Ja fa algun temps, des que l’independentisme va tenir la consideració d’opció real, la maquinària unionista va disparar a la línia de flotació dels drets socials: “ El futur estat català no podrà garantir les pensions dels seus jubilats”.
Apaivagat- de moment- aquest argument de la por per la lògica del sistema; arriba amb temor, ara sí, els maquiavèl·lics plans de l’executiu espanyol per liquidar el sistema de pensions.
L’any 2050 la despesa que suposarà les pensions serà del 16% del PIB , o sigui el doble que en l’actualitat i aquest és l’argument fonamental per plantejar la reforma de les pensions.
És fàcil, doncs, imaginar-se el col.lapse financer a on Espanya ens està portant. Amb les taxes d’atur més brutals d’Europa , amb la liquidació dels fons de reserva ( per intentar salvar Espanya de la intervenció total).
Amb la tempesta ja anunciada i corroborada pel "comitè d'experts", la maquinària del govern espanyol s'ha posat en funcionament per retallar l'import de les pensions i preservar altres despeses per mantenir l'aparell que els garanteixi la seva supervivència. Alguns especialistes com Ignaci Zubiri (va ser membre de la comissió dels Pactes de Toledo) ja han sentenciat que Espanya amb l’actual sistema haurà de reduir un 40% les prestacions als pensionistes.
Si partim de la base que és absurd mantenir que el sistema de pensions només es pot finançar amb les quotes de la Seguretat Social ens adonarem que Catalunya tindrà una oportunitat immillorable per donar una perspectiva més sòlida al futur dels treballadors.
Fa molt temps que s’està constatant el fet que les rendes salarials baixen respecte del PIB mentre que pugen les rendes del capital. És evident que si es manté el sistema espanyol de càlcul (de moment no es parla de variar-lo perquè convé al sistema), els ingressos procedents de les quotes de la Seguretat Social baixaran per la disminució de treballadors i del seu salari.
El nou estat Català podria establir un sistema addicional de finançament basat en les rendes de capital que seria possible per la millor taxa de productivitat de les empreses catalanes i per la voluntat de país . És la riquesa produïda la que genera ingressos i aquests han de servir per satisfer les necessitats de la societat en funció de les prioritats que es vulguin establir. Per què s’han de continuar finançant les pensions amb uns paràmetres que han quedat desfasats? Dinamarca, per exemple, contribueix en un 40% al fons de pensions.
Mentre l'estat espanyol, que ha dilapidat el fons de reserva, menysprea els seus pensionistes, les institucions que treballen en les estructures d’estat per Catalunya hauran de ser sensibles en aquells aspectes que donen credibilitat a un país i el sistema de pensions és el pilar fonamental de l'estat del benestar.
Les pensions, d'amenaça a oportunitat
