La vida és una merda. Així, sense més. Cada dia moren persones de fam, milers de dones són maltractades, joves pateixen leucèmia i molts altres es queden sense pares des de ben petits. L'ésser humà té una capacitat de superació encomiable fruit de l'evolució de l'espècie. Malauradament també és capaç d'enfonsar-se davant la més petita adversitat.
El que avui escric és una oda a totes les persones febles. Aquella gent que plora quan veu un anunci com el d'Iberia, o que s'emociona escoltant cançons sobre parelles que es trenquen. Tots ells mereixen que no se'ls miri com si fossin bèsties estranyes, desplaçades, incapaces de sobreviure a la societat d'avui en dia. No és un crim ser sensible però tampoc una benedicció, certament.
Diuen que els homes no han de plorar. Per què? També és habitual que les persones fortes tirin de tòpics davant un contratemps per animar hom feble: "va, home, hi ha molt de peix al mar", "no et mereixia", "millor estar sol que mal acompanyat", "no li ho tinguis en compte, és pel teu bé, a la llarga te n'adonaràs".... i així em podria allargar tot el dia. Habitants de la terra forts i valents, heu de saber que aquestes frases no serveixen. No són consol. En moments de tristor, depressió, melancolia i pèrdua el que es necessita és comprensió.
Habitants febles, sóc un de vosaltres i, avui, us entenc més que mai.
El que avui escric és una oda a totes les persones febles. Aquella gent que plora quan veu un anunci com el d'Iberia, o que s'emociona escoltant cançons sobre parelles que es trenquen. Tots ells mereixen que no se'ls miri com si fossin bèsties estranyes, desplaçades, incapaces de sobreviure a la societat d'avui en dia. No és un crim ser sensible però tampoc una benedicció, certament.
Diuen que els homes no han de plorar. Per què? També és habitual que les persones fortes tirin de tòpics davant un contratemps per animar hom feble: "va, home, hi ha molt de peix al mar", "no et mereixia", "millor estar sol que mal acompanyat", "no li ho tinguis en compte, és pel teu bé, a la llarga te n'adonaràs".... i així em podria allargar tot el dia. Habitants de la terra forts i valents, heu de saber que aquestes frases no serveixen. No són consol. En moments de tristor, depressió, melancolia i pèrdua el que es necessita és comprensió.
Habitants febles, sóc un de vosaltres i, avui, us entenc més que mai.
