L'altre dia mentre parlava a RAC1 al programa "Versió Càmping" (per cert, cada dimecres entre les sis i les set de la tarda al llarg de l'agost faig una secció setmanal), em vaig adonar com les noves tecnologies et poden millorar, ajudar i alegrar la vida o bé te la poden fotre ben fotuda! M'explico. Vaig pensar que si dic una bestiesa al llarg d'una entrevista telefònica, primer ja no puc tornar enrere, directament s'escolta en directe i, en segon lloc, amb les noves tecnologies queda enregistrat a les webs de les emissores on t'ho pots descarregar o penjar a les diverses xarxes socials (Facebook, Twitter, Linkdin, etc). Abans, anys enrere, parlaves per la ràdio i allà es quedava. Ara no, has de pensar bé el que diràs perquè es divulga per tot arreu el que puguis dir.
He posat d'exemple la ràdio i una entrevista, però que m'en dieu d'una festa entre amics on fas el boig, t'emborratxes i mentrestant algú et fa fotos o vídeos amb el seu mòbil? Instantàniament ho pengen al seu Facebook o Twitter sense tu abans haver pogut veure ni les fotos ni el vídeo mentre que milers de persones ja l'han vist. És una putada, escolti! Per això, Facebook i Twitter, com altres noves xarxes socials i tecnologies són la principal causa de divorcis… de debò! No m'ho invento, és així. Hem perdut intimitat a canvi de popularitat i això té uns efectes col·laterals que pagues ben cars.
Per això, quan cada matí miro el Facebook o el Twitter ho faig mig acollonit, pensant: 'espero que ni hi hagi ningú que em vulgui fotre, jajajaja!
He posat d'exemple la ràdio i una entrevista, però que m'en dieu d'una festa entre amics on fas el boig, t'emborratxes i mentrestant algú et fa fotos o vídeos amb el seu mòbil? Instantàniament ho pengen al seu Facebook o Twitter sense tu abans haver pogut veure ni les fotos ni el vídeo mentre que milers de persones ja l'han vist. És una putada, escolti! Per això, Facebook i Twitter, com altres noves xarxes socials i tecnologies són la principal causa de divorcis… de debò! No m'ho invento, és així. Hem perdut intimitat a canvi de popularitat i això té uns efectes col·laterals que pagues ben cars.
Per això, quan cada matí miro el Facebook o el Twitter ho faig mig acollonit, pensant: 'espero que ni hi hagi ningú que em vulgui fotre, jajajaja!
