Barry Seal: ''Vola, Barry, vola...!''

El biopic cinematogràfic és un gènere complicat, un tipus de narració audiovisual que, a banda d’exigir un mínim interès per la vida i obra de la persona sobre la qual gira la trama, en la majoria de casos acaba ofegant-se en un munt d’informació mal exposada i exageradament transcendental. Barry Seal, el traficante, és un film que, sense cap mena de dubte, excel·leix el gènere i m’atreviria a dir, fins i tot, que és una de les propostes més divertides i espectaculars que s’han fet en molt de temps. El secret està en el to, a mig camí de la comèdia sarcàstica i el thriller policíac, una direcció i edició exquisides, i sobretot un Tom Cruise en estat de gràcia, un cineasta en majúscules que, més enllà d’èxits i fracassos i de les seves antipàtiques dèries “cienciològiques”, té una percepció extraordinària pel cinema espectacle de qualitat.

Cruise és Barry Seal, un pilot que ha fet fortuna com a traficant i que ens relata, a través d’una ortopèdica videocàmera VHS dels vuitanta, com la seva vida va fer un gir radical quan va deixar de treballar per Trans World Airlines i va començar a fer encàrrecs per la CIA; tot seguit, el cartel de Medellín, la DEA i el mateix president dels Estats Units van eixamplar la seva complexa llista de clients. Amb aquest plantejament argumental, Cruise no només s’erigeix com a protagonista absolut del xou sinó també en la cirereta d’un film magníficament orquestrat sota la batuta del seu director Doug Liman (El caso Bourne, Al filo del mañana), del qual ja coneixem el seu contundent estil de filmació, l’àgil pols narratiu i un ampli repertori d’acudits, el·lipsis i recursos de muntatge sempre al servei de la trama, així com l’exquisida i camaleònica fotografia de les seves obres, aquí perfectament mimetitzada amb la textura visual de l’època a què se’ns vol remetre. Un pot acabar lamentant l’excessiu vessant còmic del relat, no perquè saturi o desentoni, en absolut, més aviat perquè sap greu que no s’acabi de prendre la proposta amb la seriositat que mereix. No per casualitat, el film s’emmiralla, tot i les diferències, a les també extraordinàries Forrest Gump de Robert Zemeckis i El Lobo de Wall Street de Martin Scorsese. Aquí Cruise, com Tom Hanks i Leonardo Di Caprio respectivament, excel·leix la comicitat i, també com aquells, es fa mereixedor de ser nominat a l’Òscar. Veurem.

Sigui com sigui, Barry Seal és, sens dubte, una de les grans pel·lícules de l’any, un divertimento amb majúscules que satiritza i critica de nou sobre l’ascens i la caiguda de l’antiheroi americà de sempre, sobre els cercles de poder que mai en tenen prou d’esprémer els seus titelles, i sobretot de com és de complicat sobreviure al seu influx, per molt que el diguin ‘el gringo que sempre compleix’. Imperdible.