Entre les moltes campanyes que l’espanyolisme resident ha anat cuinant contra el dret dels ciutadans de Catalunya a decidir sobre el seu futur, a saber la del seny orquestrada pel senyor Oliu (B. Sabadell), la de la por del senyor Lara i el grup Planeta, la d’aigualir del Comte de Godó i la seva caverna, tant la de blanc sobre negre, com la que s’emet per TDT; en destaca una altra, no per original, sinó pel fet de ser la darrera. Aquesta última ve presidida per un terme molt nostrat. El de la moderació.
Els qui s’identifiquen com a moderats, semblen atribuir-se la condició d’ arbitres entre aquells que aspiren a la independència de Catalunya i aquells que no volen sentir a parlar, ja no de tal aspiració, sinó d’un encaix diferent de la nostra nació dins l’estat espanyol que no sigui en peu d’igualtat amb la resta dels territoris, artificials i artificiosos que han anat construint en ares a la doctrina felipista del “café para todos”.
Crec que és evident que, en aquest debat, es parteix d’un axioma fals. Així, entenc que es pot ser moderat respecte d’un posicionament ideològic o fins hi tot nacionalista. Ara bé, es pot ser un independentista moderat? O un unionista moderat? La pròpia moderació respecte de la solució del problema, ens condueix a concloure que la proposta parteix de l’unionisme i només n’hem de veure la procedència.
Son moltes les notícies relatives al fet que les "elits" del nostre país, l’anomenat “lobby del pont aeri” (integrat no només per catalans, sinó també per espanyols que treuen profit de la gestió de les nostres infraestructures i la inversió en obra pública); s'estan mobilitzant per evitar el xoc Rajoy-Mas o millor dit España-Catalunya. Aquests moviments només obeeixen a la necessitat d'alguns de vetllar pels seus inconfessables interessos. Son els que no només han tolerat, sinó que han col·laborat de manera necessària per a que el nostre país hagi patit com cap altre l'espoli cultural i econòmic que ve suportant. I tot això perquè? doncs per una participació a títol personal i familiar en el negoci. Aquests, tots aquests, que de ben segur s'han fet socis d'Òmnium cultural, son del Barça i van a missa cada diumenge, no només per tranquil·litzar la seva mala consciència, sinó per enganyar a la resta dels ciutadans catalans, víctimes de la seva traïció, son els que volen, en reunions de despatx i mitjançant nous acords inconfessables, furtar el dret a la ciutadania d' expressar quin és el seu desig. Furtar novament el dret a la expressió de la sobirania popular. No només estan escandalitzats, estan temorosos d’expressions com la Via Catalana. On hem anat a parar! La gentussa vol decidir! Doncs si senyors, volem decidir i aquesta onada és tan forta, que s'endurà per davant tots aquells que creuen que poden seguir enganyant, oprimint i lucrant-se sota el paraigües d'Espriu, Messi i la Moreneta.
Moderats o interessats?
