Tinc la sensació que molts ens trobem entre dues indignacions en aquesta històrica jornada del 15 d’octubre. Per una banda indignació pel tema Companys, a qui, 71 anys després, no han anul.lat la pena de mort. Però també per la nostra situació política i econòmica en un dia que els indignats han tornat als carrers. Què tenim? Tenim 700.00 aturats i un 23% de pobresa (només al Principat). A Girona portem temps molt per sobre dels 50.000. Tenim un de cada 4 nens catalans en la perifèria de la pobresa o plenament instal.lats en ella. Tenim un 30% de fracàs escolar. Però en què hi reaccionen els partits majoritaris més enllà de les retallades? És escandalós saber que la ministra Chacón acaba d'invertir una milionada en material de guerra. Ho tindrà en compte algú?
El moviment dels indignats és, en part, la lògica conseqüència d'un món en què els partits majoritaris no són altra cosa que peons al servei dels mercats, els bancs, l'espoli fiscal i l'Espanya constitucional. No s’hi volen enfrontar per res del món. D'invertir el sentit de tota aquesta funesta màquina i d'aconseguir la independència de la nostra nació depèn el nostre futur. No ens podem quedar en la indignació. Hem de passar a l’acció.
El moviment dels indignats és, en part, la lògica conseqüència d'un món en què els partits majoritaris no són altra cosa que peons al servei dels mercats, els bancs, l'espoli fiscal i l'Espanya constitucional. No s’hi volen enfrontar per res del món. D'invertir el sentit de tota aquesta funesta màquina i d'aconseguir la independència de la nostra nació depèn el nostre futur. No ens podem quedar en la indignació. Hem de passar a l’acció.
