Una gala dels Oscars entre enemics

Diré d'entrada que em sembla perfecte que es facin espectacles a teatres de Barcelona en castellà. Dit això, comentaré la meva experiència d'ahir a la nit al Teatre Alexandra de Barcelona on el programa "Visto lo Visto" va emetre la 84ena gala dels Oscars en directe. En un principi la nit prometia una vetllada plena d'humor i cinema que ens havia de mantenir a tots desperts, contents i excitats... a tots menys a mi. Quina va ser la meva sorpresa al observar com un grup de mònguers (gràcies Jair Domínguez per l'expressió) s'enfilaven damunt l'escenari per fer de tot menys parlar de cinema. 

Des de les onze de la nit (l'acte va començar amb 50 minuts de retard) fins a dos quarts de tres de la matinada un reguitzell de persones (o personatges) insofribles amb sobrenoms dignes de parvulari, van fer riure a les gairebé 500 persones agrupades a la platea. El principal problema, que ja vaig denunciar en una piulada, és que empraven un humor molt afí amb el que es destil·lava durant el franquisme. Amb tot, el primer a començar la festa dels despropòsits fou un tal Toni Cruz, que segons ell seria "Tom Cruise" en anglès.

El seu monòleg va ser un atac directe al català que va ser rebut amb rialles i aplaudiments per part de tot el públic. Un fragment de la seva intervenció deia així:

"Os dais cuenta que hoy en dia piden el catalàn para cualquier trabajo? En todas partes te piden el nivel C, incluso en trabajos impensables como guardia forestal. Os imaginais? Ui, mira, un ardill!", va dir per més tard afegir: "también los obreros de la construcción necessitan el nivel C para poder lanzar piropos del estilo 'Amb eixe cul tan bonic deus cagar mel i mató'".

Tota la seva intervenció va ser una orgia espanyolista rebuda amb alegria pels presents. No contents amb això posteriorment va pujar a l'escenari un imitador barat de Pepe Rubianes anomenat Dani Pérez. No només anava vestit igual, si no que es movia i parlava de la mateixa manera, en copiava les onomatopeies i puntualment seguia gags del desaparegut monologuista. No em sorprendria gens que Carmen Rubianes li interposés una demanda i menys després de les seves declaracions a '8 al dia' de Josep Cuní.

Per desgràcia es van succeir més actuacions damunt l'escenari, totes prenent com a referència l'humor de "caca, culo, pedo, pis" que tanta gràcia ens feia quan teníem 10 anys.

Afortunadament la gala va donar inici i la van projectar amb l'àudio original en anglès. Per fi em vaig poder relaxar i gaudir de la cerimònia fins al final ja que *OH WAIT*! Després del primer tall a publicitat un "cantautor" de nom 'El niño de la hipoteca' va pujar a l'escenari per interrompre la gala amb la seva "música enginyosa" i comentar en directe com eren de grans els pits de la Jennifer Lopez. Per a més INRI, els organitzadors van copsar el nivell d'anglès entre els presents a la sala i van decidir canviar l'àudio a la versió doblada pels traductors de Canal +, que com sabeu destaquen per ser els pitjors de la història.

Per tot això, i perquè no tenia ganes de patir una embòlia davant de 500 persones, vaig marxar a casa amb la cua entre cames. Una llàstima.