El puto Papa, nois! Ja ha marxat. Noteu encara la seva presència mística? Segueix fent una calor infernal i no pinta que ens hagin d’apujar el sou, però segur que us sentiu renovats. Espiritualment, dic.
El Sant Pare de Roma ha passat pel país veí i ha deixat missatges molt importants: que s’ha de tenir fe i que Déu està de part dels catòlics i que s’ha de follar a pèl i que avortar és dolent. Estaria bé que aquest fill de la grandíssima puta digués alguna cosa original algun dia. No sé, encara que sigui per epatar una miqueta. Que surti al balcó i digui “us mola Manowar, nanos? Doncs he portat la guitarra i us tocaré Kingdom Come” o “no pinta bé, el Barça” o potser “la cervesa del Mercadona és millor que la San Miguel”. Tot evoluciona, sovint cap a pitjor, però tot es mou, tot gira. Es repeteixen cicles, però la qüestió és que tot canvia. L’Església, en canvi, segueix allà mateix, amb el seu discurs merdós dels últims dos mil anys, amb la seva tasca analfabetitzadora i aquest populisme repugnant que porta a milers de fanboys adolescents a adorar la figura d’un iaio amb faldilla.
No li donem la mateixa importància que al fet que els banquers hagin ensorrat l’economia o que ens pugin la hipoteca cent euros al mes o que foti aquesta calda o que l’Osvaldo marxi de l’Espanyol. No li donem importància perquè ens fa gràcia i diem que com que som agnòstics o budistes o ateus aquest tio ens sua la polla. Doncs a mi aquest tio no em fa cap gràcia. I les masses d’ignorants i pederastes en projecte, els milers d’integristes de l’Opus i famílies amb setze fills mònguers tampoc no em fan cap gràcia. Em fan por, perquè no els mou la lògica ni el criteri. En aquest món tan puta que s’albira hem d’anar amb compte amb tothom, però especialment amb la gent que fa cas de la paraula del portaveu de Déu a la terra.
Follow @vedellconsagratEl Sant Pare de Roma ha passat pel país veí i ha deixat missatges molt importants: que s’ha de tenir fe i que Déu està de part dels catòlics i que s’ha de follar a pèl i que avortar és dolent. Estaria bé que aquest fill de la grandíssima puta digués alguna cosa original algun dia. No sé, encara que sigui per epatar una miqueta. Que surti al balcó i digui “us mola Manowar, nanos? Doncs he portat la guitarra i us tocaré Kingdom Come” o “no pinta bé, el Barça” o potser “la cervesa del Mercadona és millor que la San Miguel”. Tot evoluciona, sovint cap a pitjor, però tot es mou, tot gira. Es repeteixen cicles, però la qüestió és que tot canvia. L’Església, en canvi, segueix allà mateix, amb el seu discurs merdós dels últims dos mil anys, amb la seva tasca analfabetitzadora i aquest populisme repugnant que porta a milers de fanboys adolescents a adorar la figura d’un iaio amb faldilla.
No li donem la mateixa importància que al fet que els banquers hagin ensorrat l’economia o que ens pugin la hipoteca cent euros al mes o que foti aquesta calda o que l’Osvaldo marxi de l’Espanyol. No li donem importància perquè ens fa gràcia i diem que com que som agnòstics o budistes o ateus aquest tio ens sua la polla. Doncs a mi aquest tio no em fa cap gràcia. I les masses d’ignorants i pederastes en projecte, els milers d’integristes de l’Opus i famílies amb setze fills mònguers tampoc no em fan cap gràcia. Em fan por, perquè no els mou la lògica ni el criteri. En aquest món tan puta que s’albira hem d’anar amb compte amb tothom, però especialment amb la gent que fa cas de la paraula del portaveu de Déu a la terra.
