Les 'estadístiques' converteixen la realitat en 'sensacions'

Ha estat una setmana dura.
 
Jo només vaig posar un comentari al Facebook fent-me ressò del correu que acabava de rebre d'una veïna on m'explicava que havien entrat a robar a l'estanc de la plaça i, tres dies després, a la casa del costat. En menys d'un mes, els lladres havien 'visitat' quatre cases pràcticament seguides.
 
Del meu comentari, 'onada de robatoris a Sant Narcís! Els veïns i comerços de la plaça Assumpció estan espantats per tants robatoris nocturns seguits i emprenyats per tanta impunitat',  se n'han fet ressò els dos diaris escrits de la ciutat i algunes emissores de ràdio. Tots, complint escrupolosament amb el precepte periodístic de 'contrastar' les parts.
Jo aprofito la col·laboració amb AraGirona.cat per demanar a 'les parts' (regidora, la Policia) que no tornin a 'tirar pilotes fora'… perquè els fets són aquests, els agradi o no:
 
Fet objectiu (que és el que explica la veïna al correu): dues cases en quatre dies, quatre en un mes! (en una sola plaça!) Se m'en refot si són una o dues més que l'estiu passat!!

Fet objectiu (que la policia té a les seves bases de dades): un determinat nombre de furts i de robatoris als  cotxes (121 al juny i 49 la primera quinzena d'agost) i la certesa (reconeguda per les mateixes fonts) que no es denuncien tots els casos. Se m'en refot si són més o menys que fa dos mesos o si alguns, en realitat, només són intents o vidres trencats.
 
Al barri de Sant Narcís no tenim la 'sensació' (en paraules dels responsables de seguretat la darrera reunió que vam tenir) que hi ha més o menys robatoris que l'any passat o que tres setmanes erera, per molt que les estadístiques diguin el que volen que diguin... a Sant Narcís (com a tants barris i carrers de Girona) podem tenir, en qualsevol moment, carrer i dia, la mala sort de patir un robatori, una estrebada, un trencament al vidre del cotxe o que ens entrin al comerç o a casa (fins i tot amb nosaltres a dins!!). Dir això no és crear alarmisme, és constatar una realitat que malgrat fer temps que denunciem, la desídia dels qui han de prendre decisions, augmenta cada mes.
 
Fa temps que ens reunim amb els responsables de seguretat, en parlem, exposem les nostres propostes i escoltem les seves excuses. Però els robatoris només paren amb una presència policial constant, (és curiós, aquesta classe l'entenen prou bé quan parlem de reduir el córrer  massa o aparcar indegudament amb més multes), propera i accessible  i la presència policial només s'aconsegueix amb més efectius, més pressupost, altres prioritats... la resta, és fer bullir l'olla.
 
Que trist si els nostres governants han de fer la seva feina només en funció del soroll mediàtic que som capaços fer (en aquest cas haurem d'agrair que 'el nostre problema' hagi vessat el got sense haver de compartir protagonismes), i no del absolut convenciment que són al nostre servei i que no ens queixem per molestar sinó per ajudar a millorar.
 
Ara mateix he rebut una trucada d'un altre veí que m'informa d'un nou robatori. En ple dia! s'hi a topat de cares la mestressa que tornava a casa... ni  a ella, ni a la família, ni als amics i veïns no ens valdran les 'conclusions' de les estadístiques.

No, si tenim la total seguretat que no són reals i que ells ho saben!