Per si no ho sabíeu, Agbar ha perdut la licitació de la gestió de les Aigües del Ter Llobregat en favor d’Acciona, empresa de Madrid presidida per José Manuel Entrecanales. Ja el coneixeu. No és un tio sospitós de ser catalanista.
Aquesta decisió s’ha pres amanida amb un conflicte intern entre Mas i Recoder. Mas volia que ho gestionés una empresa catalana i Recoder ho ha vist com una oportunitat per fer una mica de caixa –no el podem culpar: al cap i a la fi estem en crisi, no? Acciona portarà la gestió de tot plegat després de fer una oferta amb un preu per litre inferior i afirmar que avançarà més de 360 milions d’euros a la Generalitat i assegurar feina per tots els empleats durant cinquanta anys. Pinta bé, no? Potser no tant.
Per què ha acabat Acciona fent-se amb aquesta concessió? Doncs perquè oferien més diners que Agbar. I punt. El que passa és que divendres passat el consell d'administració d’ATLL va aprovar un increment de les tarifes de l'aigua del 13'5%. D'aquesta manera, la Generalitat fa un regalet a Acciona, doncs el nou preu oficial (0'7389 euros) queda molt per sobre de l'oferta de l'empresa madrilenya (0'7088 euros).
Amb aquest escenari, com es pot garantir que Acciona no torni a pujar els preus per situacions extremes en un futur? Un altre apunt curiós és que l’amic Ferran Rodés (més conegut com Fernando, quan està en alguna reunió de la Comissió Trilateral, de la qual és membre), accionista d’Acciona és el president del Consell Assessor per al desenvolupament sostenible que, casualment, és l’organisme que va decidir a qui li donava la licitació. Miau!
Si realment s’està construint una Catalunya independent, encara que sigui de forma clandestina, no podem permetre que ens marquin gols com aquest. Que una empresa madrilenya es quedi amb aquesta concessió és un cop de puny a la boca de l’estómac. Que la Generalitat lliuri els nostres béns a Madrid pertany ja al territori dadà. A més de perdre les nostres llibertats a marxes forçades premiem a les empreses espanyoles? Què collons és això?
Hi ha una munió de catalans conformistes que parlen de respecte, de tenir seny i de deixar fer perquè, segons ells, la victòria és qüestió de temps i el bé s’imposarà al malvat opressor. Que el que no podem fer és alimentar el missatge de la por. Però és exactament el que hem de fer, perquè la situació és dramàtica. Si anem amb el lliri a la mà ens esclafaran. És el seu objectiu. I ells tenen una cosa a favor: tenen les idees clares. Mentre nosaltres parlem de pactes, d’anar amb calma, de debatre la gestió dels nostres béns, ens estan destruint. No ens podem permetre el luxe de donar peixet.
No ho oblideu: estem en guerra. I a l’enemic, ni aigua.
Follow @vedellconsagrat
Aquesta decisió s’ha pres amanida amb un conflicte intern entre Mas i Recoder. Mas volia que ho gestionés una empresa catalana i Recoder ho ha vist com una oportunitat per fer una mica de caixa –no el podem culpar: al cap i a la fi estem en crisi, no? Acciona portarà la gestió de tot plegat després de fer una oferta amb un preu per litre inferior i afirmar que avançarà més de 360 milions d’euros a la Generalitat i assegurar feina per tots els empleats durant cinquanta anys. Pinta bé, no? Potser no tant.
Per què ha acabat Acciona fent-se amb aquesta concessió? Doncs perquè oferien més diners que Agbar. I punt. El que passa és que divendres passat el consell d'administració d’ATLL va aprovar un increment de les tarifes de l'aigua del 13'5%. D'aquesta manera, la Generalitat fa un regalet a Acciona, doncs el nou preu oficial (0'7389 euros) queda molt per sobre de l'oferta de l'empresa madrilenya (0'7088 euros).
Amb aquest escenari, com es pot garantir que Acciona no torni a pujar els preus per situacions extremes en un futur? Un altre apunt curiós és que l’amic Ferran Rodés (més conegut com Fernando, quan està en alguna reunió de la Comissió Trilateral, de la qual és membre), accionista d’Acciona és el president del Consell Assessor per al desenvolupament sostenible que, casualment, és l’organisme que va decidir a qui li donava la licitació. Miau!
Si realment s’està construint una Catalunya independent, encara que sigui de forma clandestina, no podem permetre que ens marquin gols com aquest. Que una empresa madrilenya es quedi amb aquesta concessió és un cop de puny a la boca de l’estómac. Que la Generalitat lliuri els nostres béns a Madrid pertany ja al territori dadà. A més de perdre les nostres llibertats a marxes forçades premiem a les empreses espanyoles? Què collons és això?
Hi ha una munió de catalans conformistes que parlen de respecte, de tenir seny i de deixar fer perquè, segons ells, la victòria és qüestió de temps i el bé s’imposarà al malvat opressor. Que el que no podem fer és alimentar el missatge de la por. Però és exactament el que hem de fer, perquè la situació és dramàtica. Si anem amb el lliri a la mà ens esclafaran. És el seu objectiu. I ells tenen una cosa a favor: tenen les idees clares. Mentre nosaltres parlem de pactes, d’anar amb calma, de debatre la gestió dels nostres béns, ens estan destruint. No ens podem permetre el luxe de donar peixet.
No ho oblideu: estem en guerra. I a l’enemic, ni aigua.
Follow @vedellconsagrat
