La destrucció de llocs de treball turístics de CiU a Girona

Permeteu-me que comenci aquest article amb un titular provocador i una mica enganyós i de seguida explicaré per què. Vull parlar del turisme, aquest fenomen que darrerament centra molts debats a la ciutat. Malgrat el que hagi pogut semblar darrerament la ciutat no es troba entre les més visitades de l’Estat. De fet es troba en la posició 79a pel que fa visitants, i 93a pel que fa a pernoctacions, per darrera d’altres indrets gironins com Lloret, Platja d’Aro, Roses o Tossa de Mar (dades de l’INE de 2013).  Per tant el fenomen té marge de creixement.
 
Tot i així, el creixement del turisme en l'última dècada ja aixeca recels entre els gironins. Uns perquè es troben ocupada la ciutat, d’altres per les molèsties que els turistes incívics generen. Altres perquè veiem com l’Ajuntament centra tota l’estratègia de promoció econòmica en aquest sector i posa tots els esforços en el Barri Vell oblidant els altres barris de la ciutat...
 
El consistori es defensa dient que l’informe Exceltur situa la ciutat en primera posició en el rànquing d'ocupació laboral turística de tot l'Estat amb un creixement del 16,7%. I efectivament és així, líder durant el darrer quadrimestre en tassa interanual de creació d’ocupació basant-se en les afiliacions a la seguretat social. 
 
Dóna, però, la sensació que l’Ajuntament es val d’aquesta única dada per justificar tot l’esforç en promoció turística i salvaguardar-se de les crítiques. Però ja se sap que les lectures interessades de l’estadística tenen els seus riscos. La xifra que destaca l’Ajuntament és certa, res a dir. Però que passa si enlloc de mirar el rànquing de ciutats basant-nos en creixements percentuals ho fem mirant la xifra absoluta? Llavors Girona passa de la primera posició a la 34a. És, per tant, una mica arriscat només centrar-se en el rànquing percentual i no mirar altres indicadors que ofereix Exceltur o l’INE.  A més la dada que destaca l'Ajuntament fa referència al rànquing de destinacions urbanes, ja que si es tenen en compte les destinacions vacacionals llavors ocupa la segona posició per darrera de Fuengirola, que té un creixement del 18% i semblant al de Yaiza que és del 15,9%.
 
De fet en el primer informe Exceltur de 2010 en que s’analitzaven dades d’ocupació, Girona comptava amb 1.576 treballadors al sector turístic. 491 treballadors més que en l’actualitat. Seria just dir que el govern convergent de la ciutat ha destruït un 31% dels treballadors d’aquest sector? No. No és més fàcil pensar que durant els pitjors anys de crisi econòmica la ciutat ha perdut llocs de treball i que ara s’està recuperant? No seria millor no fer lectures interessades de l’estadística? I no generar titulars a bombo i plateret com “Girona lidera l’ocupació turística de l’Estat” basant-se en tant poca cosa?
 
L’informe també ens diu que Girona en el primer trimestre de 2014 disposa de 1.085 treballadors en el sector directament vinculat amb el turisme (hoteleria, agencies de viatges, transport, oci i cultura) i el comerç minorista (seguint el criteri de la OMT). Què representa per tant aquest sector en el pes de l’economia gironina? Segons dades de la Seguretat Social la ciutat disposava en el mateix període de 62.552 afiliats. Per tant podem dir que en llocs de treball el sector turístic (i el comerç) representen un 1,73%. Jutgin vostès mateixos si l’esforç de l’equip de l’alcalde Puigdemont és proporcional o no. 
 
Girona té la sort de disposar de punts d’interès turístic i de trobar-se a prop de les principals destinacions turístiques del país, com són Barcelona i la Costa Brava. Això li permet aprofitar i potenciar la seva vocació turística. En l’època que ens trobem tots els llocs de treball són benvinguts, malgrat que els sindicats alerten que no són llocs de treball de qualitat, ja que la majoria són poc qualificats i de caràcter temporal. No faria bé l’Ajuntament en intentar potenciar altres vessants de creació d’ocupació que la ciutat pot generar? Fa poc se’ns anunciava la creació de l’esperada Agència de Promoció Econòmica. Pot ser un bon òrgan per sumar esforços en aquest sentit. Esperem que la seva feina generi bons i fonamentats titulars ben aviat.