Esgranant a Sandro Rosell

L'expresident del F.C. Barcelona, Sandro Rosell, és un dels personatges més polièdrics que han estat mai al capdavant del club, i no ho dic en positiu. Ja des de la campanya que va encapçalar per esdevenir el nou president del Barça, molts rumors van sorgir en diversos blogs i digitals de poca volada que versaven sobre irregularitats fiscals i problemes amb la justícia brasilera amb ell de protagonista.

Per entendre una mica millor com és Rosell cal posar blanc sobre negre i destacar el seu comportament en moments clau. El primer va arribar quan va votar en blanc a l'acció de responsabilitat contra la directiva de Joan Laporta. Segons les seves pròpies paraules, aquell es tractava "del moment més important de la història social del club". Ell ho va demostrar amb una abstenció. Rosell és un home a qui no li agrada mullar-se.

En segon lloc tampoc li agrada ser criticat. Després que Guardiola el poses verd assegurant que no l'havien deixat tranquil i que havien utilitzat la malaltia de Tito Vilanova per atacar-lo, el seu amic Josep Cuní va organitzar una entrevista a la segona residència que té a Corça (i que ahir fou objecte dels escorcolls) per a defensar-se i netejar la seva imatge. Fou aleshores quan deixaria entreveure un tercer aspecte del personatge; la paranoia.

Els periodistes que van anar a la casa de Rosell es van sorprendre quan el gos del president es va posar a bordar com un esperitat i ell, al seu torn, el va encoratjar dient "mossega a aquests, que són dolents i volen mal al papa". Cal recordar que l'equip desplaçat a Corçà era del Grup Godó (8TV i La Vanguardia), que sempre l'han defensat. L'aleshores president els va rebre vestit amb samarreta, bermudes i xancletes, encara pendent de canviar-se per a l'entrevista que 8TV li havia de fer. "Estic esperant que arribi en Josep (Cuní) per veure que es posarà ell i no quedar malament", va dir el president del Barça davant l'estupefacció de tots. Dit i fet, a l'entrevista ambdós anaven vestits com si fossin germans: pantalons foscos, camisa blanca, les mànigues arremangades fins als colzes i dos botons descordats.

Finalment (i sense ànim de fer-me propaganda) queda per destacar la seva desmesura. Rosell no es caracteritza per ser hom proporcionat en les seves accions. El juliol del 2013 em va obrir un expedient per insultar-lo a través de la xarxa social Twitter. Si bé és cert que la meva fou una acció del més desafortunada i mancada d'educació, és desproporcionat sancionar al soci d'un club per, senzillament, patir una escalfada a les quatre de la matinada d'un 23 d'abril. Curiosament, per aquella època el FC Barcelona (que feia bandera d'austeritat), tenia un equip de sis persones dedicades a rastrejar la xarxa diàriament cercant opinions i crítiques entorn la figura del president.

Amb tot resta esperar si les acusacions contra Rosell són veritat i és culpable però, lamentablement, ja ha estat sentenciat davant l'opinió pública amb la clàssica "condemna del telediari".