Diu la llegenda que en un indret de Catalunya, entre la majestuositat dels pirineus i el caràcter pertorbador del mediterrani, a prop de la serra de l’Albera i de les roques imponents del Cap de Creus, s’erigeix una nova espècie d’homínid que els experts, que fa anys que assisteixen atònits al seu augment de població, han catalogat com a “Homo Consultor”.
Els “Homo Consultor” guarden certes similituds amb la espècie Psittacoidea, més coneguts com a lloros comuns, degut a que són capaços de repetir sistemàticament una mateixa oració després d’haver-la sentit varies vegades, habitualment d’algunes de les cadenes televisives que ofereixen en bucle frases buides de sentit i amb altíssim contingut demagògic. “Y esto quién lo paga?”, “El independentismo asusta al turismo, nos moriremos de hambre”, “están dividiendo al pueblo”, “lo politizan todo”, “las escuelas adoctrinan a los niños”, “nazionalistas” i altres perles per l’estil en són algunes de les habituals. Val a dir que, a jutjar per alguns continguts que últimament s’han pogut llegir per les xarxes, m’atreviria a demanar als experts que es plantegin l’opció d’emparentar-los amb les cotorres, que sovint fan molt de soroll per acabar sense dir res que tingui massa sentit.
L’origen dels “Homo Consultor” es remunta a principis del 2016, quan un sector dels representants públics de l’Ajuntament de Roses va decidir posar fi a les anacròniques festes amb animals, i dotar de sentit comú i humanitat les festes populars. Malgrat que un dels partits que en defensava l’abolició, Esquerra Republicana, va defensar fer-ne una consulta i que fossin els ciutadans de Roses que decidissin el futur dels espectacles amb animals, finalment una votació molt ajustada -i polèmica- en el ple municipal va petar-se-les unilateralment. En aquell moment va sorgir un moviment ciutadà que ha anat creixent amb el temps: els volem-consultar-ho-tot. Cada vegada que l’Ajuntament pren una decisió que no els agrada reclamen molt insistentment -des del sofà, no fos cas que els sortissin hèrnies en alguna part remota del seu cos- una consulta que ho avali. Que s’instal·len unes estàtues al passeig marítim? Que es decideix fer un concurs de disfresses per carnaval? Que s’ha de pintar la façana de l’Ajuntament? Que hem de decidir a quina empresa comprem el paper de vàter? "QUE LO CONSULTEN CON EL PUEBLO, QUE SON UNOS TIRANOS!" De fet, la seva mania consultòria arriba tan lluny que reclamen a l’Ajuntament que organitzin consultes sobre aspectes en el que el mateix Ajuntament no hi té res a veure, com les lletres grogues reclamant LLIBERTAT que el passat 23 d’abril van aparèixer a la sorra de la platja de Roses.
Això sí, tot, tot… el que es diu tot no volen consultar-ho. Quan es tracta de temàtiques transcendents per la vida de tots els ciutadans de Catalunya, com decidir si volem o no ser independents, les consultes ja no els fan tanta gràcia. De fet, els fan tan poca gràcia que celebren amb ampolles de champagne (sempre champagne, són molt de fer-se auto-boicots) l’empresonament d’aquelles persones que els han donat veu per a expressar a les urnes la seva opció política -per cert, tan legítima com qualsevol altre-. Però, es clar, quan els preguntes si no hi troben certa incoherència en passar-se la vida reclamant consultes per a tot i, paral·lelament, demanar l’empresonament dels que consulten, es posen nerviosos. I insulten. O alguna cosa així, perquè val a dir que llavors costen d’entendre els sons que emeten per la seva cavitat bucal. Els experts afirmen que davant de situacions d’extrema complexitat neuronal per a ells i que els suposin un conflicte intern, els volem-consultar-ho-tot -més coneguts com a Homo Consultor- comencen a salivar i transpirar en excés, a tremolar compulsivament i a balbucejar quelcom semblant a “sois unos golpistas. Esto con Franco no pasaba”.
Els sociòlegs que estudien el comportament i evolució d’aquest nou col·lectiu afirmen que és una espècie en expansió i que, malgrat la seva població es concentra en la seva gran majoria a la zona nord de l’Empordà, s’estan estenent al llarg de tot el territori català a un ritme vertiginós. De fet no descarten declarar-los com a plaga en un futur no massa llunyà. Faltarà veure quins seran els danys sobre la població local o si finalment els Homo Sàpiens Sapiens desenvolupem una funció que ens permeti ignorar-los eficientment.
I, per cert, les lletres grogues instal·lades a la platja el 23 d’abril no van costar ni un euro als contribuents. ¿Qué esto quién lo paga? Doncs mira, qui vol. Voleu saber el que SÍ paguem tots i que, a jutjar pels resultats, resulta una molt mala inversió? La vostra educació. La que no heu aprofitat per a aprendre que quan es vota un equip de govern se’l legitima per a prendre decisions sense haver de passar contínuament pel veredicte dels seus conciutadans. La que no heu aprofitat per a distingir justícia i legalitat. La que no heu aprofitat per a interioritzar conceptes com democràcia, llibertat, autodeterminació o drets humans. A tots els que us heu sentit ofesos amb el meu article: ens veiem a l’infern.
