Gent que no sap qui és en Paul Fuster

Definir a Paul Fuster com l’amic ionqui de Gerard Quintana no és només ser un ignorant i un idiota. També demostra que la societat on vivim és la que ens mereixem.

Paul Fuster és un tio encantador, un àngel, un músic humil i extraordinari. Qualsevol que l’hagi vist en directe sap de què parlo. Que un periodista no sàpiga qui és ni com es diu i que el titlli de homeless em sembla tristíssim i aberrant. Però bé, tothom es pot treure la carrera de periodisme i escriure i criticar a qui vulgui. Només faltaria, ho faig jo sense tenir carrera sense anar més lluny. Però la veritat innegable és que si et dediques al periodisme pots escollir dos camins: el del bé i el del mal. Es pot informar i es pot desinformar. Es pot treballar per a un públic intel·ligent o per a un públic subnormal. Es pot deixar de banda l’ego pel bé de la notícia o pots tractar d’imposar la teva merda d’opinió peti qui peti.

La societat que ens envolta és tan patètica, la gent és d’un perfil intel·lectual tan baix, que el que no podem fer és seguir alimentant la ignorància. Els que hem tingut la sort d’estudiar i llegir i tenir esperit crític hauríem de vetllar per la cultura ni que fos una mica. La gent es refia del que veu a la tele i del que sent a la ràdio. Si som presentadors de telenotícies o tertulians del programa dels matins no podem tenir els santíssims collons de dir “els polítics el que han de fer és treure’ns de la crisi” o “per fi acaba el regnat de terror de Gaddafi”. Pensem-ho bé, perquè hi ha gent que confia en el criteri dels periodistes com si fos la paraula de Déu.

P.S. Tema Gerard Quintana: a mi també em va inquietar veure’l sense samarreta (encara més més veure l’Albert Om), però la veritat és que aquest senyor al qui es titllava de botifler pel Twitter ha fet més per Catalunya que cap dels que l’ha criticat. Així doncs, el que faci en la seva intimitat en l’hauria de pelar a dues mans. Error: sortir a defensar la seva postura. Determinada gent no es mereix explicacions.