En un penós exercici de fanfarroneria i petulància el periodista s'enorgulleix que al Regne Unit no hi ha cap precedent de les característiques de l'accident de Santiago de Compostela en els darrers 14 anys i que "és altament improbable que mai es pugui produir". Topham explica com la xarxa de ferrocarril britànica està formada per un sistema de protecció i alarma (TPWS) que la converteix en la més segura d'Europa:
"Tots els països europeus tenen variants d'aquest sistema d'emergència. Però a Gran Bretanya -malgrat es va considerar una solució interina i de baix cost després de l'accident de Ladbroke Grove on van morir 31 persones- el sistema ha demostrat ser molt efectiu. Els transmissors s'han instal·lat en 20.000 punts negres: abans de cada andana i a les vies -en previsió d'un revolt on els límits de velocitat s'han de reduir de forma considerable-, si el tren va massa ràpid, aquest frena automàticament, vulgui o no el maquinista".
L'articulista va més enllà i explica com el darrer descarrilament sofert el 2007 a Grayrigg "només" hi va morir una persona. Topham apunta que el motiu és perquè mentre a Espanya es construeixen murs de formigó, "que a Santiago han provocat nombroses víctimes mortals", al Regne Unit "posem terraplens" la qual cosa "manté els combois intactes", apunta amb orgull. El que interessadament obvia l'autor és que l'accident de Grayrigg va tenir lloc al mig d'un camp, mentre que el de Santiago fou en ple nucli urbà.
El redactor només fa una crítica al seu sistema ferroviari: els 6.500 passos a nivell repartits per tot el territori. Tanmateix, al seu entendre aquest és un mal secundari, ja que els únics accidents que es registren són entre turismes i vianants que moren atropellats, no pas per la implicació dels combois. A partir d'aquí desglossa una lletania sobre controls aleatoris d'alcoholèmia a maquinistes i funcionaris, inversions massives en infraestructures, tests de fatiga a les vies, nous sistemes de seguretat i un llarg etcètera.
Darrerament la crítica als mitjans pel seu sensacionalisme i utilització del dolor de les víctimes en l'accident de Santiago està a l'ordre del dia. A aquest fet també caldrà sumar a partir d'avui la utilització que es fa del desastre per a defensar un model ferroviari aliè.
No és de rebut aprofitar una catàstrofe com la viscuda a Espanya per vanagloriar-se de les bondats que hom té a casa seva, encara que sigui per tal de tranquil·litzar als seus usuaris.
Segueix a @Estarriola
