Fa uns dies vaig estar amb uns músics que presentaven un projecte escrit i em van demanar que em mirés el seu projecte per a donar-los una opinió. Tot i l’ànim professional del projecte i la aparent bona preparació dels que l’integraven em va copsar molt que al moment de pressupostar la feina cap d’ells tingués assignats uns honoraris, ni tant sols per les hores d’estudi que comportava la producció del projecte.
De seguida vaig preguntar-los sobre la qüestió, i em van respondre que ells no es volíen “lucrar” amb el projecte, i que es divertien molt fent música i passant hores a l’estudi. Tot parat amb la resposta de seguida vaig replicar: per una banda, que entre el lucre i la supervivència hi ha un bon tros de camí, i que per tant fer les coses sense ànim de lucrar-se amb elles no vol dir que no al fer una feina un no n’hagi de rebre remuneració.
Pel que fa a la segona qüestió, vaig dir-los que el proper dia que hagués de portar el cotxe al taller em buscaria un que fos regentat per algú a qui li apassioni la feina de mecànic, i que li proposaria que com que ell es diverteix molt fent la seva feina potser no caldria que me la cobrés, tant per tant s’haurà passat unes bones i agradables hores remenant, buscant solucions i responent a preguntes que l’avaria li proporcionés.
Jo no sé que li passa a la gent, tant a molta de la que treballa en el sector de la cultura com a massa de la que la gaudeix, que encara no ha entès que dedicar-se a la creació sigui en l’àmbit que sigui, és una feina que pot ser valorada econòmicament. No entenc que no s’entengui que això no representa cap vergonya, molt al contrari, sí es vergonyós que moltes administracions públiques que van des de l’àmbit local fins al nacional estan passant per alt aquesta qüestió. Si a banda, el creador es passa les seves hores de feina gaudint com una mala cosa, doncs sort que en té, oi?
