Sóc mestra de professió i podria dir també per vocació. M’agrada el que faig i l’enriquiment personal que això m’aporta. Una mestra ensenya i aprèn a l’hora i ajuda a marcar el camí a futures generacions.
Amb tot, voldria centrar aquest article en les diferents visions d’educació, de país en país i d’escola en escola. He treballat a diferents escoles de la demarcació de Girona al mateix temps que a Suècia, Xina i Kuwait. Diferències? Si! Semblances? També!
Tot i que cal tenir molt present els diferents sistemes educatius característics de cada país, es podria dir també, que cada escola es tot un mon. Cada dia a l’escola es un nou dia, noves aventures, noves temàtiques, nous aprenentatges... Cada mestra te una filosofia d’educació, uns ideals, tot i que un ha de ser flexible i adaptar-se a l’escola, ja que cada una te la seva pròpia metodologia.
El fet de ser mestra substituta i anar d’escola en escola, m’ha fet adonar que es el dia a dia a les aules que et fa aprendre i créixer al mateix temps. He treballat en escoles on treballen per projectes, on els llibres gairebé no hi son presents, on els alumnes treballen en grups. Altres escoles on tot el que fan esta basat en el que diu el llibre de text, altres on la creativitat esta molt present, on es potencia la capacitat d’anar mes enllà, altres on la tecnologia es l’eina d’aprenentatge. Amb tot, on he percebut la gran diferencia es entre l’escola on vaig estar a la Xina i on em trobo actualment, a Kuwait.
L’escola xinesa on vaig treballar, bàsicament es centrava en creativitat i l’exercici físic, sent les àrees principals, musica -dansa, educació física i art, deixant als alumnes explorar i crear. Tal i com es fa esment en un dels meus llibres preferits “L’Element” de Ken Robinson, L'element és el punt en què el talent natural compleixi passió personal. La diversitat de la intel•ligència, el poder de la imaginació i la creativitat, i la importància del compromís amb les nostres pròpies capacitats. Es nostra la imperiosa necessitat de millorar la creativitat i la innovació per pensar diferent sobre els recursos humans i la imaginació. Els nens duien a terme projectes en grup, tenien la llibertat de crear i explicar les seves creacions als demes, donant sentit real a allò que duien a terme. Eren alumnes de 5 anys totalment autònoms i responsables Durant tot el temps que vaig estar allà no vaig percebre cap problema de comportament. Serà per que estaven motivats? O simplement per la pròpia cultura?
Actualment a l’escola de Kuwait, he passat de blanc a negre deixant de banda la creativitat, les cançons, els projectes, el treball en grup, per dur a terme activitats marcades, amb un munt de llibres de text, amb deures diaris. Comencen les classes a les 7 del mati i es pleguen a dos quarts de 3. Durant tot aquest temps, nomes hi ha un quart d’hora per esmorzar, mengen a la classe i no tenen pati i 40 minuts a l’hora de dinar, dels quals 20 minuts son per anar al pati i 20 minuts son per estar a la classe i dinar. Fan assignatura rera assignatura sense parar. 6 períodes de mates a la setmana, 12 períodes de llengua, a part de les assignatures d’ islam, aràbic, quran, piscina, educació física, art, informàtica, fast forward (es un programa d’ordinador per reforçar les mates i la llengua), ciències naturals i ciències socials.
La meva tasca es de tutora de primer, amb 24 nenes a la classe. Fent les assignatures de Mates, Angles, Ciències, i Biblioteca. L’horari de treball es de 7 a 3 i les classes varien depèn el dia, amb un total de 25 períodes de classe a la setmana. El grup de primer es de 9 línies, es a dir, 9 classes de primer de 24 alumnes per grup. Tots seguim la mateixa programació, Cada setmana un mestra del grup es l’encarregat de fer la programació de totes les assignatures i tots seguim el mateix pla.
Amb les meves percepcions, m'atreveixo a afirmar que no hi ha una millor manera de fer, sinó bàsicament diferent. Del que es tracta es que els alumnes aprenguin.
Amb tot, voldria centrar aquest article en les diferents visions d’educació, de país en país i d’escola en escola. He treballat a diferents escoles de la demarcació de Girona al mateix temps que a Suècia, Xina i Kuwait. Diferències? Si! Semblances? També!
Tot i que cal tenir molt present els diferents sistemes educatius característics de cada país, es podria dir també, que cada escola es tot un mon. Cada dia a l’escola es un nou dia, noves aventures, noves temàtiques, nous aprenentatges... Cada mestra te una filosofia d’educació, uns ideals, tot i que un ha de ser flexible i adaptar-se a l’escola, ja que cada una te la seva pròpia metodologia.
El fet de ser mestra substituta i anar d’escola en escola, m’ha fet adonar que es el dia a dia a les aules que et fa aprendre i créixer al mateix temps. He treballat en escoles on treballen per projectes, on els llibres gairebé no hi son presents, on els alumnes treballen en grups. Altres escoles on tot el que fan esta basat en el que diu el llibre de text, altres on la creativitat esta molt present, on es potencia la capacitat d’anar mes enllà, altres on la tecnologia es l’eina d’aprenentatge. Amb tot, on he percebut la gran diferencia es entre l’escola on vaig estar a la Xina i on em trobo actualment, a Kuwait.
L’escola xinesa on vaig treballar, bàsicament es centrava en creativitat i l’exercici físic, sent les àrees principals, musica -dansa, educació física i art, deixant als alumnes explorar i crear. Tal i com es fa esment en un dels meus llibres preferits “L’Element” de Ken Robinson, L'element és el punt en què el talent natural compleixi passió personal. La diversitat de la intel•ligència, el poder de la imaginació i la creativitat, i la importància del compromís amb les nostres pròpies capacitats. Es nostra la imperiosa necessitat de millorar la creativitat i la innovació per pensar diferent sobre els recursos humans i la imaginació. Els nens duien a terme projectes en grup, tenien la llibertat de crear i explicar les seves creacions als demes, donant sentit real a allò que duien a terme. Eren alumnes de 5 anys totalment autònoms i responsables Durant tot el temps que vaig estar allà no vaig percebre cap problema de comportament. Serà per que estaven motivats? O simplement per la pròpia cultura?
Actualment a l’escola de Kuwait, he passat de blanc a negre deixant de banda la creativitat, les cançons, els projectes, el treball en grup, per dur a terme activitats marcades, amb un munt de llibres de text, amb deures diaris. Comencen les classes a les 7 del mati i es pleguen a dos quarts de 3. Durant tot aquest temps, nomes hi ha un quart d’hora per esmorzar, mengen a la classe i no tenen pati i 40 minuts a l’hora de dinar, dels quals 20 minuts son per anar al pati i 20 minuts son per estar a la classe i dinar. Fan assignatura rera assignatura sense parar. 6 períodes de mates a la setmana, 12 períodes de llengua, a part de les assignatures d’ islam, aràbic, quran, piscina, educació física, art, informàtica, fast forward (es un programa d’ordinador per reforçar les mates i la llengua), ciències naturals i ciències socials.
La meva tasca es de tutora de primer, amb 24 nenes a la classe. Fent les assignatures de Mates, Angles, Ciències, i Biblioteca. L’horari de treball es de 7 a 3 i les classes varien depèn el dia, amb un total de 25 períodes de classe a la setmana. El grup de primer es de 9 línies, es a dir, 9 classes de primer de 24 alumnes per grup. Tots seguim la mateixa programació, Cada setmana un mestra del grup es l’encarregat de fer la programació de totes les assignatures i tots seguim el mateix pla.
Amb les meves percepcions, m'atreveixo a afirmar que no hi ha una millor manera de fer, sinó bàsicament diferent. Del que es tracta es que els alumnes aprenguin.
