Cada dia posem la televisió per veure els problemes de la crisi econòmica, la mort de centenars de persones als conflictes actius arreu del món i, de retruc, escoltar una colla de polítics que dia rere dia ens fan perdre la confiança en pràcticament tot el que existeix. Els éssers humans ens hem transformat en persones cada vegada més egoistes, egòlatres, individualistes i que no fem més que mirar-nos el melic.
Aquest matí, passejant per Girona, m'he trobat amb un cartell prop de l'estació de Renfe. El seu aspecte rudimentari i el títol m'ha cridat l'atenció. Hi posava; "No et conec! Et busco!". A quí? A mi? No pot ser. Efectivament, a mi no em buscava. Disto molt de ser un home tatuat amb una estrella de cinc puntes en un braç i la Marilyn Monroe a l'altre (per molt aficionat al cinema que sigui).
El text segueix amb una àmplia descripció de la noia que, pel que semblaria a nivell d'estereotips, estan fets l'un per l'altre. Sorprenentment es van mirar durant deu minuts i cap dels dos va fer un sol moviment per parlar-se ni presentar-se. Això sí, el noi al marxar va dir adéu molt educadament.
Ara ella ha iniciat una creuada per Girona omplint la zona propera a l'estació de cartells narrant aquesta història per trobar al seu amor a primera vista. A mi em sorgeixen un seguit de dubtes. Potser ell no estava realment interessat en aquesta persona (jo sovint m'he quedat observant algú simplement perquè em resultava hom "difícil" de mirar). Qui sap si aquest noi/home està casat o té una parella que el satisfà profundament a tots els nivells. Podria fins i tot ser que l'amant desconegut fos homosexual.
Tots aquests són motius suficients com perquè jo no tingues mai el valor de penjar cartells com aquest per tot Girona ni crear un correu electrònic esperant notícies seves. Ara bé, qui no arrisca, no pispa. Així doncs, des d'aquest modest espai vull contribuir a ampliar la recerca de l'home misteriós. Ets tu? Estàs llegit això? Doncs no la facis patir més i envia-li un correu a 28juliol2012@gmail.com (!!)
Aquest matí, passejant per Girona, m'he trobat amb un cartell prop de l'estació de Renfe. El seu aspecte rudimentari i el títol m'ha cridat l'atenció. Hi posava; "No et conec! Et busco!". A quí? A mi? No pot ser. Efectivament, a mi no em buscava. Disto molt de ser un home tatuat amb una estrella de cinc puntes en un braç i la Marilyn Monroe a l'altre (per molt aficionat al cinema que sigui).
El text segueix amb una àmplia descripció de la noia que, pel que semblaria a nivell d'estereotips, estan fets l'un per l'altre. Sorprenentment es van mirar durant deu minuts i cap dels dos va fer un sol moviment per parlar-se ni presentar-se. Això sí, el noi al marxar va dir adéu molt educadament.
Ara ella ha iniciat una creuada per Girona omplint la zona propera a l'estació de cartells narrant aquesta història per trobar al seu amor a primera vista. A mi em sorgeixen un seguit de dubtes. Potser ell no estava realment interessat en aquesta persona (jo sovint m'he quedat observant algú simplement perquè em resultava hom "difícil" de mirar). Qui sap si aquest noi/home està casat o té una parella que el satisfà profundament a tots els nivells. Podria fins i tot ser que l'amant desconegut fos homosexual.
Tots aquests són motius suficients com perquè jo no tingues mai el valor de penjar cartells com aquest per tot Girona ni crear un correu electrònic esperant notícies seves. Ara bé, qui no arrisca, no pispa. Així doncs, des d'aquest modest espai vull contribuir a ampliar la recerca de l'home misteriós. Ets tu? Estàs llegit això? Doncs no la facis patir més i envia-li un correu a 28juliol2012@gmail.com (!!)
