Viva Cataluña libre

Llegeixo que hi ha una campanya a Internet on uns espanyols recullen signatures per extirpar Catalunya d’Espanya, com si d’un tumor maligne es tractés. Sota el lema “Catalunya? No, gracias” (s’hi va deixar els ous, el que va pensar el nom) animaven a signar per fer fora els molests catalans i el seu puto país de les fronteres espanyoles (si és que n’hi hagueren o haguessin).

No recordo el text (la pàgina ha desaparegut) però deia quelcom similar a “Cataluña ha estafado a España desde tiempos inmemoriales” o “es un pozo sin fondo para la economía española”. Bé, això us hauria de donar una idea de quin pal van aquests hispanos.

S’estan dient coses molt grosses amb el tema de la independència. Tothom s’omple la boca amb aquesta paraula perquè sona potent i agosarada i ja està molt comprada pel públic. S’està convertint en el pa de cada dia. Demanar la independència és mainstream. Ja el que faltava és que la demanessin uns castellans retardats en un fòrum d’Internet o que un pastor de Jaén o de no sé quin puto lloc digui que on s’ha de signar per donar la independència a Catalunya.

Però per molta gràcia que ens faci, la realitat és que som al mateix lloc que fa 40 anys. Es xerra molt i es diuen moltes coses que semblen importants però la gent que sospitem que ha de traçar el pla mestre i dir-nos cap a on hem d’anar per assolir els nostres somnis de llibertat no són més que uns venuts a qui la independència de Catalunya els importa una merda.

Digueu-me quin pla tenen els eixelebrats que cremen banderes a Sant Pol. D’aquests si que em refio. Menys seny i més collons. Això és el que fa falta.