Sempre s'ha dit que a la vida t'has de centrar en un objectiu i no dispersar-te, perquè després no acabes fent bé absolutament res del que t'has proposat. En Jair Domínguez fa anys que es troba més dispers que un raig d'oli enmig una piscina d'AquaBrava. Escriptor, guionista, presentador, músic i provocador professional, ahir es va enfilar damunt l'escenari de l'Auditori de la Mercè amb el seu grup "Caritat Humana" per desgranar els temes del seu primer llarga durada.
Molts crítics musicals podrien titllar la seva música d'esperpent o bé que li manca tècnica per a convertir-se en un ídol de masses. Res més lluny de la realitat i és que l'objectiu de Caritat Humana és entretenir i divertir, sense pretensions, ni floritures, ni discursos paternalistes. Els altempordanesos van posar-se a la butxaca les centenars de persones presents al concert encuriosides per a veure el seu ídol de la televisió cantar (o cridar, això va a gustos) a través del micròfon. Referències a l'actualitat política, bandera espanyola present, crema de fotos de Felip VI a la vista i monòlegs entre peça i peça van satisfer a un respectable entregat que saltava, cridava i reia.
L'actuació d'ahir de Caritat Humana s'emmarca en la secció "Talent gironí" del Festival Strenes. Els figuerencs competiran amb altres grups per aconseguir endur-se el títol. El més segur és que no guanyin però sense cap mena de dubte són els únics que, en acabat el concert, se'ls aproparà la gent per dir-los "que bé m'ho he passat, fill de puta", com va fer un servidor.
