Si hi ha un tema recurrent a la ciutat de Girona és el debat sobre què cal fer amb la Devesa. Els entesos diuen que es tracta d’una arbreda que no té un interès especial des del punt de vista ambiental i que en tot cas el que convindria és tornar a connectar l’arbreda amb la riba del Ter, tot naturalitzant l’espai que ara els separa (eliminant el vial perimetral asfaltat, el mur de separació i el mur de contenció actuals).
Si com a espai natural no té un interès especial, com a parc urbà cal dir que deixa molt que desitjar. Per una banda limita amb barris poc densos com la Devesa-Güell i Mercadal, i per l’altra el Ter fa de barrera amb els barris de Fontajau, Domeny i Sant Ponç. En això és diferent d’altres parcs urbans que acompleixen una funció molt clara d’esponjament urbà.
Ara bé a aquestes limitacions intrínseques cal sumar-hi una cadena de dissorts fruit de decisions polítiques i molta inacció. És un espai que acumula nombrosos intents ordenadors des d’un concurs d’idees per a l’ordenació de la Devesa que es va fer el 1983, passant per un pla especial redactat el 1986, un planejament general que l’engloba el 2002, un pla d’usos específic aprovat el 2011 i un nou pla especial que ja s’hauria d’haver presentat.
El repte és que la Devesa pugui esdevenir un autèntic parc urbà, que rendibilitzi els valors naturals que disposa i que la ciutat en gaudeixi. I que no sigui només una arma per fer oposició política. Sense anar més lluny, l’any 2008 Carles Puigdemont deia que “a la Devesa li fan falta moltes inversions en seguretat (sobretot en seguretat!), en neteja, en senyalització, en xarxes wi-fi, en espais no ocupats per la Fira i recuperats per a usos ciutadans”. Han passat més de tres anys des de la seva arribada al govern i enlloc d’aprofitar el Pla d’usos que s’acabava d’aprovar, i que tenia moltes coses positives per desenvolupar, va preferir posar-lo al calaix i iniciar la redacció d’un nou Pla especial, que encara desconeixem.
El pitjor de tot és que amb tant esforç planificador no s’està fent pràcticament res, més enllà del manteniment en sanitat vegetal, i petites intervencions tapaforats. Ens hem de felicitar que la idea de construir-hi un pavelló no prosperés, però sembla que un cop descartada la idea, hagi baixat l’interès ciutadà en la Devesa. Allò que denunciaven veïns i el mateix alcalde quan era a l’oposició segueix gairebé igual. Més que un parc, és un calaix de mals endreços que segueix patint les ocupacions temporals de la Fira de mostres, el mercat, les fires de Sant Narcís, i el ral·li Costa Brava i ha vist aparèixer una sortida d’emergència del TAV i un aparcament al camp de Mart. Hi aparquen cotxes, hi manca neteja i seguretat, i sobretot hi falta atractius que portin gent.
Restem a l’espera de la presentació del Pla Especial i sobretot d’inversions que converteixin la Devesa en un autèntic parc urbà com el que disposen tantes altres ciutats. Quant temps més haurem d’esperar?
