I ara què, senyor alcalde?

S'ha acomplert la profecia!!
Aquella que tots sabíem però que alguns -ves a saber per què- s'entestaven a negar: No hi ha pressupost per al soterrament del tren convencional de Girona.

Acostumats als "PLANS B" a què ens té avesats CyU -si en el cas de L'Eurovegas es treu de la màniga el BarcelonaWorld (que espero que algun dia expliquin com es pot hipotecar el territori d'esquenes als ciutadans i voler que els aplaudim la gràcia); i si en el bodevil del concert econòmic ara ens volen fer creure que a independentistes no els guanya ningú (quan tots sabem que per repetir en petit el nyap d'estat espanyol no ens cal anar per lliure: si no som capaços de construir un model d'estat diferent, basat en les persones i no en el capital -d'uns pocs-, haurem perdut un valuós tren)-, acostumats, deia, als seus plans B, sobta que no en tinguin cap per a la gran pífia del projecte ferroviari de Girona.

Ara que els "dolentots"de Madrid ens han escopit oficialment a la cara. Ara que la senyora Veray ens ha demostrat que ni "pincha ni corta", ni aquí ni allà, i que el PSC de Girona "vol i dol" per fotre als que manen sense assumir la responsabilitat de quan manaven i fotien a tots els que podien... ara, senyors, no hi ha calers!
I resulta que estaven tan obsessionats a fer-nos creure el que no hi havia, a voler-nos fer creure en qui no calia... que ningú havia pensat en el cas que realment el tren convencional acabés formant part del nostre paisatge ("skyline" a la Girona10) durant una colla d'anys.

Els compromisos del consistori -com que ni se'ls creien, ni creien capaços als de Madrid- seran una nova decepció per als veïns dels barris afectats...
Perquè en època de crisi, els gironins de bé (els de la postal) podran entendre que la situació ha superat les expectatives inicials i sabran "perdonar" els inútils que no van preveure ni la crisi ni la "traïció" de Foment.
Perquè l'excusa de la crisi econòmica i la de confiança en els -i dels- que ens ho han de pagar encara que no hi vulguem ser ens condemna a un enpantanagament que fa temps que ens temem i que no per molt negat deixarà de ser una realitat!! Perquè els veïns més afectats exigirem, reclamarem i -potser- aconseguirem les indemnitzacions i compensacions que Adif ens ha negat aquests quatre anys (fins ara amb la complicitat necessària per omissió del consistori). I tot i que ens ho haurem de fer sols, posarem com a primer punt de la llista de greuges la necessitat que l'ajuntament es posi d'un cop -i clarament- al capdavant de les nostres reivindicacions.
Perquè a hores d'ara encara no hi ha l’Oficina Municipal d'Atenció als Afectats -recullo la proposta de l'associació de comerciants del sector Dominiques de fer-la en algun dels locals que han quedat buits al barri!- ni cap intenció de promoure-la, ni d’explicar el dret de cada veí i comerciant a fer-ne ús per denunciar tots els abusos que hem patit i demanar responsabilitats a qui n'ha tingut.

Ens poden tombar totes les mocions que vulguin!
Ningú ens farà deixar de creure que aquest és un projecte en el que cal fer participar a tots els gironins.
És molt important informar-nos i escoltar la veu de tots... No s'espantin. Al procés informatiu ho podrem explicar tot...tot!! però tots!!

Però ens permetran que, davant l'evidència que l'estratègia torni a ser el "qui dia passa, any empeny!" i que els "gironins de bé" pensin que "de moment, tranquils" (30 anys de vici són molts anys!) ... nosaltres ens posem a treballar per recuperar, de veritat, el que mai ens havien d'haver pres: la llibertat de poder decidir!