Ara fa prop de sis anys els ciutadans de Girona vam assistir a una polèmica sobre la primera mostra del Bòlit, el nou centre d’art contemporani de la ciutat. En aquell cas el govern del PSC va encarregar un primer projecte a Santiago Cirugeda. Aquest arquitecte sevillà va dissenyar un niu, fet a partir d’uns mòduls prefabricats, que es van instal·lar sobre la sala d’exposicions de la Rambla i que pretenia reflexionar sobre els límits del futur equipament. El Niu havia de funcionar com a espai d'exposició, producció, i residència temporal per a artistes. El cost va ser de 31.600 euros (que també incloïa l’exposició que es va fer paral·lelament). CiU, a l’oposició, no va assistir a la inauguració ja que trobava que era una despesa excessiva i que a més incomplia la normativa urbanística vigent.
Certament el Niu va ser un nyap, ja que no va acontentar ni a l’autor, ni als artistes -que finalment no van poder-lo utilitzar-, ni a la ciutadania -a qui no agradava estèticament i que tampoc hi va poder accedir-, ni a la resta de formacions polítiques, que van veure com una vegada més el PSC tirava pel dret amb la seva política cultural elitista.
És curiós que passat uns anys ens trobem davant una situació similar. Ara es tracta del Vol Gastronòmic, un espai que durant un any permetrà a grups de divuit persones gaudir d’un menú de 65 euros elaborat per diferents cuiners gironins i catalans de renom. La construcció està instal·lada prop del pont de Pedra i una bona part d’ella es troba sospesa sobre el riu Onyar.
En aquest cas la iniciativa és privada, i teòricament no ha representat cap cost per l’Ajuntament. Però segons les ordenances fiscals i preus públics municipals l’ocupació durant un any de la via pública per part del Vol Gastronòmic correspondria a més de 52.000 euros (tenint en compte que el cost diari per a ocupacions temporals tipus bar és de 145€). Algunes informacions apunten que l’empresa promotora hauria proposat de pagar-ho en espècies mitjançant tiquets-menú, i que per tant l’Ajuntament no ingressaria la xifra esmentada.
En el cas del Niu de Cirugeda es va generar polèmica per la vessant estètica. En aquell cas Puigdemont, a l’oposició, deia que “el Pla General demana que les noves construccions respectin l'estètica i l'entorn visual en què s'ubiquen”, ja que “el projecte vulnera la normativa del barri vell i menysprea l'esforç que durant anys estan fent tots els gironins per complir amb una disciplina urbanística estricta”. És curiós, però, com la denuncia que CiU feia no la vulguin aplicar ara al Vol Gastronòmic.
Els que es mantenen en la crítica són els comerciants del centre que veuen tracte de favor cap a l’empresa promotora, ja que a ells la normativa urbanística els regula estrictament les condicions en què poden instal·lar els rètols, la il·luminació exterior, o els tendalls dels seus establiments, mentre que al Vol Gastronòmic tot han estat facilitats i s’ha fet amb molta celeritat.
És evident que el Vol Gastronòmic no esdevindrà un atractiu turístic ja que la seva capacitat està a anys llum del que pot representar Girona Temps de Flors, el Temporada Alta, el Fòrum Gastronòmic o fins i tot qualsevol dels innumerables festivals que han aparegut a la ciutat darrerament. Els beneficiaris no seran molts, uns 5.600 aproximadament (comptant una màxima ocupació a partir de 6 àpats setmanals, durant 52 setmanes i 18 comensals), i per tant tampoc serà la repercussió que tindrà. L’operació econòmica tampoc està clara, ja que el cost del projecte és d’uns 400.000 euros, però en canvi la facturació màxima a la ciutat rondarà els 365.000 euros, dels quals bona part haurà de servir per sufragar els menús, personal, cuiners, consums... Caldrà doncs que volti per unes quantes altres ciutats durant alguns anys perquè s’acabi amortitzant. Tampoc serà una font de creació d’ocupació considerable degut a les dimensions i temporalitat de l’espai.
Així doncs quin benefici en treu la ciutat de tenir, sis anys després, una altra andròmina ocupant la via pública durant un any en un lloc tant cèntric i visitat? La iniciativa no deixa de tenir més interès que el pot suposar una simple operació de relacions públiques. És a dir aparicions als mitjans de comunicació, sobretot al principi, i una certa notorietat de la ciutat com a referent gastronòmic, malgrat que els germans Roca i l’excel·lent gastronomia gironina ja se n’han ocupat sobradament.
No deixa de ser una certa paradoxa que finalment un nou espai inútil i controvertit hagi aixecat el Vol prop del Niu que va existir a l’altra banda del riu. Deuen ser coses d’estar atrapats en el temps.
