Aviat, però, van començar les decepcions i vam comprovar que aquest 13 a 12 que tan sovint es produeix al consistori no és producte de l’entesa entre convergents i independentistes sinó tot el contrari: de l’aliança entre el PP i CiU, un pacte que ja s’ha produït en el ple d’investidura, en el ple del cartipàs, en el primer ple ordinari en diferents temes i fins i tot al Consell Comarcal del Gironès. És a dir, quan el curt equip de govern de CiU corre el risc de perdre alguna votació, apareix la portaveu pepera, Concepció Veray, amb algun abrandat discurs, al rescat per assegurar que els convergents surtin indemnes de l’atzucac. Al cap de pocs segons, el portaveu convergent i el senyor alcalde feliciten els populars per la seva “maduresa” i “bona predisposició”, renyen tota la resta de grups dient-los que no tenen prou voluntat d’entesa i d’acord, i encolomen, sobretot als tres regidors independentistes, el paper dels dolents de la pel·lícula.
Aquesta és la tònica general del que s’ha viscut en els últims plens de l’Ajuntament de Girona. Però el que ja era inimaginable és que aquest pacte CiU-PP sortís de dins del ple de l’Ajuntament de Girona i es traslladés al carrer, concretament als actes de l’Onze de Setembre. La notícia publicada recentment als mitjans gironins en el sentit que l’equip de govern de CiU no donarà permís als organitzadors de la Diada perquè desenvolupin els seus actes allà on s’han fet sempre des de fa molts anys: a la plaça Catalunya, no es pot entendre de cap altra manera que com una declaració de guerra de l’equip de govern a l’independentisme.
Si no vaig errat, des de l’any 1988 que els actes independentistes de l’Onze de Setembre s’organitzen a la plaça Catalunya, quan l’MDT (jo llavors n’era militant) va passar de fer-los a la plaça Independència, que ens havia quedat petita, per desenvolupar-los en aquest nou espai. Són més de vint d’anys de mobilitzacions independentistes per la Diada a Girona on a la ciutat hi ha hagut diferents alcaldes: Joaquim Nadal i Anna Pagans; governadors civils i subdelegats del govern i mai, fins ara, no hi havia hagut l’amenaça que es vetessin els actes de la Diada en aquest històric espai. I dic “històric” amb tot el sentit que té aquesta paraula, tot i que dubto que els nous dirigents del consistori gironí tinguin prou memòria històrica per tenir la diada de 1977 a la plaça Catalunya en el seu record.
És que el recentment estrenat alcalde gironí, i presumpte independentista segons les seves paraules, vol passar a la història com l’autoritat que va impedir els actes i la manifestació independentista de l’Onze de Setembre en aquesta ciutat? O tal vegada resulta que de tant pactar amb el grup del PP a l’Ajuntament gironí se li han empeltat les maneres de l’històric dirigent d’aquest partit espanyolista Manuel Fraga Iribarne, quan va dir en el seu dia “la calle es mía” justament per negar que els defensors de les llibertats i de la democràcia s’hi mobilitzessin?
No sé què en pensaran els actuals organitzadors dels actes independentistes de l’Onze de Setembre, però jo no em crec en absolut les raons tècniques o reglamentistes que utilitza el senyor Fàbregas, actual alcalde accidental de la ciutat, per vetar l’ús de la plaça Catalunya als independentistes fent referència a les molèsties que puguin ocasionar als veïns els actes que s’organitzin al centre de la ciutat. També farien el mateix si fos el PP el que hi volgués organitzar alguna activitat, per exemple pel Dia de la Hispanitat? Per altra banda, la proposta municipal de fer els actes de la Diada a les ribes del Ter és a sobre insultant, potser es pensa que els independentistes som ximples, senyor Fàbregas? És que potser també té la intenció de traslladar les parades de llibres de la diada de Sant Jordi a les ribes del Ter o la cavalcada de Reis o la mostra de pintura de les Fires per Tots Sants? No comporten totes aquestes activitats moltes més complicacions als veïns que els actes de la Diada? No fem riure, sisplau; no vulgui prendre’ns el pèl. I si la seva resposta és que aquests actes tenen una llarga tradició i no es poden canviar, jo li contestaré que la manifestació independentista de l’Onze de Setembre fa més de vint anys que surt d’aquest mateix lloc. I, per tant, té el mateix dret de continuar fent-s’hi igual que totes les altres activitats que es desenvolupen al centre de la ciutat i que s’hi mantindran.
No m’agrada en absolut el rerefons que hi ha al darrere de la decisió de l’equip de CiU de no autoritzar els actes i la manifestació independentista de l’Onze de Setembre al cor de la ciutat i em temo que forma part del paquet de mesures destinades a intentar presentar els independentistes com una mena de “grupuscles antisistema” partidaris de la “kale borroka” (no són paraules meves sinó d’algun alt dirigent convergent gironí) que cal invisibilitzar, mentre que la nova majoria CiU-PP pretén guanyar “centralitat política” i decideix escombrar els independentistes del centre de la ciutat, sobretot en un dia tan assenyalat com el de l’Onze de Setembre. O potser és us simple acte de revenja personal del senyor Puigdemont perquè la CUP i Reagrupament vam condemnar amb un document propi –i no ens vam voler sumar al text signat pels altres grups municipals– les empentes que va rebre per part d’un grup d’incontrolats en una concentració de sindicalistes fa unes setmanes, un document que, tal com s’ha de fer sempre, contextualitzava els fets i els situava en un context de crisi i de retallades que pot arribar a provocar malauradament moments de tensió com aquells?
Sigui com sigui, i arran d’aquest acte d’intolerància antiindependentista i d’atac a les llibertats de les gironines i els gironins que es volen manifestar per la Diada protagonitzat pel consistori convergent, la millor resposta no és la queixa sinó la contundència dels fets. Des d’ara faig una crida a tots els independentistes, de totes les organitzacions, associacions i entitats de les comarques gironines, a fer un acte d’afirmació nacional aquest Onze de Setembre a la ciutat de Girona.
Senyor Puigdemont, senyor Fàbregues, senyors regidors i senyores regidores convergents, aquesta Diada serem milers de persones les que ens manifestarem pel centre de Girona, no pas per les ribes del Ter, a favor de la independència, de l’Estat propi i de les llibertats nacionals i socials del nostre poble, i també en contra del seu intent d’eradicar-nos del centre de la ciutat. Què s’hi juguen?
