dels 2,3 milions de metres cúbics d’aigua que hi entren, gairebé un milió són pèrdues, la gran majoria dels quals, per problemes amb les canonades i similars (39,7% del volum d’entrada).
El municipi alt-empordanès s'abasteix actualment de quatre pous actius i un cinquè en reserva. L'aigua es capta i s'impulsa a través de canonades fins als dipòsits, on es tracta per ser distribuïda. A principis d'any, l'Ajuntament va adjudicar el que anomenen "contracte pont" amb Agbar per gestionar el servei a l'espera que es construeixi l'Estació de Tractament d'Aigua Potable (ETAP). El sistema actual ha de fer front a les demandes d'un municipi gran amb més de 135 quilòmetres de carrers i diferents urbanitzacions, construïdes entre els anys 60 i 80, que compten majoritàriament amb canonades de fibrociment. De fet, es calcula que més del 44% de les canonades de la xarxa que té el municipi estan fetes amb aquest material.
Durant l'any 2022, les dades registrades mostren unes pèrdues en fuites del voltant del 40%. L'alcalde, Josep Bofill, diu que en els últims dos anys, però, s'han fet actuacions "puntuals" i s'ha aconseguit "millorar" entre un 2 i un 3%. "Avui dia estem al voltant del 37%", explica. Però en tenen més de previstes. El contracte signat amb Agbar preveu una inversió d'entre 150.000 i 200.000 euros en actuacions de millora, a banda d'una subvenció de 150.000 euros de l'ACA. "Aquests diners aniran, bàsicament, a "sectoritzar" perquè és importantíssim detectar en quines zones tenim més pèrdues abans d'actuar", remarca Bofill.
En aquest sentit, però, admet que tenen localitzades algunes urbanitzacions on els problemes serien més evidents. En concret, les de Montgó, "que està molt deteriorada" i "comporta reparacions cada any", o el Camp dels Pilans, on també hi ha canonades "molt i molt velles" i amb una "alta pressió".
Amb aquestes mesures, el municipi espera situar-se en un termini "relativament curt" entorn de la mitjana de Catalunya, amb entre un 15 i un 20% de pèrdues. Aquí Bofill admet que assolir el 100% és molt difícil i posa en valor, més enllà d'aquestes actuacions, "la feina que s'ha fet per reduir els consums".
"Hem vist que els dos últims anys hem reduït al voltant d'un 15-20% el consum global. I això s'ha fet primer per accions concretes de l'Ajuntament tancant dutxes de les platges, reduint temporalitat de regs, i invertint en el que són edificis municipals. I també a través d'una campanya que es va fer conscienciació", afegeix.
