Sabeu quan començarà a anar bé el món? Quan calem foc a les coses. Així, en general.
L'altre dia vaig veure una noticia que em va fer recuperar la fe en la raça humana: uns argentins, farts que el seu tren arribés amb retard, li van calar foc.
Vet aquí la manera correcta de fer les coses quan et toquen els ous. Us penseu que esteu arreglant la societat quan poseu una reclamació a la Renfe? Sou subnormals o què us passa?
Sembla que la gent s'ha acostumat a ser trepitjada, vilipendiada, escanyada. No esteu farts d'esperar el bus tres quarts d'hora al matí? No és indignant que després de pagar quinze euros d'autopista estiguis 27 minuts esperant perquè la puta màquina no va? No és ignominiós anar a pagar una multa al banc i que hi hagi UNA HORA DE CUA?
Seria tan infame que quan em passessin aquestes coses jo agafés un còctel Molotov i li tirés a la cara al director de la sucursal de CaixaBank? Sortiria a la tele, al "Gente" o al "Diario de" i els presentadors dirien cliente harto de esperar le quema la puta cara a un banquero. Algú em culparia? No penseu que després de mi sortirien setanta tios a fer el mateix? El problema és que els redactors de la noticia potser dirien un enajenado ataca a un trabajador mileurista en un cajero. I no és el mateix. Em pregunto com és que no hi ha un grup antisistema (dels de veritat, no aquests trentagenaris de Gràcia que posen contenidors al carrer per veure si frenen la furgoneta dels mossos) que vagi al peatge de La Roca una nit i li cali foc. Sense ferir a ningú. No cal. Et presentes vestit amb americana, corbata i un bidó de gasolina i li dius al tio de la cabina que marxi a prendre pel cul, que li has de calar foc al peatge. Ja veureu com fot el camp.
Cada dia ens passen coses d'aquestes. Coses que demanen foc i destrucció. Et cobren de més a la factura de l'ADSL i la pobra gilipolles de l'altra banda del telèfon es posa de part de l'empresa. Una empresa que la té esclavitzada per 800€ al mes. Arribarà el dia que trucaré per dir que Telefónica són uns fills de la grandíssima puta i la tia d'atenció al client em dirà "tiene razón, son escoria. Voy a dejar este trabajo de mierda ahora mismo"? Ho dubto. La humanitat està rebent just allò que es mereix. Però tinc esperança en un reduït grup. I sé que hi ha gent que té ganes de formar part d'aquesta caterva d’autèntics indignats que calarà foc a les obres de la MAT, als vagons de l'AVE quan arribi tard, o a la seu d'Endesa qualsevol dia d'aquests. Estem cada dia més a prop d'això. L’esperança és el penúltim que es perd.
Follow @vedellconsagrat
Vet aquí la manera correcta de fer les coses quan et toquen els ous. Us penseu que esteu arreglant la societat quan poseu una reclamació a la Renfe? Sou subnormals o què us passa?
Sembla que la gent s'ha acostumat a ser trepitjada, vilipendiada, escanyada. No esteu farts d'esperar el bus tres quarts d'hora al matí? No és indignant que després de pagar quinze euros d'autopista estiguis 27 minuts esperant perquè la puta màquina no va? No és ignominiós anar a pagar una multa al banc i que hi hagi UNA HORA DE CUA?
Seria tan infame que quan em passessin aquestes coses jo agafés un còctel Molotov i li tirés a la cara al director de la sucursal de CaixaBank? Sortiria a la tele, al "Gente" o al "Diario de" i els presentadors dirien cliente harto de esperar le quema la puta cara a un banquero. Algú em culparia? No penseu que després de mi sortirien setanta tios a fer el mateix? El problema és que els redactors de la noticia potser dirien un enajenado ataca a un trabajador mileurista en un cajero. I no és el mateix. Em pregunto com és que no hi ha un grup antisistema (dels de veritat, no aquests trentagenaris de Gràcia que posen contenidors al carrer per veure si frenen la furgoneta dels mossos) que vagi al peatge de La Roca una nit i li cali foc. Sense ferir a ningú. No cal. Et presentes vestit amb americana, corbata i un bidó de gasolina i li dius al tio de la cabina que marxi a prendre pel cul, que li has de calar foc al peatge. Ja veureu com fot el camp.
Cada dia ens passen coses d'aquestes. Coses que demanen foc i destrucció. Et cobren de més a la factura de l'ADSL i la pobra gilipolles de l'altra banda del telèfon es posa de part de l'empresa. Una empresa que la té esclavitzada per 800€ al mes. Arribarà el dia que trucaré per dir que Telefónica són uns fills de la grandíssima puta i la tia d'atenció al client em dirà "tiene razón, son escoria. Voy a dejar este trabajo de mierda ahora mismo"? Ho dubto. La humanitat està rebent just allò que es mereix. Però tinc esperança en un reduït grup. I sé que hi ha gent que té ganes de formar part d'aquesta caterva d’autèntics indignats que calarà foc a les obres de la MAT, als vagons de l'AVE quan arribi tard, o a la seu d'Endesa qualsevol dia d'aquests. Estem cada dia més a prop d'això. L’esperança és el penúltim que es perd.
Follow @vedellconsagrat
