El doctor Alex Cross ja no és només un agent capaç d’analitzar la psicologia de l’assassí de torn per avançar-se al seus moviments, sinó que ara és fins i tot més perspicaç i intel·ligent que el propi Sherlock Homes, amb unes dots per la deducció que en ocasions ratllen els poders sobrenaturals. A més, seguint amb l’odiosa moda Bourne que ha adulterat fins i tot -no ho oblidem- l’essència de la franquícia Bond, ara està més que preparat físicament pel combat cos a cos, convertint-lo com a aquest últim, en una mena de semidéu al servei del Bé. El problema del film, òbviament, és aquesta ‘flipamenta’ que provoca que a mesura que avança la narració es destapi, com a la majoria de films signats per Rob Cohen, un show pretensiós i més que previsible, que s'acaba reduint a una simple vendetta personal, tot i l‘acceptable pols narratiu i l’esforç a cop d'efecte per resultar entretingut. Pel que fa a l’actuació, mentre Tyler Perry demostra no estar a l’alçada, Matthew Fox, el Jack de Perdidos, aconsegueix deslliurar-se de la seva aura de nen bo, i donar forma a Picasso, un psychokiller prou creïble i repulsiu. Jean Reno, Rachel Nichols, i Edward Burns completen el repartiment.
En definitiva, estem una vegada més davant el clàssic i sempitern thriller policíac amb el ja més que esgotat joc de la rata i el gat entre els seus personatges principals, una proposta que malgrat tot no és del pitjor de les novetats de la cartellera, que havent obviat a Girona l’estrena de la controvertida Holy motors (Leos Carax, 2012), vencedora a la darrera edició del festival de Cinema de Sitges, no ens ha estalviat l’arribada d'Amanacer, l'últim episodi de la tortuosa saga Crepúsculo, i del telefilm Fènix 11*23, entre d’altres.
El millor - Matthew Fox, que fa un treball prou digne com a dolent de torn, allunyat del perfil al que ens sol tenir habituat.
El pitjor - La pretensió del tot, i el poc carisma de Tyler Perry.
Aquesta secció està patrocinada per:
