Que tothom busqui el qualificatiu que més li plagui per definir al personatge (jo em reservaré el dret de fer-ho pel molt respecte que tinc pels lectors i a la meva persona), però s’ha de tenir barra per dir, el dia abans de venir a Girona, que potser caldrà augmentar els impostos per pagar el luxe que representa la inversió en el TAV.
Intento escriure les sensacions que m’ha provocat l’acte d’avui, i acabo proposant-vos de tornar a llegir l’escrit que vaig fer en motiu del primer cale de la Inunda al setembre passat!
Res no ha canviat.
Tots parlen de xifres que maregen, de dades macroeconòmiques, de mercaderies i milers de viatgers, de "corredors", dels desitjos d’Europa... Ningú ha parlat dels veïns que suportem les obres! Ningú ha fet cap referència als maldecaps i afectacions que hem patit, que estem patint i que patirem... I, és clar, ningú ha parlat de les petites xifres que reclamem i exigim (compensacions i indemnitzacions) , de les nostres economies (afectades per anys d'incomoditats!), dels nostres carrers i Parcs perduts ni de les nostres il.lusions (que s'allunyen amb la velocitat del TAV cap a les boires de la indefinició d'un convencional que no arriba i una estació intermodal impossible!) ...
Tots parlen de xifres que maregen, de dades macroeconòmiques, de mercaderies i milers de viatgers, de "corredors", dels desitjos d’Europa... Ningú ha parlat dels veïns que suportem les obres! Ningú ha fet cap referència als maldecaps i afectacions que hem patit, que estem patint i que patirem... I, és clar, ningú ha parlat de les petites xifres que reclamem i exigim (compensacions i indemnitzacions) , de les nostres economies (afectades per anys d'incomoditats!), dels nostres carrers i Parcs perduts ni de les nostres il.lusions (que s'allunyen amb la velocitat del TAV cap a les boires de la indefinició d'un convencional que no arriba i una estació intermodal impossible!) ...
I “L’hora dels ministres” (09.45h) no convida al poble a les alegries que es donen! Dels prop de cent VIP’s (ells es tenen per importants i són la claca necessària per a una nova operació de servilisme) que hi devia haver (el de l’entrada ens diu “són los que pagan la obra” i ens mira amb cara d’imbècil quan li diem que “la pagamos todos nosotros!”), nosaltres (els mindundis) erem els tres únics desesperats que hem pagat ( amb hores de feina o dies personals) per ser-hi!
Aquest cop, l’alcalde Puigdemont ha estat valent en recordar, de nou, els compromisos presos amb el tren convencional, però en Blanco (gat vell en alguns moments i gata maula en la resta) ni s’ha molestat a contestar el que, segur que sap i segur que no ens agradarà sentir.
Quan marxava l’he cridat respectuosament per preguntar-li si sabia quants anys més de paciència hauriem de tenir els veïns dels barris afectats... Els seus goril·les saben fer bé la feina, però estic segur que m’ha sentit...
Un consell: tota la parafernàlia que han preparat avui per als “que lo pagan” (pressumptament) podrien deixar-ho per a que els “que lo usan” (pressumptament) puguem admirar un obra immensa que, no per molesta ( i el temps dirà si inútil), es pot negar que és impressionant i espectacular!
Potser fer-la propera i accessible ens ajudaria a “prendre’ns la píndola!” ("Amb una mica de sucre, la píndola prendràs! La píndola prendràs!" -Mary Poppyns-)
Potser fer-la propera i accessible ens ajudaria a “prendre’ns la píndola!” ("Amb una mica de sucre, la píndola prendràs! La píndola prendràs!" -Mary Poppyns-)
