Els darrers dos dies l’autopista AP-7 ha patit talls per part de diverses CDR que han convocat la ciutadania a protestar mitjançant aquesta efectiva formula per a fer-se escoltar.
Les reaccions per part de les persones que n’han patit els efectes no han trigat i s’han vist traduïdes, principalment, en insults, menyspreu, indignació i odi. Totes aquestes, visibles a les xarxes socials, són emeses per persones castellanoparlants que no entenen (o volen comprendre) els motius reals de la manifestació.
És un clar reflex de la distància actual entre els catalans i els espanyols. Mentre uns lluiten per les seves llibertats (de tots) per aconseguir un país millor amb una democràcia real, els altres només s’encarreguen de carregar-s’ho tot amb un clar tuf de superioritat ària i elevades dosis d’ira reprimida per un complexe d’inferioritat que se’n desconeix el seu origen.
L’esforç (si se'n pot dir així) que un ciutadà realitza en una vaga per comprendre les reivindicacions del manifestat, no la fan els contraris a la independència envers les peticions d’aquests. Comentaris com “Iros a Madrid a manifestar”, “dejadnos en paz a los que queremos trabajar”, “estais zumbados” o bé “penosos” i “que verguenza” en són un petit exemple deixant de banda els insults habituals invocant el nazisme.
Es fa difícil de comprendre com algú, encara que no sigui independentista, prefereix mantenir una postura irreflexiva i passiva davant els abusos de l’Estat espanyol. Tampoc fan res quan es deixen governar pel partit més corrupte d’Europa ni quan pel carrer segueixen corrent criminals perillosos que han estat deixats en llibertat provisional. Això sí, els independentistes a la presó i obrint cava per a celebrar-ho. Com va dir Jair Domínguez anys enrere, “El que aquest país necessita és un accident d’aviació on tots els integrants de la Roja morin”, només d’aquesta manera reaccionarien i sortirien d’aquest coma profund.
Els manifestants també tenen vida. També tenen llocs de treball. També tenen els seus problemes per arribar a final de mes. També perden temps i diners tallant les autopistes.
Però és que, a diferència dels que es queixen, tenen dignitat, principis, orgull i sentit de justícia.
