‘Gangster Squad’, els prescindibles de John O’Mara

‘Buit’ és l’adjectiu que millor pot definir aquest succedani a mig camí entre Los Intocables de Elliot Ness i La brigada del sombrero signat per Ruben Fleischer, director de la celebrada i imprescindible Zombieland. Com en aquesta, la seva òpera prima, Fleischer es presenta prou correcte en les formes, perfectament recolzat en un planter d’actors brillants com Josh Brolin, Ryan Gosling i Giovanni Ribisi (exceptuant a un sobreactuat Sean Penn), i en un disseny de producció, de vestuari, i musical magnífics. La gran diferència rau en l’enfocament. Si a Zombieland Fleischer es mostrava prou hàbil com per dissenyar en base a l’humor una gran paròdia d’un dels subgèneres més explotats de la història del cinema de terror i la ciència ficció, aquí, en un altre gènere tan o més icònic com és el cinema de gàngsters, erra en el to, excessivament alegre i maniqueista, i més tenint en compte que el film està basat en fets reals, concretament en una sèrie d’articles publicats a Los Ángeles Times, que narraven les desventures d’un grup secret de la policia que emprava tàctiques de guerrilles pròpies de l'hampa en la seva croada contra Mickey Cohen, un dels gàngsters més importants dels anys quaranta.

Malgrat aquesta falta evident de punch, que es tradueix en absència de dolor, drama i èpica en un guió molt poc consistent fonamentalment, i en passar molt per sobre per aquesta baixada als inferns immorals de la policia, el film és entretingut, està ben filmat i editat, té ritme, l’estètica és impecable, i en definitiva ofereix dues hores d’entreteniment, que és molt, tot i que l’espectador amb un mínim de cultura cinematogràfica es lamentarà de l’innegable l’oportunitat perduda per Fleischer per facturar una obra magna de veritat, recollint el testimoni que van deixar anys enrere films molt superiors com els ja mencionats Los intocables de Elliot Ness La brigada del sombrero, o l'imprescindible L.A. Confidential.

El millor: L'estètica, l'acció, els actors, el bon ull de Fleischer com a director.

El pitjor: La falta de punch en una història que donava per molt més

Aquesta secció està patrocinada per: