El fet: existeix una ONG anomenada Proyecto Gran Simio que es dedica a (sorpresa) defensar el micos. Entre les seves fites hi ha posar una denuncia a la sèrie "ultimate survivor" perquè "no s'ajusta a la realitat".
Per als que no conegueu aquest excels docu-reality, us poso en antecedents: un senyor anomenat Bear Grylls (la traducció al català seria ós a la parrilla) volta pels llocs més inhòspits del món tractant de sobreviure. En la seva lluita per la supervivència ha fet coses com:
a) Menjar animals en descomposició
b) Refugiar-se del fred dins un camell estil Luke Skywalker
c) Matar serps amb el mètode del "llatigassu"
Ara aquests amants dels micos diuen que aquestes coses no s'han de fer per sobreviure, que no cal maltractar o matar animals per assegurar la supervivència i que, en definitiva, "El último superviviente" és una patranya que ensenya als nostres fills a ser cruels amb els animals. Bé, jo els diria a aquests senyors de Proyecto Gran Simio que, abans de res, se'n vagin a prendre pel cul. I, un cop aclarit això, dir que segurament tenen raó, que en Bear Grylls va amb un crew de 70 persones i que quan el pica un escurçó hi ha un metge que li posa un supositori de voltarén. VAJA UN MARICÓN, estareu pensant. Bé, a mi em sembla molt més maricón i fill de puta anar defensant simis pel món, enviar menjar pels ximpanzés famèlics o posar-li bolquers a un bebè mico perquè faci popó de forma més còmode.
Sempre he pensat que les ONGs són negocis piramidals: hi ha quatre pobres subnormals que estan a la part baixa, demanant signatures a Plaça Catalunya mentre intenten pillar catxo amb algun/a hippie. Després hi ha quatre mònguers per sobre que treballen en un despatx, van amb xancles, bermudes, samarreta de "Los Delincuentes" i tenen un pòster del puto Vicenç Ferrer sobre la cafetera. Aquests se saben el discurs i estan "molt conscienciats". Per sobre d'ells hi ha un director general, també és hippie, però ja va amb pantalons llargs (de lli) i camisa de màniga curta. Aquest no només se sap el discurs, sinó que te'l pot arribar a fer creure. Cobra una bona nòmina i una vegada es va fer una foto amb un nen amb mosques al cap. Per sobre d'aquest hi ha gent que ell no coneix i que, sovint, són senyors de la guerra africans o ianquis que trafiquen amb nens indis i els seus tendres òrgans. Ep, potser m’ho estic inventant tot i no n’hi ha per tant. No sé, parlem-ne.
Per si de cas, penseu en això quan estigueu a punt de donar una pesseta a una ONG: potser esteu alimentant el mal.
Follow @vedellconsagratPer als que no conegueu aquest excels docu-reality, us poso en antecedents: un senyor anomenat Bear Grylls (la traducció al català seria ós a la parrilla) volta pels llocs més inhòspits del món tractant de sobreviure. En la seva lluita per la supervivència ha fet coses com:
a) Menjar animals en descomposició
b) Refugiar-se del fred dins un camell estil Luke Skywalker
c) Matar serps amb el mètode del "llatigassu"
Ara aquests amants dels micos diuen que aquestes coses no s'han de fer per sobreviure, que no cal maltractar o matar animals per assegurar la supervivència i que, en definitiva, "El último superviviente" és una patranya que ensenya als nostres fills a ser cruels amb els animals. Bé, jo els diria a aquests senyors de Proyecto Gran Simio que, abans de res, se'n vagin a prendre pel cul. I, un cop aclarit això, dir que segurament tenen raó, que en Bear Grylls va amb un crew de 70 persones i que quan el pica un escurçó hi ha un metge que li posa un supositori de voltarén. VAJA UN MARICÓN, estareu pensant. Bé, a mi em sembla molt més maricón i fill de puta anar defensant simis pel món, enviar menjar pels ximpanzés famèlics o posar-li bolquers a un bebè mico perquè faci popó de forma més còmode.
Sempre he pensat que les ONGs són negocis piramidals: hi ha quatre pobres subnormals que estan a la part baixa, demanant signatures a Plaça Catalunya mentre intenten pillar catxo amb algun/a hippie. Després hi ha quatre mònguers per sobre que treballen en un despatx, van amb xancles, bermudes, samarreta de "Los Delincuentes" i tenen un pòster del puto Vicenç Ferrer sobre la cafetera. Aquests se saben el discurs i estan "molt conscienciats". Per sobre d'ells hi ha un director general, també és hippie, però ja va amb pantalons llargs (de lli) i camisa de màniga curta. Aquest no només se sap el discurs, sinó que te'l pot arribar a fer creure. Cobra una bona nòmina i una vegada es va fer una foto amb un nen amb mosques al cap. Per sobre d'aquest hi ha gent que ell no coneix i que, sovint, són senyors de la guerra africans o ianquis que trafiquen amb nens indis i els seus tendres òrgans. Ep, potser m’ho estic inventant tot i no n’hi ha per tant. No sé, parlem-ne.
Per si de cas, penseu en això quan estigueu a punt de donar una pesseta a una ONG: potser esteu alimentant el mal.
