James Wan (Dead Silence, Saw) ho tenia difícil per superar la qualitat del terrorífic primer episodi de Insidious. El director d’origen malai va donar la volta a les clàssiques històries de fantasmes, empenyent al món dels morts als seus protagonistes, els Lambert, una família de classe mitjana que veia com un dels seus fills queia en un coma inexplicable, arran d’un d’accidental i involuntari viatge astral. El més xocant és que als Lambert se'ls hi negava els clàssics rols de víctimes estàtiques i porugues a què el gènere ens tenia acostumats des de feia dècades, obligant-los a anar més enllà i foragitar els morts en el seu propi terreny. El film, doncs, tot i el seu escàs milió de dòlars de pressupost, es va convertir en un exercici d'estil insuperable, en una mena de renovació absoluta dels films de fantasmes recolzat, però, en un munt de referències ineludibles (Poltergeist, El Resplandor, Els caça-fantasmes), i de retruc en fenomen gràcies al boca-orella, el millor i més efectiu màrqueting conegut fins a la data. Malgrat que el film acabava deixant una porta oberta a una futurible continuació (tot film del gènere ha d’acabar sempre així), els dubtes sobre aquesta van generar molts interrogants, tant entre els fans del film com en el mateix Wan, que no es mostrava massa motivat a signar-la. Finalment, Wan, després de regalar-nos entremig una altra joia del gènere, la meravellosa i molt més clàssica Expediente Warren vista fa només uns mesos, ens presenta ara l’esperat segon episodi dels fantasmes ‘insidiosos’.
Insidious 2 arrenca just en el punt en què acaba el primer film, després de la sessió astral que possibilita a Josh, el pare de família, rescatar al seu fill del món dels morts a on s'havia extraviat. Wan, conscient que no es pot limitar a repetir la mateixa fórmula del primer film, dóna una volta més a la història i afegeix l’aventura com a nou i rellevant element. El film abandona novament, doncs, els convencionalismes del gènere de terror per convertir-se en un inesperat i terrorífic divertimento amb dos fils argumentals que s'entrecreuen paral·lelament: la transformació de Josh en un ésser violent i psicòtic, i la investigació per part de l’àvia i els seus amics caça-fantasmes sobre la truculenta història original de lanúvia de negre, el fantasma insidiós que assetja als Lambert.
Viatges astrals, viatges en el temps, psicòpates, fantasmes bons, fantasmes dolents, mèdiums i caça-fantasmes maldestres es donen la mà en un film que supera en tensió, acció i humor al primer episodi, film al que està molt ben connectat mercès a una trama i un guió molt ben planificats, però que s’allunya alhora del seu inconfusible terror petrificant. Hi haurà tercera part? Sembla clar, per com acaba aquest segon episodi, que sí. El dubte és si serà novament Wan, qui ja anunciat que dirigirà Fast & Furious 7, l’encarregat de tirar-lo endavant.
El millor: L'aventura, la tensió, l'acció i l'humor. La sensació de veure una història ben planificada amb un guió molt ben treballat.
El pitjor: Un terror més light, més rebaixat, respecte al primer film de la saga.Secció patrocinada per:
