Tot i els pocs dies que porto a la Xina, el meu temps ha estat ple d’experiències interessants. He pogut
plasmar de primera mà algunes de les idees que ja tenia abans de venir, a la vegada que adonar-me de les diferències culturals i les semblances entre la gent de tot el món.
A vegades em dóna la sensació d’estar en un món irreal, on tot és possible. Per menys de dos euros pots dinar i quedar ben satisfet, anar d’una punta a l’altra de la ciutat en taxi i costar-te “quatre duros”. Anar als parcs, això es tot un món, i no parlem del trafic. Visc amb una família xinesa, on només em puc comunicar una mica en anglès amb els nens, amb la resta de la família no. Tot i que tots posem de la nostra part a vegades resulta una mica dificultós el no poder-te expresser, l’intentar utilitzar gestos i que no els entenguin. L’altre dia parlava i deia el numero nou, aixo si que se com es diu en xinès, però com que aquesta llengua està basada en tons i la meva pronunciació no és prou bona, vaig intentar ensenyar nou dits de la mà i tampoc hi havia maneres. Resulta que ells per comptar els numerous posen els dits completament diferent (amb l’ho fàcil que és comptar els dits d’un en un, vaig pensar). Quan vas a viure a un altre país del primer que sovint es parla és del xoc cultural, però per a mi, sens dubte el més difícil és la barrera de llenguatge.
Si algú decideix anar a la Xina per una temporada, que es posi les piles i comenci aprendre el xinès, sinó i mai millor dit, tot et sona a “Xino”.
A vegades em dóna la sensació d’estar en un món irreal, on tot és possible. Per menys de dos euros pots dinar i quedar ben satisfet, anar d’una punta a l’altra de la ciutat en taxi i costar-te “quatre duros”. Anar als parcs, això es tot un món, i no parlem del trafic. Visc amb una família xinesa, on només em puc comunicar una mica en anglès amb els nens, amb la resta de la família no. Tot i que tots posem de la nostra part a vegades resulta una mica dificultós el no poder-te expresser, l’intentar utilitzar gestos i que no els entenguin. L’altre dia parlava i deia el numero nou, aixo si que se com es diu en xinès, però com que aquesta llengua està basada en tons i la meva pronunciació no és prou bona, vaig intentar ensenyar nou dits de la mà i tampoc hi havia maneres. Resulta que ells per comptar els numerous posen els dits completament diferent (amb l’ho fàcil que és comptar els dits d’un en un, vaig pensar). Quan vas a viure a un altre país del primer que sovint es parla és del xoc cultural, però per a mi, sens dubte el més difícil és la barrera de llenguatge.
Si algú decideix anar a la Xina per una temporada, que es posi les piles i comenci aprendre el xinès, sinó i mai millor dit, tot et sona a “Xino”.
